Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
vint-i-quatrena de cort
Història
Comissió de vint-i-quatre ciutadans elegida per a assessorar els síndics i representants del braç reial a les corts.
Alberto Martín Magret
Tennis
Tennista.
Guanyà tres títols de l’Associació de Tennistes Professionals ATP en individuals Casablanca, 1999 Bucarest, 1999, i Mallorca, 2001 a més de cinc títols de Challengers En dobles, guanyà tres títols de l’ATP Bucarest, 2000 Amersfoort, 2006, i Buenos Aires, 2009 Formà part de l’equip espanyol de Copa Davis 2002 El 2001 assolí la posició trenta-quatrena en el rànquing de l’ATP en individuals i el 2000, la seixanta-quatrena en dobles, les més altes que aconseguí en la seva carrera
Joan de Ribesaltes
Història
Història del dret
Jurista i funcionari reial.
Síndic de Perpinyà, fou membre del Parlament del Principat reunit el 1411 a Tortosa durant l’interregne, designat per a la comissió vint-i-quatrena i un dels sis compromissaris tramesos per aquesta al parlament aragonès d’Alcanyís Ferran d’Antequera el cridà al seu consell i fou nomenat conservador dels dominis reials per tal de recuperar les possessions alienades 1413 El 1418 formà part de la junta de Molins de Rei que censurà la política d’Alfons el Magnànim de provisió de càrrecs a favor de no catalans
Lluís de Requesens i de Relat
Història
Cavaller.
Senyor de la baronia d’Altafulla i de la Nou El 1396 participà en l’expedició de Sicília i el 1408 en la de Sardenya El 1411 fou designat membre de la vint-i-quatrena que havia d’elegir els compromissaris a Casp durant l’Interregne, però en no acceptar fou substituït per Macià Despuig Fou un aferrissat antiurgellista, i a això es degué el seu enriquiment i el nomenament de governador general de Catalunya 1415-26, càrrec que estigué vinculat a la família durant prop d’un segle Fou també batlle general de Catalunya i es casà amb Constança de Santa Coloma, que li aportà la castlania…
Antonio Muñoz
Tennis
Tennista.
Membre del Reial Club de Tennis Barcelona, fou campió de Catalunya en diverses categories inferiors Fou campió júnior d’Espanya i del Roland Garros 1969 Fou campió absolut de Catalunya en individuals 1967, 1968 i en dobles amb L Flor 1967, amb J Guerrero 1968, amb J I Muntañola 1978 amb J Soler 1980 Fou campió d’Espanya de dobles en sis ocasions amb M Orantes 1970, 1971, 1973 A Gimeno 1972 J L Muntañola 1974 i J Higueras 1976, i dues vegades subcampió 1975, 1979 Fou subcampió d’Espanya individual també en dues ocasions 1975, 1979 Formà part de l’equip espanyol de la Copa Galea i de la Copa…
Bonanat de Pere
Història del dret
Jurista barceloní.
Llicenciat en decrets, fou un dels dos advocats de la ciutat de Barcelona des de vers el 1416 fins a la mort Durant l’interregne fou un dels síndics de Barcelona al Parlament català, on representà un paper important El 1410 fou un dels missatgers barcelonins encarregats de convèncer el comte Jaume d’Urgell que no es valgués del seu càrrec de governador general del regne i que acomiadés les seves tropes, cosa que determinà a la llarga el fracàs del comte Proposat com a compromissari a Casp per la vint-i-quatrena del Parlament català 1412, no arribà a ésser nomenat, ja que els…
gra
Numismàtica i sigil·lografia
Vint-i-quatrena part del diner en la divisió del marc.
omega
Escriptura i paleografia
Matemàtiques
Nom de la vint-i-quatrena i darrera lletra de l’alfabet grec [ω Ω].
Com a signe numèric equival a 800 ω’ o bé a 800 000 ,ω
x
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-quatrena lletra de l’alfabet català, anomenada ics o xeix [pl ics, xeixs].
Els llatins heretaren dels grecs i dels etruscs únics que la tenien la forma d’aquesta lletra, que passà a l’apèndix de l' elementum o segona part de l' abecedari llatí, acabat amb les lletres gregues X, Y, Z La X romana clàssica consisteix en dos traços creuats en aspa, el primer dels quals amb un reforç a la base i a vegades un altre a l’extrem superior Tots dos traços eren executats en direcció descendent, encara que el segon a vegades ho fou de baix a dalt això darrer fou sobretot degut a la velocitat ràpida, que produí la posició gairebé horitzontal del primer i l’allargassament del…