Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Serž Azati Sargsyan
© OTAN
Política
Polític armeni.
Graduat en filologia per la Universitat de Yerevan, el 1979 esdevingué cap de les Joventuts Comunistes de Stepanakert Quan al final dels anys vuitanta es produïren els violents enfrontaments amb l’Azerbaidjan en la disputa sobre Alt Karabakh , esdevingué cap de les forces d’autodefensa El 1990 fou nomenat vicepresident del soviet suprem de la República, i el mateix any fou un dels fundadors del Partit Republicà d’Armènia, nacionalista i conservador, del qual fou nomenat president el 2006 Després de la independència d’Armènia 1991, fou ministre de Defensa 1993-95 i 2000-07 i de Seguretat…
Mwai Kibaki
Política
Polític kenyà.
D’ètnia kikuyu, el 1955 es graduà en econòmiques a la Universitat de Makerere de Kampala actual Uganda on, després d’estudis de postgrau a la London School of Economics, fou professor assistent 1958-60 Aquest any retornà a Kenya i prengué part en la fundació del Kenya African National Union KANU, el principal partit independentista kenyà, en el qual ocupà càrrecs executius, entre els quals la vicepresidència 1978-88 Diputat des del 1963, fou successivament secretari de Finances 1963-65, ministre de Comerç i Indústria 1965-69 i ministre de Finances 1970-78 En morir Jomo Kenyatta 1978, fou…
Viktor Orbán
© NATO
Política
Polític hongarès.
Es graduà en dret a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest el 1987 i amplià estudis el 1989 a la Universitat d’Oxford El 1988 fundà el partit liberal FIDESZ acrònim en hongarès d’ Aliança de Joves Demòcrates , al capdavant del qual es manifestà activament a favor de la dissolució del règim comunista, l’adopció de l’economia de mercat i de la democràcia pluralista i la integració a l’Europa occidental Elegit diputat del nou Parlament democràtic hongarès el 1990, el 1994 integrà al FIDESZ la dreta conservadora hongaresa Després de guanyar les eleccions el 1998 en coalició amb el Fòrum…
Jacques Chirac
© European Council/Justus Lipsius
Política
Polític francès.
Membre de l’oficina privada de Georges Pompidou 1962-65, fou secretari d’estat d’Economia i Finances 1968-71, ministre de Relacions amb el Parlament 1971-72, ministre d’Agricultura 1972-74, ministre de l’Interior 1974 i secretari general de la UDR 1974-75 El 1974 esdevingué primer ministre, però, en desacord amb el president Valéry Giscard d’Estaing , dimití 1976 i refundà el gaullisme amb el Rassemblement pour la République , que presidí 1976-94 Alcalde de París 1977-86 i 1989-95 i membre del Parlament Europeu 1979, fou vençut en les eleccions presidencials del 1981 Després de la victòria…