Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
funció recursiva
Matemàtiques
Funció els valors de la variable dependent de la qual són calculats mitjançant un algorisme (finit).
N'és un exemple la funció n → n
subrutina recursiva
Electrònica i informàtica
Subrutina que es pot cridar ella mateixa sense perdre el control de les condicions d’entrada o dels resultats que s’havien obtingut abans de cada crida.
recursiu | recursiva
Electrònica i informàtica
Relatiu a tot algoritme que serveix per a calcular el valor de la funció corresponent a un valor arbitral, no negatiu, de l’argument mitjançant la fixació prèvia del valor per a un valor o més de n (començant per zero) i l’aplicació d’una regla (anomenada regla de recursió).
Permet de calcular el valor per a qualsevol argument sabent el corresponent a un o diversos arguments més petits Un algoritme recursiu es diferencia d’un d' iteratiu perquè en aquest es completa cada fase del procés abans de començar la següent, mentre que cada fase d’un procés recursiu conté totes les fases següents de manera que no s’acaba la primera fins que no s’han completat totes les altres
recursiu | recursiva
Matemàtiques
Dit de les funcions que són definides per recurrència (definició per recurrència), com és el cas de la funció factorial.
recursiu | recursiva
Lingüística i sociolingüística
En gramàtica generativa, dit de la regla que pot fer-se servir un nombre teòricament infinit de vegades per a la produ cció de la mateixa frase: el gat i el gos i la rata i el bou...; el carrer estret, brut, fosc, gris...; aquella dona que té una filla que treballa a la fàbrica que....
La presència d’aquestes regles en la gramàtica de les llengües explica la capacitat del parlant per a poder generar i comprendre frases noves
teoria de la computació
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques que estudia problemes de decidibilitat.
Com és usual en la història de les matemàtiques, té orígens aparentment molt diferents que finalment conflueixen i permeten d’establir el que esdevé una teoria enormement potent i irrenunciable Cal remarcar-ne el problema diofàntic plantejat per David Hilbert l’any 1900, i el problema de les paraules que sorgí en el món de la topologia algèbrica Es tracta de dos problemes típics de decidibilitat és a dir, aquells en què cal disposar d’un mètode que permeti de decidir una o altra de dues opcions atesa una equació diofàntica, té solució, són equivalents dues paraules donades per endavant L’any…
metre
Música
Organització temporal de la música que sorgeix de la repetició regular de valors temporals proporcionals creats tant per la mateixa articulació dels sons com pel conjunt d’accents (dinàmic, tonal, etc.) que pot acompanyar-los.
Metre © Fototecacat/ Jesús Alises Com a denominador comú subjacent a aquests valors valor , l’oient percep una o diverses unitats de temps, sempre iguals a elles mateixes, anomenades pulsacions, que permeten que són, ja, de fet la mesura del temps musical D’aquí prové el nom de metre, del grec metron , ‘mesura’ Atès que, de fet, es tracta d’una qualitat del ritme -més que de metre caldria parlar de ritme mètric, ritme no mètric, etc-, el seu estudi i el d’aquest són indestriables La percepció simultània de diverses pulsacions -diversos nivells de pulsació- crea una estructura recursiva…
semàntica
Lògica
Part de la lògica, que correspon més exactament a l’àmbit del que hom anomena metalògica i que estudia els sistemes lògics des del punt de vista de les seves possibles interpretacions, principalment la interpretació normal, o pensada en elaborar el sistema, si és que una tal interpretació existeix.
També dita teoria dels models , la semàntica dels llenguatges formals ha d’ésser distingida de la semàntica lingüística o semàntica dels llenguatges naturals Bé que l’estudi sistemàtic de la semàntica lògica és posterior a l’estudi dels problemes sintàctics teoria de la deducció formal en els sistemes axiomàtics i és obra sobretot de Tarski i de Carnap, algunes nocions semàntiques són tan antigues com la mateixa lògica Aristòtil distingia ja entre forma i contingut, i usava contraexemples per a demostrar que certes formes sillogístiques no eren vàlides els estoics caracteritzaren…
conjunt recursivament enumerable
Matemàtiques
Conjunt X
quan és la imatge d’una funció recursiva; és a dir, si X
= Im f
, a on f
és una funció recursiva o computable.
Dit més informalment, un conjunt X és recursivament enumerable si hi ha un algorisme que construeix el conjunt element a element
conjunt recursiu
Matemàtiques
Conjunt X
en la seva funció característica 1 x
és recursiva o computable.
Dit més informalment, un conjunt X és recursiu quan existeix un algorisme que permet de decidir la resposta a la pregunta ' x ∈ X'