Resultats de la cerca
Es mostren 150 resultats
retina
© fototeca.cat
Zoologia
Oftalmologia
Capa interna del globus ocular, que és fotoreceptora i té per missió la percepció de l’energia radiant.
La retina rep les imatges formades pel cristallí i a través del nervi òptic resta connectada amb el cervell El lloc per on entra el nervi òptic és la papilla , que no té fotoreceptors, la qual cosa la converteix en l’anomenada taca cega del camp visual Al seu costat hi ha una zona circular de color groc, màcula lútia , amb una depressió central, la fòvea , que és el lloc on hi ha la màxima agudesa visual Examinada al microscopi, la retina que en total té un gruix de 0,2 a 0,4 mm presenta, de fora a dins, els deu estrats següents epiteli pigmentari, capa de cons i…
despreniment de retina
Patologia humana
Separació de la retina i la coroide.
La retina capa més interna de l’ull i la coroide capa mitjana van juxtaposades, però no unides anatòmicament, i en el despreniment llur separació és parcial Es dóna més sovint en persones d’edat i en afectats de miopia forta Els malalts amb despreniment noten la manca de visió en la part del camp visual que correspon a la retina separada de la coroide
Despreniment de retina
Patologia humana
Definició Es anomenada despreniment de retina la separació de les dues unitats funcionals de la retina, la retina sensorial i la retina neural La manifestació més evident és la pèrdua de visió en una part del camp visual i, en els casos avançats, una ceguesa completa Freqüència, edat i sexe El despreniment de retina és una alteració poc habitual Anualment afecta una o dues persones de cada 10 000 Pot produir-se en qualsevol edat, per bé que és més freqüent entre 45 anys i 60 Es presenta sobretot en homes Causes El despreniment…
El que cal saber del despreniment de retina
Patologia humana
El despreniment de retina és una separació entre les dues unitats funcionals de la retina, la retina sensorial i la neural, que normalment es troben adossades Quan s’esdevé el despreniment de retina, es presenta sobtadament una pèrdua de visió, que en un principi pot afectar només una part del camp visual, però que en evolucionar ocasiona una ceguesa completa Abans que es produeixi un despreniment, hi solen haver símptomes visuals, com la visió de punts negres en el camp visual i fotòpsies, és a dir, reflexos lluminosos que semblen espurnes…
ratina
Indústria tèxtil
Teixit de llana, amb lligat de sarja de tres o tafetà, o gènere de punt molt perxats per una cara, en la qual hom forma frisos en la ratinadora.
retinitis
Patologia humana
Inflamació de la retina.
Entre les retinitis cal esmentar totes aquelles que són conseqüència d’una alteració sistèmica arterioesclerosi, hipertensió, diabetis, d’una afecció renal retinitis albuminúrica o de l’exposició directa a la radiació solar retinitis solar La retinitis pigmentària és una afecció que apareix en la infància i evoluciona fins a la ceguesa Comença amb hemeralopia, restringiment del camp visual i dificultat en la percepció dels colors De causa desconeguda, es caracteritza per la formació de dipòsits pigmentaris i l’aparició d’una esclerosi progressiva de la retina
electroretinograma
Medicina
Registre de la resposta elèctrica de les diverses capes de la retina a l’estímul lluminós.
És la millor exploració per a estudiar la funcionalitat de la retina en cas de sospita de malalties degeneratives hereditàries com ara la retinosi pigmentària
bastonet
Anatomia animal
Nom donat a diversos elements anatòmics, especialment a les cèl·lules nervioses bacil·liformes receptores de la visió nocturna o escotòpica, que són, juntament amb els cons, a la segona de les capes de la retina.
Els bastonets manquen a la fòvea, i són quasi exclusius en d’altres regions de la retina a cada ull humà hi ha uns 62 milions de bastonets També són anomenades així les cèllules nervioses que formen la segona capa de receptors auditius externs de l’òrgan de Corti arcs de Corti, de l’orella interna, i els prismes hexagonals i parallels que constitueixen l’esmalt dentari
con
Biologia
Denominació de diverses estructures, anatòmiques ( cons
o cèl·lules dels cons
) que són cèl·lules neuroepitelials especialitzades en la recepció d’estímuls de llum cromàtica.
Juntament amb els bastonets formen el neuroepiteli la neurona de la retina La sinapsi amb la segona neurona té la forma de con, la qual cosa dóna nom a la cèllula N'hi ha uns tres milions en la retina humana, i són més abundants a la regió central, especialment a la fòvea zona de màxima sensibilitat En la retina dels animals nocturns no n'hi ha tants, i, contràriament, els sauris i els ofidis diürns tenen exclusivament cons, que en els ocells diürns són especialment abundants
fibroplàsia retrolenticular
Patologia humana
Afecció ocular que s’esdevé sovint en els infants prematurs que són tractats durant els primers anys de vida amb altes concentracions d’oxigen.
Es manifesta per alteracions en els vasos de la retina i per fibrosi, i pot arribar a provocar el despreniment de la retina
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina