Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Jeroni Frontera i Bauzà
Matemàtiques
Matemàtic.
Estudià a Tolosa i a París, on es doctorà en ciències 1851 i residí, dedicat a l’ensenyament Publicà Thèses d’analyse et de mécanique 1851 i Éléments de géometrie analytique 1854, obra que serví de text a les universitats franceses
Antoni Ludenya
Matemàtiques
Cristianisme
Jesuïta i matemàtic.
Entrà a la Companyia de Jesús el 1758 Exiliat per Carles III, residí a Ferrara, i ensenyà filosofia i ciències a la Universitat de Camerino, a Parma i a Cremona Fou membre de l’acadèmia de Màntua Publicà diferents articles en revistes d’Itàlia i Geometriae et algebrae elementa Camerino, 1791, Vera idraulica teoria Cremona, 1817 El seu cognom apareix també amb les grafies Ludeña i Ludegna
Iacopo Francesco Riccati
Matemàtiques
Matemàtic italià.
Residí a Venècia i a Treviso Relacionat amb tots els grans científics europeus contemporanis, publicà obres de filosofia, d’equacions diferencials i de física És conegut sobretot pel fet d’haver estudiat i resolt un tipus d’equació diferencial coneguda amb el seu nom Els seus tres fills, també matemàtics, Vincenzo Riccati 1707-75, Giordano Riccati 1709-90 i Francesco Riccati 1718-91 li publicaren una collecció de les seves obres amb el títol d' Opere del Conte Iacopo Riccati 1758, en quatre volums
Jaume Alzina i Caules
Economia
Matemàtiques
Economista i estadístic.
Format a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de la Mancomunitat i a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou cap del Servei d’Estudis Econòmics i del Servei Central d’Estadística de la Generalitat de Catalunya 1933-38 Del 1938 al 1942 residí a París, i en tornar a Barcelona ocupà càrrecs a diversos centres d’estudis econòmics Publicà L’economia de la Catalunya autònoma 1933, Els pressupostos de les corporacions públiques 1936, La població a Catalunya 1936, Els moviments demogràfics i de població a Catalunya 1937 i Els pressupostos municipals 1937, entre d’altres
Euclides
Matemàtiques
Matemàtic grec.
Estudià probablement a Atenes i residí a Alexandria, on fundà una escola matemàtica Desenvolupà les seves teories en els Elements , en 13 volums Donà un tractament lògic a la geometria i la dotà d’un cos d’axiomes i de postulats que feren que fos considerada l’única geometria possible durant 19 segles, fins a l’aparició de geometries no euclidianes, les quals no segueixen els seus postulats Estudià les fraccions i les proporcions i enuncià una teoria dels nombres Demostrà que la sèrie de nombres primers és indefinida i que és un nombre irracional Ideà un procés de càlcul per a…
Gerolamo Cardano
Esoterisme
Matemàtiques
Medicina
Metge, matemàtic i astròleg italià.
Es llicencià en medicina a Pàdua 1526 i residí des del 1532 a Milà, on fou professor de matemàtiques i exercí de metge, professió que li donà renom europeu El 1541 fou nomenat catedràtic de medicina a Pavia, i el 1562, a Bolonya El 1570 fou empresonat, acusat d’heretgia, i fou obligat a abjurar privadament Com a matemàtic, formà part del grup renaixentista que fonamentà l’àlgebra simbòlica en Ars magna 1545 donà la solució de l’equació de tercer grau a partir de la fórmula de Tartaglia, i la de la de quart grau a partir de la fórmula del seu deixeble Ferrari en Liber de ludo…
Carl Friedrich Gauss
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
De família humil, extraordinàriament dotat per a les matemàtiques, pogué rebre ensenyament superior gràcies a la protecció del duc de Brunsvic, que l’envià a la Universitat de Göttingen Director de l’observatori i professor d’astronomia en aquella ciutat, hi residí fins a la mort, dedicat totalment a una fecunda tasca intellectual Els matemàtics li deuen aportacions transcendentals en la teoria dels nombres i en l’àlgebra noció de congruència i notació corresponent, sistematització de l’ús de demostració rigorosa del teorema fonamental de l’àlgebra, teoria de determinants , etc,…
Benet Baïls
Filosofia
Història
Matemàtiques
Matemàtic i erudit il·lustrat.
Inicià la seva formació científica i humanística a Tolosa de Llenguadoc —on sembla que no acabà els estudis de teologia— i la completà a París, on exercí el càrrec de secretari de l’ambaixador d’Espanya Posteriorment residí a Madrid fins a la seva mort Després dels seus primers treballs, publicats en francès, i de collaboracions posteriors en obres collectives en la mateixa llengua, es distingí per la seva tasca de difusió de la cultura científica a la península Ibèrica, on les seves obres foren adoptades com a llibres de text pels collegis i les universitats, especialment els…
Carlos Ibáñez e Ibáñez de Ibero
© Fototeca.cat
Història
Militar
Matemàtiques
Matemàtic i militar.
El 1839 ingressà a l’acadèmia d’enginyers de l’exèrcit Publicà, amb Joan Modet, un Manual del pontonero 1853 Aquell mateix any fou membre de la comissió que havia de fer el mapa de l’Estat espanyol i inicià, així, els seus notables treballs geodèsics Feu construir, sota la seva direcció, a París, un aparell per a mesurar bases geodèsiques, que fou consultat pel govern egipci fou elegit membre de l’Institut Egipci Fou nomenat cap del primer districte geodèsic cadastral, que comprenia aleshores el País Valencià i les Illes Balears El 1864 publicà Estudio sobre la nivelación geodésica , i el…
Josep de Saragossa i Vilanova
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom.
Mestre en arts a la Universitat de València, interessat des de jove per les matemàtiques, no acceptà una càtedra a la universitat per professar a la Companyia de Jesús Residí en diverses ciutats, fou professor al collegi de l’orde a Mallorca, on estigué en contacte amb l’historiador i matemàtic Vicent Mut Ensenyà després a Barcelona, i el 1660 passà al collegi de Sant Pau de València, on es dedicà a l’estudi i l’ensenyament de matemàtiques i a l’observació astronòmica El 1670 fou nomenat titular de la càtedra de matemàtiques del collegi de Sant Isidre de Madrid, on restà els…