Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
rèvola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges dretes, quadrangulars, altes de 30 a 60 cm, de fulles sèssils, lanceolades i acuminades, de flors blanques, disposades en cimes laxes, i de fruits en càpsula.
És comuna en vorades de bosc, llocs herbosos, etc, a l’Europa humida
rèvola borda
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les rubiàcies, de tiges procumbents, de 20 a 40 cm de llargària, de fulles lanceolades, mucronades i verticil·lades, de flors liles, en petits glomèruls, i de fruits secs, amb dos mericarps.
És comuna en conreus, vores de camins, brolles, etc, a tot Europa
apegalós
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les rubiàcies, de tija ascendent, quadrangular i proveïda d’agullons recorbats que fan que s’arrapi a la roba, fulles verticil·lades i flors blanquinoses.
És comuna als herbassars ruderals a tot el país
rabassa
Botànica
Part de la soca d’un arbre o arbust coberta per la terra, de la qual arrenquen les arrels.
rogeta
Dues branques amb fulles verticilades d’una rogeta
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia enfiladissa, de la família de les rubiàcies, de fulles ovatolanceolades, coriàcies, lluents, de marge raspós i en verticils de quatre, de flors d’un groc pàl·lid i de fruits en baia negra.
Es fa típicament en alzinars i garrigues
roja
Botànica
Farmàcia
Química
Planta herbàcia vivaç, d’arrel gruixuda, de tiges arrapadisses de fins a 1 m, de fulles lanceolades i verticil·lades, de flors d’un groc verdós, agrupades en inflorescències cimoses, i de fruits en baia negra.
Oriünda de l’Àsia occidental, és naturalitzada a la regió mediterrània, on era molt conreada com a planta tintòria L’arrel, anomenada alitzari, forneix un tint de color vermell o carmesí, que també és oficinal, amb virtuts diürètiques i anticatarrals Al s XVIII, Joan Pau Canals i Martí n'estengué i millorà el conreu i el divulgà en publicacions en català i castellà, puix que era una substància vital per a la fabricació d’indianes —ell n'era un dels principals fabricants— Carles III li ho recompensà amb el títol de baró de la Vall-roja
rubiàcies
Botànica
Família de rubials constituïda per plantes llenyoses o herbàcies, de fulles simples, decussades i amb estípules, de flors hermafrodites, actinomorfes, tetràmeres o pentàmeres, isostèmones, d’ovari ínfer bicarpel·lar, generalment entomòfiles, disposades en cimes o en raïms, i de fruits varis.
Consta de més de 5000 espècies, distribuïdes per tot el món Rubiàcies més destacades Asperula cynanchica herba prima Asperula odorata reina dels boscs Bouvardia sp buvàrdia Cinchona sp cincona Coffea arabica cafè Coffea liberica cafè de Libèria Coffea robusta cafè del Congo Crucianella sp crucianella Galium sp espunyidera , espunyidella Galium aparine apegalós , rèvola Galium cruciata creuera , cruciata Galium mollugo espunyidera blanca Galium verrucosum rabosa , rèvola Galium verum espunyidera groga, quallet Gardenia jasminoides gardènia Rubia peregrina rogeta , herba apegalosa, raspeta,…
colorant
Biologia
Substància usada en microscòpia per a tenyir les estructures citològiques i histològiques que hom vol observar.
Els primers colorants eren d’origen vegetal rèvola, indi, gualda, etc o animal cotxinilla, porpra, etc actualment quasi tots els colorants són sintètics
cariofil·làcies
Botànica
Família de centrospermes integrada per unes dues mil espècies de plantes herbàcies o sufrutescents de tiges nuoses, pròpies principalment dels països de clima temperat.
Presenten fulles, moltes vegades estipulades, oposades i generalment enteres i sovint estretes les flors són actinomorfes, generalment pentàmeres, amb el periant diferenciat en calze i corolla o bé simple i sepaloide, de vegades proveït fins i tot d’un involucre d’hipsofilles per sota del calze les inflorescències solen ésser cimoses Algunes cariofillàcies, com els clavells, són conreades com a ornamentals Cariofillàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Agrostemma githago niella, clavell d’ase, clavell de blat Arenaria sp arenària Cerastium sp pelovella Cerastium tomentosum cerasti…