Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Vilamirosa
© David Montón
Antic poble
Antic poble del municipi de Manlleu (Osona), situat prop de l’antic mas del Fugurull, vora la carretera de Vic a Manlleu.
Esmentat el 946, la seva demarcació es considerava dins el territori de la civitas de Roda de Ter Des del 1042 hi consta la parròquia de Sant Julià, que al segle XIV s’uní com a sufragània a Granollers de la Plana 1561 i que deixà d’existir el 1868 El territori formà una quadra civil, en part sotmesa a la pabordia de Palau i refosa a principis del segle XIX amb el municipi de les Masies de Manlleu, fusionat el 1844 amb el de la vila, causa per la qual restà unit a Manlleu Hi resta l’església romànica, amb ampliacions tardanes, que perdé el culte el 1936 Als anys 90 del segle XX…
el Castell
© C.I.C - Moià
Castell
Antic castell arruïnat en un petit turó sobre el nucli del Brull (Osona).
En resta una torre d’angle i un llenç alt de mur, que emergeixen de l’alzinar que l’envolta S'endevina, però, la planta pentagonal, amb torres d’angle, com la que resta El castell fou alçat pels vescomtes d’Osona dins el feu vescomtal que els seria atribuït arran de la restauració del comtat d’Osona segle IX i que comprenia també la demarcació de Tagamanent La seva existència consta des del 994, any en què fou infeudat pel comte Borrell a Ramon, vescomte d’Osona-Cardona Tenia cura del castell un llinatge militar, els membres del qual, cognomenats Brull, més tard foren senyors del…
castell de Torelló
© Fototeca.cat
Castell
Castell termenat, situat al municipi de Sant Vicenç de Torelló (Osona), gairebé al límit amb el de Sant Pere de Torelló, enlairat a 781 m.
Domina les valls del Ter i del riu Ges i originàriament incloïa les parròquies de Sant Vicenç, Sant Feliu i Sant Pere de Torelló i Sant Marcel de Saderra, és a dir, els actuals municipis de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, part del de Sant Pere de Torelló exclosa la Vola, que era del terme de Curull i el sector de Saderra, del terme d’Orís Consta des del 881, a vegades sota l’expressió de castell de Cervià Al s XI estigué en poder dels Besora i sotmès als comtes de Besalú, però el seu domini es fixà el 1136 en els Montcada i restà des d’aleshores reduït a les tres parròquies que…
castell de Montorro
Castell
Antic castell del municipi de Sant Boi de Lluçanès (Osona), als vessants orientals dels Munts, al límit amb el terme de Sant Agustí de Lluçanès.
Depenia del castell de Lluçà el senyorejaren els Conanglell 1293, Galceran de Besora 1332 i, des del s XV, els Sala, senyors de Sora L’església era dedicada a sant Amanç Posteriorment hom en digué Montorroell Resta el mas de Montorro , prop del qual hi ha les restes
Sant Sixt de Miralplà
© Fototeca.cat
Capella
Capella rural situada a poca distància vers el NW de la ciutat de Vic (Osona), prop de la carretera de Vic a Berga.
Existia ja el 1100 dins la demarcació de la vila rural de Fontcoberta Des del 1175 estigué sota la protecció dels canonges de Sant Tomàs de Riudeperes, i més tard, de la família Fontcoberta Resta l’església romànica, amb la volta refeta tardanament i un campanar de torre, d’època romànica, al seu costat
monestir de Conangle
Monestir
Monestir de monges augustinianes (Santa Magdalena de Conangle), a l’esquerra del Ter, dins el terme de les Masies de Roda (Osona), damunt Salou.
L’església de Santa Magdalena és esmentada ja el 1231 el 1304 s’hi constituí una comunitat de donades, sota la regla de sant Agustí, dirigida per una priora o majorala Entorn del 1450 la comunitat es traslladà a Barcelona, segons la tradició a l’antic convent de les Magdalenes del carrer de la Canuda En resta la capella, amb planta del s XIII, ampliada el 1376 i restaurada modernament
Vinyoles
Masia
Antic casal i actual masia del municipi de Centelles (Osona), situat a ponent de la vila, al peu del Puigsagordi.
És esmentat com a villa rural des del 898 Dins la seva demarcació hom construí l’església i més tard la població de Centelles, que per això es digué, del s XII al XV, Santa Coloma de Vinyoles Vinyoles fou, entre els s XI i XV, una fortalesa, propietat dels castlans del castell de Centelles Resta una part del casal medieval, d’estructura romànica i gòtica, amb restes de les primitives muralles, adossat a un mas construït el 1746
Sala-d’heures
© Fototeca.cat
Història
Antiga casa fortificada del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona), a l’E del poble.
L’antic castell d’Heures fou llegat a l’església de Vic el 1032 pel comte Berenguer Ramon I Els cavallers Heures es destacaren en la història comarcal fins el 1229, que entroncaren amb els Santaeugènia El lloc passà al s XV en poder del mercader Bernat Sala i adoptà el nou nom La torre de Sala-d’heures fou minada el 1938, durant la guerra civil, quan ja s’havia construït un modern casal neoromànic al seu costat Resta l’antiga capella s XII de Sant Joan de Sala-d’heures
Sant Salvador d’Orís
Canònica
Petita comunitat de canonges augustinians que residí entre els segles XII i XIV a l’església de Sant Salvador de Bellver, dins el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès (Osona).
És situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver , al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110 El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament
Santa Eulàlia de Puig-oriol
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Lluçà
(Osona).
El 905 ja existia l’església de Santa Eulàlia, com a sufragània de Lluçà La primitiva església, refeta el 1435, es trobava prop del mas Puig-oriol, a l’àmbit de l’actual cementiri, on resta part de la vella edificació El 1855 s’independitzà eclesiàsticament de Lluçà, i per això es construí aleshores una nova església dins el nucli de la població El poble es formà a partir del s XVIII Després d’un període d’estancament s’ha renovat, gràcies a les modernes carreteres que l’enllacen amb tot el Lluçanès i a dues noves indústries de teixits
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina