Resultats de la cerca

És situat al límit amb l’Aragó, entre la serra de Pina, al S, i el riu de la Maimona afluent per la dreta del Millars, al N El terme és molt petit i muntanyenc El 50% de les terres són improductives Hi ha 100 ha de bosc, 170 ha de conreus de secà —especialment cereals— i 20 de regadiu El poble 122 h 1991 891 m alt és situat al vessant del Cerro de la Cruz, a 0,5 km de la ratlla d’Aragó L’església parroquial és dedicada a sant Francesc

La major part del territori és improductiva matollar, roures, alzines L’agricultura és predominantment de secà 255 ha, destinada a cereals i a vinya El regadiu es limita a 16 ha i aprofita l’aigua de fonts, abundants al terme fonts de Baños i de Mangraneres La pèrdua de més del 90% de la població des del 1900, anuncia una eminent despoblació El poble 44 h agl 2006 811 m alt és, aturonat, damunt el riu de la Maimona L’església parroquial la Mare de Déu dels Àngels depèn de la de Vilanova de la Reina

Centre agrícola i ramader amb indústria diversificada Conserva part de les muralles i un pont romànic s XI sobre el riu Arga

Primer centre urbà de la província, situat a les vores del Tajo, en una rica zona agrícola regada pel riu, és un destacat centre comercial Establerta sobre l’antiga ciutat romana de Caesarobriga, fou conquerida per Ṭāriq 712 i reconquerida per Alfons VI 1082 Important centre ramader, tingué una notable indústria de ceràmica, molt activa als s XVI-XVIII Als seus voltants tingué lloc la batalla de Talavera de la Reina , el 1809, entre un exèrcit angloespanyol dirigit pels generals AWellestey —que en premi de la seva actuació en aquesta batalla rebé el títol de lord Wellington— i GGarcía de la…

Té agricultura de secà i de regadiu i destaca, sobretot, per les seves oliveres

Situació i presentació Extensió i límits L’actual terme de Tarragona, de 57,88 km 2 , és format per la suma de dos municipis històrics, el de Tarragona pròpiament dit i el de Tamarit de Mar, el qual fou agregat a Tarragona el 1956 Del 1964 al 2010 el territori també comprenia l’actual municipi de la Canonja Tamarit de Mar ocupa el sector nord-oriental del terme El terme pren una forma allargassada i estreta, amb una disposició de NE a SW, parallela a la línia de costa De SW a NE limita amb els termes de Vila-seca, la Canonja, Reus del Baix Camp, Constantí, els Pallaresos, el Catllar, la Riera…

Hi destaca el castell La Coracera, que serví d’allotjament a Isabel la Catòlica, després de ser nomenada reina

El sector septentrional forma part del pla de la Sénia i és drenat pel riu Cérvol Hi ha 1 400 ha de terrenys muntanyencs improductius el 75% del terme 4 580 ha és cobert per conreus de secà oliveres, vinya, ametllers i cereals al regadiu hi ha 32 ha, dedicades a hortalisses Hi ha algunes indústries de ceràmica tradicional càntirs i gerres, amb característiques digitacions de manganès, bòbiles i fàbriques de gèneres de punt i confecció El 44% de la població activa treballa en el sector primari, el 42% en la indústria i en la construcció i el 13,5% en el sector de serveis La vila 1 656 h agl…

Economia agrícola i ramadera

El bosc ocupa alguns dels vessants obacs hi ha fonts d’aigua ferruginosa font de l’Aram La manca de possibilitats per a l’agricultura 11 ha de superfície agrícola i la ramaderia menys d’un centenar de caps de cabrum ha produït la despoblació del municipi El poble , que agrupa tota la població 45 h 1981 520 m alt, esglaonat, a la confluència de les rieres d’Orbanyà i de Noedes, dominat per les ruïnes de l’antic castell de Conat , centre de la baronia de Conat de la qual formava part Orbanyà, que el 1409 fou venuda per la reina vídua Violant a Esperandéu Cardona Dels seus descendents passà als…