Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
indignar
Revoltar (algú) amb un acte, un capteniment, etc, indigne.
Elisabet d’Anglaterra
Història
Reina de Bohèmia i electora del Palatinat.
Filla de Jaume I i d’Anna de Dinamarca, es casà 1613 amb Frederic V del Palatinat, rei de Bohèmia, i l’impulsà a revoltar-se contra l’emperador Vençuts els bohemis a la batalla de la Muntanya Blanca 1620, s’exilià a Holanda El 1661 es traslladà a Anglaterra
Mawlāy ‘Abd al-Ḥafīẓ
Història
Soldà del Marroc (1907-12).
Fill de Mawlāy Ḥasan, assolí el poder en revoltar-se contra el seu germà ‘Abd al-'Azīz Repetits desordres l’obligaren a sollicitar la intervenció francesa i a acceptar-ne el protectorat Sis mesos després hagué d’abdicar a favor d’'Abd al-'Azīz Residí a Barcelona 1914-18, on Guimerà li dedicà un himne
Antoine Malet
Història
Militar
Militar francès.
Al servei de Ferran VII d’Espanya, lluità contra Napoleó a la guerra del Francès Fou capità general interí de Catalunya 1809, però no ajudà els barcelonins a revoltar-se contra l’ocupació En 1812-20 fou capità general de Mallorca Com a tal, hagué de fer executar el general Lacy 1817, fet pel qual hagué d’abandonar Mallorca en proclamar-se el règim constitucional 1820
Llywelyn ap Gruffydd
Història
Comte de Gal·les.
Net de Llywelyn ap Iorweth 1173-1240, obligà Enric III d’Anglaterra a reconèixer-lo príncep de Galles i sobirà de tots els caps gallesos Des del 1276 entrà en guerra constant amb Eduard I d’Anglaterra Vençut el 1277, el 1282 es tornà a revoltar amb altres caps gallesos, però morí en la revolta, que fracassà i posà fi a la independència gallesa El seu cap fou exhibit al pont de Londres
Jérôme Pétion de Villeneuve
Història
Política
Polític francès.
Advocat, obert a les idees reformistes, fou elegit diputat als Estats Generals 1789 i, juntament amb Robespierre, lluità per l’alliberament de les classes baixes i per altres reformes democràtiques Dissolta l’Assemblea Nacional, fou elegit batlle de París 1791 i primer president de la Convenció Nacional 1792 Unit amb els girondins i membre del Comitè de Salut Pública, atacà Robespierre 1793 i fou proscrit A l’exili, amb Buzot i Barbaroux, intentà de revoltar Normandia, però, després del fracàs de Vernon, fugí a Bordeus, on, vençut, se suïcidà
Domènec Forcadell
Història
Guerriller carlí.
Fou voluntari reialista els anys 1820-23 a les ordres de Romà Chambó, i assolí el grau de tinent En 1833-40 lluità a les ordres de Ramon Cabrera, del qual fou collaborador eficaç al Maestrat El 1837 féu una expedició per terres de Múrcia i ocupà breument Oriola Exiliat a la fi de la primera guerra Carlina, reprengué les armes en la segona, i intentà de revoltar el Maestrat, sense èxit Pel maig del 1848 assolí la victòria de Sant Jaume de Frontanyà Berguedà Hagué d’exiliar-se a la fi de la guerra
Baus
Família de barons occitans posseïdora de vasts dominis a Provença, entre la vall de Roine i el país d’Ais, l’origen dels quals era la fortalesa dels Baus.
Aquesta estirp es remunta a Hug I dels Baus , senyor dels Baus, Berra i Marinhan 1026-60 Era fill de Ponç el Jove i net de Ponç el Vell , vescomte d’Arle i Marsella Durant el segle XII es distingiren particularment per l’oposició al domini del casal de Barcelona, fins al punt que les enomenades guerres bausenques ocupen un lloc important en la llegenda i en la història de Provença Però la imaginació popular ha desorbitat aquestes lluites, englobant-hi el record confús de l’enfrontament entre els casals de Tolosa i de Barcelona, mentre que la revolta dels Baus restà limitada a un període força…
Joan Baptista de Cortada i Sellers
Història
Austriacista.
Ciutadà honrat de Barcelona, senyor de la Cortada dels Llucs, fou un dels primers a revoltar-se a la plana de Vic, rebé el nomenament de coronel i prengué part en la guerra de Successió A la junta de braços de Barcelona 1713 es mostrà favorable a continuar la guerra fins a la fi Fou nomenat inspector general per reclutar gent al Principat, per tal d’aixecar el setge de Barcelona Després del 1714 li foren confiscats els béns i s’hagué d’amagar El 1715 sortí clandestinament de Catalunya, amb els seus fills, cap a Itàlia Pel seu matrimoni 1693 amb la pubilla dels Jonquer, es…
Josep Bussons
Història
Dirigent absolutista.
Durant la Guerra del Francès desertà de l’exèrcit regular i formà una partida amb la qual atacà els francesos pel seu compte Durant el Trienni Constitucional fou dels primers a revoltar-se contra el règim liberal, ja a la fi del 1821, i actuà al Solsonès i al Berguedà Restablert el règim absolutista, li fou conferit el grau de coronel, però aviat fou marginat Es revoltà amb els “malcontents” 1827 i fou el segon cap de la Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya que es formà a Manresa i comandant general dels reialistes del Principat S’escapà a França, però fou capturat…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina