Resultats de la cerca

Quan la variable pren valors discrets, tots els rectangles tenen la mateixa amplada i llur altura és proporcional a la freqüència corresponent al punt on el rectangle és situat Quan la variable és contínua, els rectangles són contigus i l’àrea de cadascun d’ells, que té per base un cert interval de la variable, és proporcional al valor global de la freqüència corresponent a l’interval

Quan la base del pinyó és a la vora superior hom en diu pinyó revessat Cal indicar el nombre de quadres o rectangles

Les diagonals d’un parallelogram es tallen en llur punt mitjà, anomenat centre del parallelogram Si un parallelogram té els quatre costats iguals, és anomenat rombe Si els quatre costats són perpendiculars, és anomenat rectangle Els parallelograms que són rombes i rectangles alhora són anomenats quadrats , i els que no són ni rombes ni rectangles, romboides L’àrea d’un parallelogram resulta de multiplicar la longitud d’un costat, que hom anomena base , per la distància que el separa del seu parallel, anomenada altura

Quan el prisma és recte i totes les cares són rectangles, és anomenat ortòedre L’hexàedre és l’únic parallelepípede que és políedre regular

Adscrit a la cort de Muǧāhid de Dénia, d’entre la seva vasta producció sobresurt Respostes a preguntes sobre matemàtiques d’al-Biruni i Sobre propietats dels triangles rectangles escalens

L’autor acostuma a assenyalar la durada total de les repeticions o, en altres casos, el nombre màxim d’aquestes Recurs compositiu propi de la segona meitat del segle XX i característic de la forma oberta , el mot ’formant’ terme procedent del vocabulari acústic fou utilitzat per primer cop en aquest sentit per P Boulez per a designar els cinc blocs de què consta la seva Sonata per a piano núm 3 1957 Els formants solen ser representats gràficament a la partitura mitjançant uns rectangles que contenen els fragments de música a interpretar, disposats en ordre successiu o en altres…

Deixeble d’O Wagner, fou un els fundadors de la Wiener Sezession 1897 Defensor de la simplicitat geomètrica, creà la Quadratel-Hoffmann , fórmula decorativa que alterna quadrats o rectangles blancs i negres Decorà el hall del palau de la Secessió a Viena 1902 i el 1903 feu el sanatori de Purkersdorf, on s’anticipà al seu temps El palau Stoclet de Brusselles 1905-11 és la seva obra cabdal Com a arquitecte municipal de Viena feu dues sèries de cases per a obrers 1924-25 i 1934 Feu el pavelló austríac de l’Exposició de París del 1925 i el de la Biennal de Venècia del 1934

Atenyé una gran difusió entre els medis aristocràtics i burgesos dels s XVII i XVIII i es popularitzà posteriorment El tac recte i les bandes elàstiques aparegueren al s XIX La taula és dues vegades més llarga que ampla, i els tacs, que generalment fan 1,40 m de llargada i 600 g de pes, són prims i lleugerament cònics Tenen la punta protegida per un disc de goma o cuir anomenat soleta , fixat per una virolla La varietat de billar més practicada és la de les caramboles o partida lliure Hom hi juga amb tres boles blanca, mingo i marcada, entre dos equips o dos jugadors, els quals han de tocar…

El número d’or apareix en molts problemes geomètrics relatius a les divisions harmòniques de segments o a proporcions de rectangles, o entre mides Així, un rectangle té de proporció el número d’or si, i solament si, té la mateixa proporció del rectangle que resulta de treure del rectangle original un quadrat Aquest nombre és el límit dels quocients 1 ⁄ 1, 2 ⁄ 1, 3 ⁄ 2, 5 ⁄ 3 dels termes de la successió de Fibonacci i té una important presència en elements naturals i artístics, especialment en pintura i arquitectura, ja que que el número d’or és igual al cosinus de 36º i, per tant…

Si el caràcter quantitatiu és discret , i pren els valors x 1 ,,x n sobre una mostra de N individus, la freqüència o freqüència relativa del valor x i és el quocient f i = n i / N , on n i és l’ efectiu del valor x i és a dir, el nombre d’individus de la mostra que presenten el valor x i del caràcter La representació gràfica de la funció de distribució x i → f i és una línia poligonal obtinguda en unir els punts de coordenades x i , f i , i =1,, n , anomenada polígon de freqüències Si el caràcter quantitatiu és continu , donada una classe o interval C i = a i - 1 , a i del conjunt de…