Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
retort
Indústria tèxtil
Teixit de cotó blanquejat, amb lligat de plana, en el qual tant l’ordit com la trama són fils de dos caps retorçats, emprats per a confeccionar roba interior de gran resistència, com la destinada a usos militars.
Hom en fabrica una imitació, que gairebé l’ha substituït, anomenada semis
contort | contorta
Botànica
Dit de la prefloració en què cada sèpal o pètal cavalca damunt el precedent.
Es dóna en les malvàcies, gencianàncies, convolvulàcies, etc
retorta
© Fototeca.cat
Química
Matràs de vidre, gres o metall, de fons rodó, de coll llarg, afuat i corbat cap avall.
Fou emprat ja des del temps de l’alquímia com a matràs de destillació
Kenneth Rexroth
Literatura
Poeta nord-americà.
Autodidacte, es vinculà estretament al moviment beat De la seva poesia, sòbria i elaborada, destaquen els reculls Objectivist Anthology 1932, In What Hour 1940 i One Flower Wreath Hill 1977 Escriví també drames en vers Beyond the Mountains , 1955, assaig The Birds in the Bush , 1959 The Alternative Society , 1970 The Elastic Retort , 1973 i els volums autobiogràfics An Autobiographical Novel 1966 i Excerpts from Life 1981 Fou també traductor i pintor
fil
Indústria tèxtil
Cos de forma capil·lar, molt prim, flexible, d’una llargària indefinida, format adjuntant fibres o filaments (en l’operació de la filatura) i que serveix per a cosir, teixir, etc.
Per tal de mantenir les fibres unides, hom les sotmet a una torsió , que prem unes fibres contra les altres i les disposa de manera que tinguin la superfície de fricció necessària per a evitar que llisquin en sotmetre el fil a una tracció Aquesta mena de fil és anomenada també filat Per contra, el fil format per filaments no necessita la torsió, puix que aquests són tan llargs com el fil mateix no obstant això, hom acostuma a donar-li una lleugera torsió per a mantenir els filaments units Si hom ajunta un o més fils d’un sol cap i els sotmet a una segona torsió retorsió , gairebé sempre en…
voraviu
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Vora resistent d’una tela, teixida de manera que no es pugui desfilar.
Sovint el voraviu té també una finalitat d’adornament, com en la tela de paraigua Com que en els voravius sol haver-hi més densitat d’ordit, cal emprar un lligat que permeti a la trama d’entrar més fàcilment És corrent el voraviu francès , que lliga un acanalat de 2,3 o 4 El fals voraviu , obtingut mitjançant lligats de gasa de volta, té per missió evitar que els fils d’ordit s’esmunyin en els voravius quan s’han de tallar totes les passades de trama, com en teixir més d’una peça en els telers de llançadora i sempre en els telers sense llançadora En aquests últims hom pot també formar el…
El naixement del Palància
L’estret del Cascajar, vora el naixement del Palància Xavier Moreno El naixement del Palància 23, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric El naixement del riu Palància, al bell mig de la serra del Toro, constitueix sens dubte un dels espectacles més bells que pot proporcionar la natura valenciana Situat entre Bejís i el Toro, l’accés més fàcil és des de la primera localitat, remuntant el riu, entre salzes, xops, rosers silvestres i esbarzers, i deixant enrere la famosa font de Los Cloticos i les imposants muntanyes de Peñaescabia 1326 m i Peñajuliana 1476 m El riu, que neix d’…