Resultats de la cerca

Creada com a revista de literatura, ciències i arts, i malgrat les seves declaracions expresses d’apoliticisme, ja des del 1873 inserí articles marcadament polítics, sovint coincidents només en una comuna preocupació del fet català, que li valgueren una suspensió de mig any el 1878 Llavors fou substituïda, successivament, per un únic número de la Revista Catalana de Literatura, Ciències i Arts , per un volum, de més de 300 pàgines, de Lo Renaixement i per cinc números d’una nova publicació d’aquest mateix títol Tanmateix, sota la direcció d’Àngel Guimerà, continuà essent una publicació…

Els Jocs Florals al Saló de Cent, Barcelona, “El Museo Universal”, Madrid, 23-5-1868 BC / RM La Renaixença fou el moviment vuitcentista català de més àmplia implantació i influència sociocultural, especialment important en el camp literari, que es proposà en primer lloc de promoure l’ús poètic i, més limitadament, l’ús literari i culte en general de la llengua catalana en segon lloc, es proposà també de redescobrir i definir les altres característiques, diferents de la llengua, d’identificació de Catalunya com a país amb personalitat pròpia i diferenciada Aquest moviment,…

El terme, però, i malgrat la seva utilització constant, és —com el seu pretesament oposat de Decadència— molt poc precís, ambigu i susceptible de nombroses interpretacions i revisions De fet, a mesura que les noves investigacions han permès de constatar que la manca d’ús literari del català o que la pèrdua de consciència lingüística arreu dels Països Catalans no foren tan totals com hom havia suposat la Decadència , el mateix concepte de Renaixença o de renaixement , en la terminologia usada pels contemporanis canvia, en certa manera, de significat i perd amplitud D’una banda, el català…

Desenvolupament enciclopèdic Fundà, el 1871, la revista La Renaixença amb el subtítol Periòdic de literatura, ciències i arts , de periodicitat quinzenal –i a partir del 1881 diària–, continuadora de la desapareguda revista universitària La Gramalla Els fundadors, Pere Aldavert, Felip de Saleta, Iu Bosch, Josep Thomas, Isidre Reventós i Francesc Matheu –que n’esdevingué director–, pretengueren que fos una publicació neutral on tinguessin cabuda les collaboracions literàries, artístiques i científiques, amb els únics condicionants d’utilitzar exclusivament la llengua catalana i d…

Es commemora el centenari de la Renaixença a Mallorca

Comença a publicar-se a Barcelona el periòdic "La Renaixença", catalanista, fundat per Àngel Guimerà i Jorge, del grup La Jove Catalunya

Estudià als seminaris de Tarragona i Vic És autor del llibre Historia de la villa de Valls 1881, aparegut en 60 fascicles, alguns dels quals pòstums, i reimprès en facsímil el 1981 i el 1990 Tingué el suport del convilatà Josep Castellet Sampsó, diputat provincial i a corts, i fundador del Banc de Valls La base documental del llibre foren els arxius municipal, parroquial i particulars de Valls

Advocat 1892, ingressà al ministeri de l’interior italià fou prefecte a Ravenna 1913 El 1887 contribuí a facilitar els estudis d’Eduard Toda als arxius algueresos És autor de nombroses poesies catalanes, d’arrel popular Traduí al català poetes italians Dant, Leopardi, Carducci i Heine i alguns escrits breus sobre temes algueresos Escriví estudis sobre el folklore i el dialecte alguerès