Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Joan Robinson
Economia
Economista britànica, vinculada a Cambridge.
La seva primera obra important fou ocasionada per dos articles de Sraffa 1925-26 que introduïren innovacions a l’anàlisi de la competència i el seu desenvolupament The Economics of Imperfect Competition 1933, on construeix la teoria de la competència imperfecta La General Theory de Keynes la influí notablement un bon resum elemental de les idees keynesianes és el seu llibre Introduction to the Theory of Employment 1937 Estudià els problemes de l’acumulació i el creixement The Accumulation of Capital , 1956 També reformulà la teoria econòmica marxista An Essay in Marxian…
Daniel Simberloff
© University of Tennessee
Ecologia
Ecòleg nord-americà.
Graduat 1964 i doctorat 1968 en biologia per la Universitat de Harvard, collaborà estretament amb Edward Osborne Wilson Professor d’ecologia i de biologia evolutiva a la Florida State University 1968-97 i a la University of Tennessee des d’aquest darrer any, on dirigeix l’Institut d’Invasions Biològiques, desenvolupà una teoria de l’isolament biogeogràfic, per la qual guanyà el premi Mercer 1971 i que posteriorment, en part, refutà i reformulà Autor d’uns 350 treballs sobre ecologia de comunitats i espècies invasores , cal destacar el volum collectiu Strangers in Paradise Impact…
René Dumont
Economia
Economista francès.
Especialitzat en economia rural i planificació agrícola, fou assessor de diversos governs de països subdesenvolupats a través de la FAO i de la UNESCO Hostil al capitalisme, preconitzà la gestió centralitzada de tipus socialista, que posteriorment reformulà amb tesis de l’ecologisme Actiu en política, el 1974 fou candidat a les eleccions presidencials franceses Obres principals seves són Économie agricole dans le monde 1953, Kolkhoz, sovkhoz 1964, Cuba, socialisme et développement 1964, Chine surpeuplée 1965, Nous allons à la famine 1966, The Hungry Future 1970, Cuba, est-il…
Carme Oriol i Carazo
Literatura catalana
Folklorista i filòloga.
Doctora en filologia catalana i professora a la URV Ha estudiat l’obra de Joan Amades en treballs diversos La seva tesi fou Les nadales tradicionals dels segles XIX-XX 1992 Ha publicat El cançoner nadalenc català al Principat de Catalunya 1853-1951 1995, VI premi Valeri Serra i Boldú, Estudi del folklore andorrà en el seu context 1997 i Patrimoni oral a les comarques de Tarragona 2005 Introducció a l’etnopoètica teoria i formes del folklore en la cultura catalana 2002 explica i reformula les bases teòriques per a l’estudi de la literatura de tradició oral en la societat contemporània Ha…
Grup Enderrock
Editorial
Editorial musical catalana especialitzada en la difusió de la música en català arreu dels Països Catalans.
Edita Enderrock , la primera revista de rock en català, i les publicacions Rockcollecció edicions monogràfiques sorgides a partir del 1999, Sons de la Mediterrània des del novembre del 2007 i actualment transformada en un portal web, en substitució de la revista bimestral Folc 36 números, que des de l’any 2000 tractava la música tradicional i ètnica, Jaç nascuda al final del 2003, sobre jazz , i 440 Clàssica des del juny del 2011, editada bimestralment i especialitzada en música antiga, clàssica, contemporània i òpera Des del 2002, conjuntament amb ARC, edita l’ Anuari de la Música Ha…
Enderrock
Música
Publicacions periòdiques
Publicació de música popular en català.
Nasqué el 1993 amb periodicitat bimensual, editada per Josep Pons i dirigida per Lluís Gendrau A partir del 1997 esdevingué mensual i es convertí en la publicació de referència de l’escena musical creada en català El 2005, l’activitat editorial de la revista s’inserí dins del Grup Enderrock , que s’obrí a continguts extramusicals, alhora que nasqué el web Enderrockcat , que el 2011 es reformulà com a diari digital, renovat de nou el 2017 L’abril del 2008, la revista Enderrock arribà al número 150 i celebrà els quinze anys al quiosc amb una edició especial i el gran concert +…
Lewis Roberts Binford
Arqueologia
Arqueòleg nord-americà.
Estudià ciències naturals, però posteriorment centrà el seu interès en l’antropologia, matèria en la qual obtingué un màster l’any 1956 per la Universitat de Carolina del Nord i el doctorat a la Universitat de Michigan Posteriorment, fins el 1968 fou successivament professor a les universitats de Chicago i Califòrnia Santa Barbara i Los Angeles Aquest any s’incorporà a la Universitat de Nou Mèxic, on romangué fins el 1991 i, posteriorment, a la Southern Methodist University Texas La seva matèria d’estudi fou, però, l' arqueologia Fou un dels principals teòrics de l’anomenada nova arqueologia…
Joan de Rocatallada
Cristianisme
Predicador franciscà.
Molt probablement d’origen occità, les seves doctrines i visions tingueren molta influència a Catalunya, especialment entre els framenors i la família reial Influït per Joaquim de Fiore i altres millenaristes i espirituals franciscans com Arnau de Vilanova amb el qual Menéndez Pelayo el comparà i l’inclogué a Historia de los heterodoxos españoles , i fra Pere d’Aragó, s’avesà a introduir, en les seves prèdiques i escrits, vaticinis i interpretacions de l’Apocalipsi, així com denúncies de la vida corrompuda del clergat Per aquests motius, el 1344 fou empresonat durant una vintena d’anys en…
premi Carlemany
Premi literari en llengua catalana atorgat anualment a una novel·la inèdita pel govern d’Andorra, la Fundació Enciclopèdia Catalana i les editorials Proa i Columna, del Grup 62.
L’acte de lliurament se celebra a Andorra L’any 2011 hom reformulà el premi, que esdevingué el Premi Carlemany de Foment a la Lectura amb l’objectiu de promoure l’hàbit de la lectura entre els joves Inspirat en el model del Goncourt des Lycéens francès, incorpora un grup d’estudiants entre els membres del jurat nou d’entre 14 i 16 anys de centres d’ensenyament d’Andorra i els estats espanyol i francès En aquesta segona etapa les dues editorials Proa i Columna s’alternen en la publicació de l’obra en un format no restringit als públics infantil i juvenil Tres quartes parts de la…
cava
Enologia
Denominació d’origen del xampany elaborat i produït inicialment a Catalunya, i posteriorment en altres zones de l’Estat espanyol.
A mitjan dècada de 1980 hom introduí el terme cava com a resultat de les pressions del sector vitivinícola francès, el qual argumentava que el vi escumós produït a l’Estat espanyol s’apropiava indegudament del nom francès o la seva traducció al català o al castellà per tal com constituïen begudes diferents Acceptat oficialment i comercialment el canvi de denominació, ha tendit a imposar-se fins al punt de desplaçar el tradicional de xampany en l’ús comú, àdhuc per als productes en les etiquetes dels quals no figura la denominació d’origen Aquest canvi fins i tot fou assumit per…