Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
tauroboli
Religions de Grècia i Roma
Ritu propi del culte de la deessa Cíbele, d’origen oriental però molt difós a Occident, especialment a les Gàllies, a partir del s. II.
Consistia a aspergir amb la sang d’un toro sacrificat el cos del devot que hi participava, i per això s’anomenava també “baptisme de sang”, del qual hom esperava un renovellament de la vida i fins i tot la vida eterna
Bernat Porter
Història
Islamisme
Política
Ambaixador català del rei Pere II el Gran, especialitzat en assumptes musulmans.
Se li coneixen tres ambaixades, dues a l’Egipte 1263 i 1279 i una de molt important a Tilimsen el 1276, que portà el renovellament del tractat d’amistat del 1277 entre la corona catalanoaragonesa i el regne marroquí i la continuació del pagament del tribut anyal de 200 diners d’or fixat en temps de Jaume I
magisteri
Educació
Preparació dels mestres per als càrrecs docents en el nivell primari.
Bé que hom en coneix antecedents a l’edat mitjana escoles catedralícies, entitats de caire gremial, les escoles especials per a preparar mestres no sorgiren fins al s XVIII, com a conseqüència de l’obligatorietat de l’ensenyament que imposà la Revolució Francesa El s XIX representà el renovellament de les tendències pedagògiques i la florida de les escoles normals ensenyament normal
Michael Balcon
Cinematografia
Productor cinematogràfic britànic.
Contribuí decisivament en el renovellament del cinema anglès a partir del 1926 Descobridor de Hitchcock i aliat de Robert Flaherty, la seva influència augmentà durant la Segona Guerra Mundial, i, a través de l’Ealing Studio, tingué el seu apogeu en la dècada 1945-55 Fundador de la Bryanston Films i directiu del British Film Institute El 1969 publicà la seva autobiografia A life time of films
Rafael Subirachs i Ricart
Música
Compositor.
Deixeble de Lluís Romeu, JLamote de Grignon i JBLambert, fou nomenat sotsdirector de l’Orfeó Vigatà 1924 i n'esdevingué director l’any 1957 Des del 1928 fou director de l’Escola Municipal de Música de Vic El 1931 fundà l’Orquestra de Cambra de Vic, més tard transformada en Orquestra Municipal És autor de sardanes, com Invocació, Renovellament i Contemplació , i d’obres per a cor i cobla, una Simfonia en fa i diverses obres corals i instrumentals
maig
Cronologia
El cinquè mes de l’any.
En el calendari romà era el tercer, i era dedicat a Maia, una de les Plèiades Té trenta-un dies Mes del renovellament i el desvetllament primaveral molts refranys parlen de les pluges i dels vents que preparen les collites, mentre que altres evoquen els freds encara no superats i l’acabament de les provisions, és tingut arreu com a símbol de joventut i esperança, de bellesa i salut Les festes del primer de maig tenen un origen antiquíssim l' arbre de maig , certament precristià Entre els catòlics, el mes de maig és dedicat a la Mare de Déu, i hom parla de les flors de maig com a…
terciari regular
Cristianisme
Membre d’un tercer orde regular, generalment institut religiós, que es beneficia dels seus privilegis i en segueix la regla.
Els terciaris regulars han tingut un gran desplegament als Països Catalans sobretot a partir del renovellament religiós del s XIX Destaquen les terciàries carmelitanes de la Caritat carmelitana de la caritat i les dominicanes de l’Anunciata dominicana de l’Anunciata, fundades a Vic el 1826 i el 1856, respectivament les caputxines terciàries de la Mare del Diví Pastor caputxina terciària de la Mare del Diví Pastor, fundades a Ripoll el 1850 les carmelitanes terciàries teresianes de Sant Josep carmelitana teresa de Sant Josep, fundades a Barcelona el 1878 les caputxines terciaries…
Aimé-Georges Martimort
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic, liturgista i historiador.
Format a Tolosa, a la Sorbona i a Roma, fou professor d’història de la litúrgia, degà de la facultat de teologia de l’Institut Catòlic de Tolosa, codirector del Centre de Pastorale Liturgique de París i director del “Bulletin de littérature ecclésiastique” Fou convocat com a expert al concili II del Vaticà Es féu conèixer com a historiador de Bossuet i del gallicanisme, però es destacà principalment en el camp de la ciència litúrgica, fomentant el renovellament de la pastoral sacramental en un coneixement molt sòlid de l’evolució històrica de la litúrgia La seva obra més coneguda feta amb la…
pietisme
Cristianisme
Conjunt de moviments en el si de les esglésies reformades, però sobretot del luteranisme alemany, que posa l’accent sobre l’experiència religiosa personal enfront de l’excessiva fixació dogmàtica.
Entre els seus precursors, cal posar-hi JLabadie mort el 1674, JJGichtel mort el 1710 i JBöhme mort el 1624, però foren sobretot Philipp Jacob Spener i Hermann August Francke els qui hi donaren forma, mentre el comte de Zinzendorf i la seva comunitat de germans moravians germà bohemi contribuïen a la seva expansió En foren l’inici les reunions organitzades per Spener a partir del 1670, dedicades a l’estudi bíblic i als autors místics de tradició germànica la fundació de la Universitat de Halle 1693, a petició d’ell, els donà un centre de difusió La insistència en el sacerdoci…
Caterina de Mèdici
Història
Reina de França.
Filla de Llorenç de Mèdici, duc d’Urbino Es casà 1533 amb el futur Enric II de França Després de la mort del seu marit 1559 i del curt regnat del seu fill gran Francesc II 1560, dirigí la política francesa, tant durant la regència 1560-63 com en la resta del regnat del seu segon fill Carles IX 1560-74 Inicialment 1560-67, aconsellada pel canceller Michel de l’Hôpital, afavorí una política de conciliació entre el partit catòlic representat pels Guisa i el protestant els prínceps hugonots de la casa de Borbó Però no pogué evitar el renovellament de les guerres de religió Davant l’…