Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Iṣḥaq ben Ḥayyim ben Abraham
Història
Literatura
Judaisme
Autor hebreu que, exiliat el 1492, residí un quant temps a Nàpols.
El 1501 era a Constantinoble, on l’any següent compongué una paròdia de contracte de matrimoni A la Bodleian Library d’Oxford es conserva, autògraf, un manuscrit d’autobiografia i poesies
Iṣḥaq ben Mošé ben Meir ibn Arāma
Literatura
Judaisme
Rabí i escriptor jueu.
Residí un quant temps a Tarragona, Fraga i Calataiud, on obrí escola Famós com a predicador és molt divulgat, entre altres obres seves, un comentari filosòfic al Pentateuc, ' Aqedat Iṣḥaq , en estil homilètic, punt de referència per a l’estudi de la situació religiosa i filosòfica dels jueus del seu temps
Aaró ha-Leví
Judaisme
Rabí de Barcelona, anomenat també Aaró na Clara.
Residí alguns anys a Toledo el 1286 retornà a Barcelona i, finalment 1300, es traslladà a Montpeller, on morí al cap de pocs mesos Escriví diverses obres talmúdiques, la més coneguda de les quals és el Llibre de la iniciació , que comprèn 613 preceptes mosaics i assenyala els ritus per a llur compliment
Ṣemaḥ ben Šělomó Duran
Judaisme
Rabí, net del mallorquí Šim‘on ben Ṣemaḥ Duran, emigrat a Alger.
Del 1465 al 1468 residí a Mallorca per motius de salut, segons confessió pròpia Fou entès en medicina i filosofia i actuà de dayyan juntament amb els seus germans Aharon i Šim'on És autor de 150 respostes a qüestions de dret jueu, importants, especialment, pel seu punt de vista sobre el judaisme dels conversos
Yosef ben Iṣḥaq ben Suṭanās ibn Abī Tur
Literatura
Judaisme
Poeta i talmudista jueu.
Fou deixeble de Mošé ben Ḥanok a Còrdova i residí a la cort d’al-Ḥakam II Per diferències sorgides a l’aljama cordovesa s’embarcà a Pechina Almeria i viatjà al N d’Àfrica, Palestina, Síria i l’Iraq És autor de nombroses poesies litúrgiques, algunes de les quals descobertes recentment a la guenizà del Caire, i d’un comentari, en àrab, del Talmud
Yosef Kaspí
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Judaisme
Filòsof, exegeta i lexicògraf jueu, exiliat de França per l’expulsió del 1306.
Tenia un fill i una filla casats en terres catalanes El seu comentari a Ester és datat a Mallorca, on residí sis mesos, i el seu testament moral, dedicat al seu fill, és datat a València, abans d’emprendre un viatge Escriví una trentena de llibres, entre els quals hi ha comentaris bíblics, un diccionari hebreu, un comentari al Moré Nebukim de Maimònides i un recull de sentències moralitzants
Yĕhudà ben Iṣḥaq ha-Leví ibn Šabbetay
Literatura
Judaisme
Metge i poeta jueu, forjador del llenguatge literari hebreu.
Residí un quant temps a Barcelona A 20 anys compongué el llibre Minḥat Yĕhudà ‘L’ofrena de Judà’, anomenat també Śoné ha-Našim ‘El misogin’, que narra amb estil satíric les desgràcies ocorregudes a Zeh Zéraḥ, fill de Taḥkĕmoní, per haver-se casat L’obra, escrita en prosa rimada amb intercalació de poesies, serví de base al Taḥkĕmoní de Jĕhudà ben Šĕlomó al-Ḥarizí, i provocà, entre d’altres, les rèpliques d’un Iṣḥaq i la de Yeda'ya ha-Peniní Escriví també Milḥemet ha-Ḥokmà we-ha-'Oser ‘Guerra entre la saviesa i la felicitat’ i Dibré ha-Ella we-ha-Nidduy ‘Paraules de jurament i d’…
Šĕmuel ben Yosef ibn Nagrella
Història
Literatura
Judaisme
Polític i escriptor jueu andalusí, conegut en les fonts àrabs per Abū Ibrāhīm al-Šayḫ.
Educat a Còrdova, residí 1013-20 a Màlaga, on fou secretari del visir ibn al-'Arīf i a la mort del qual exercí el mateix càrrec a la taifa zírida de Granada Nomenat 1027 cap de les aljames jueves de la taifa —per la qual cosa és conegut també com a Šĕmuel ha-Nagid—, visir i cap de l’exèrcit, la seva tasca política fou elogiada tant pels musulmans com pels jueus, els quals protegí decididament És autor d’un divan que consta de 1 742 poemes en hebreu fortament influït per la cultura àrab, tant en la forma com en la temàtica, de tres reculls de poesies religioses i de diverses obres…
Maimònides
Filosofia
Judaisme
Nom amb què és conegut en la tradició europea el filòsof, metge i talmudista hebreu Mosĕ ben Maimon, anomenat Rambam en el judaisme i Abū Imram Mūsà ibn Maymūn en la literatura àrab.
S'exilià d’Al-Andalus a causa de la intolerància almohade residí a Fes 1160, a Palestina 1165 i a Egipte el Caire, on fou el cap de les comunitats jueves Ultra la seva vasta producció mèdica tractats, en àrab, sobre l’asma, els verins i llurs antídots, etc, o comentaris als escrits d’Hipòcrates, Galè i Avicenna i científica com la seva obra sobre el càlcul de la intercalació, traduïda a l’hebreu amb el títol de Ḥešbon ha-'ibbur , es destaca sobretot la seva Dalālat al-ha'irīn ‘Guia dels perplexos’, 1190 traducció hebrea Moré Něbukim Aquest escrit constitueix l’obra teològica més…