Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
any sideri
Astronomia
Interval de temps en què el Sol transcorre els 360° de l’eclíptica o bé l’interval de temps comprès entre dues passades consecutives del Sol pel cercle horari d’un mateix estel.
Si en un any tròpic el Sol recorre 359°59'09’,8 i suposant que els 50’,2 de la processió dels equinòccis els recorre amb velocitat uniforme, l’any sideri equivaldrà a 365,256 dies civils o mitjans
sistema ptolemaic
© fototeca.cat
Astronomia
Model geocèntric del sistema solar, que explica els moviments aparentment complicats dels planetes tot suposant la Terra immòbil al centre de l’Univers, i la Lluna, el Sol, els planetes i els estels girant al seu voltant.
Fou donat a conèixer, en la seva forma més elaborada, per l’astrònom alexandrí Claudi Ptolemeu, bé que els seus trets principals ja havien estat anunciats per altres astrònoms anteriors, especialment per Apolloni de Perge i per Hiparc de Nicea En aquest model hom suposa que cada planeta recorre una òrbita circular, anomenada epicicle , el centre de la qual, C , al seu torn, recorre una circumferència centrada a la Terra, anomenada deferent Les peculiaritats del moviment de cada planeta són explicades per la combinació d’un diferent nombre d’epicicles i deferents,…
equant
© fototeca.cat
Astronomia
Punt imaginari emprat en una modificació del sistema ptolemaic
que explica les anomalies que presentaven els moviments planetaris en el model primitiu d’aquell sistema.
La millora consistia a considerar que un planeta recorre amb velocitat uniforme una circumferència epicicle el centre A de la qual recorre al seu torn una circumferència de centre C deferent, però el moviment angular de A no és uniforme respecte a C sinó respecte a un punt E situat a una distància de C igual a la distància que hi ha entre la posició T de la Terra i C , bé que a la banda oposada Aquest punt E és l' equant
epicicle
© Fototeca.cat
Astronomia
Circumferència que, en les teories geocèntriques, és descrita pel centre d’un planeta.
El centre de l’epicicle recorre la deferent sistema ptolemaic
any anomalístic
Astronomia
Interval de temps que transcorre entre dues passades consecutives del Sol pel perigeu, segons la hipòtesi aparent.
Per raó del gir, en sentit directe, de la línia dels àpsides d’11’,6 l’any, que és evidentment l’increment anual de la longitud del perigeu, resulta que el Sol recorre en un any anomalístic 360°00'11’,6 d’elíptica L’any anomalístic equival a 365,2596 dies civils
any tròpic
Astronomia
Interval de temps comprès entre dues passades del Sol pel primer punt d’Àries.
Durant aquest interval de temps el Sol recorre 360° de l’eclíptica menys el desplaçament en sentit retrògrad per a un observador en l’hemisferi nord, del primer punt d’Àries, conegut per precessió dels equinoccis, de valor que, bé que no és constant a causa de la nutació, és d’uns 50´,2 l’any Si hom compta l’any tròpic en dies veritables, troba que té un dia menys que comptat en dies sideris, pel fet que, en variar l'ascensió recta del Sol 24h en un any i recórrer el Sol l’eclíptica en sentit directe, durant aquest interval, el Sol passa pel meridià del lloc una vegada menys que…
Cal·listo
Astronomia
El més exterior dels quatre satèl·lits galileans de Júpiter.
Fou descobert per Galileu el 1601 Recorre una òrbita gairebé circular en el pla equatorial del planeta, a una distància mitjana d’aquest d’1 880 000 km, en un període d’uns setze dies Malgrat que la seva albedo és molt petita ~0,2, el seu radi 2 410 km el fa visible des de la Terra amb un petit telescopi Les sondes Voyager 1 i 2 passaren a distàncies de 126 000 i 215 000 km, respectivament, del satèllit i n'enviaren fotografies amb unes resolucions màximes respectives de 2 i 4 km que han mostrat que la seva superfície és completament plena de cràters, el diàmetre mitjà dels quals…
evolució estel·lar
Astronomia
Conjunt de canvis que es produeixen amb el pas del temps en l’estructura i la composició d’un estel.
La vida d’un estel és determinada per les reaccions de fusió nuclear que es produeixen al seu interior, per les quals uns elements químics es transformen en uns altres, i determinen la temperatura, la lluminositat i el radi de l’estel Al llarg de la seva evolució, l’estel recorre una certa trajectòria, seguint el diagrama de Hertzsprung-Russell Després de formar-se a partir del collapse d’un núvol de matèria format bàsicament d’hidrogen, amb una petita part d’heli i traces d’altres elements, l’estel assoleix al seu nucli temperatures prou elevades per a començar les reaccions termonuclears…
Univers
Astronomia
Conjunt constituït per tots els cossos celestes i l’espai que els conté.
L’estudi de l’Univers interessa no tan sols des del punt de vista de cadascun dels seus elements estels, galàxies, radiació, etc, sinó d’una manera global Així, interessa també sobretot el problema de l’estructura de l’Univers i la relació d’aquesta estructura amb el contingut de l’Univers Per a estudiar aquest problema han estat elaborats una sèrie de models cosmològics, la majoria dels quals es basen en la teoria de la relativitat general d’Einstein cosmologia Aquests models, en principi molt abstractes, han anat essent relacionats lentament amb dades que podien ésser obtingudes a partir…
dia
© Fototeca.cat
Astronomia
Interval de temps que triga la Terra a donar una volta sobre ella mateixa.
Des de l’antigor, ha estat emprat el dia com a unitat bàsica de temps, i com a tal unitat hom n'ha anat redefinint més i més acuradament la durada Inicialment, cada poble assignava al dia una durada pròpia o bé les hores de llum diürna, com els babilonis, o bé les 24 hores, com els alexandrins Els romans el dividiren en dotze hores iguals, repartides en cicles de tres hores prima, tèrcia, sexta i nona Entre els jueus, el dia començava al capvespre, segons les normes bíbliques Al segle IV aC els grecs descobriren el mecanisme dels eclipsis, amb la qual cosa comprengueren la natura de l’…