Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Augusto Righi
Física
Físic italià.
Estudià les ones hertzianes centimètriques mitjançant un oscillador esfèric, construí un micròfon i investigà la reflexió i propagació de les ones elèctriques Publicà L’ottica delle oscillazioni elettriche 1897 i La moderna teoria dei fenomeni fisici 1904, entre altres obres
efecte Leduc-Righi
Física
Fenomen en virtut del qual la presència d’un camp magnètic H travessant un conductor sotmès a un gradient de temperatura ∇T modifica la seva conductivitat tèrmica σ.
De manera que, a l’expressió que dóna σ, cal sumar-li un terme que és proporcional al producte vectorial H ∧∇ T
efecte termogalvanomagnètic
Física
Fenomen que modifica les característiques físiques d’un medi material quan, sota la influència sis d’un camp elèctric o d’un camp magnètic o d’un gradient de temperatura o més d’un d’ells a la vegada, és travessat per un corrent elèctric.
Són efectes termogalvanomagnètics l’efecte Peltier, l’efecte Thomson, l’efecte Leduc-Righi i l’efecte Nernst, entre altres, o una combinació d’ells
música de Gènova
Música
Música desenvolupada a Gènova (Itàlia).
Encara que es tenen notícies de la vida musical de la ciutat ja al temps dels trobadors, amb Lanfranco Cigala i Folquet de Marsella, fou durant el segle XV que la vila començà a tenir una activitat musical més intensa D’aquesta època són les obres d’autors com Bernardino Borlasca, Simone Molinaro, Claudio Cocchi i Francesco Righi, entre d’altres També les esglésies, amb les seves capelles musicals, hi tingueren un paper important al final del segle XVI la capella de San Lorenzo arribà a tenir un cor de seixanta-cinc cantors i trenta-quatre instrumentistes Als segles XVIII i XIX,…
Ildebrando Pizzetti
Música
Compositor italià.
Vida Iniciat en el món de la música gràcies al seu pare, Odoardo, professor de piano i harmonia, el 1895 ingressà al Conservatori de Parma, on fou deixeble de T Righi i G Tebaldini Fou aquest darrer qui despertà el seu interès pel cant gregorià i la polifonia italiana dels segles XV i XVI Es diplomà en composició el 1901, i el 1905 conegué G D’Annunzio, amb qui establí una estreta amistat i també una collaboració professional que donà com a resultat diferents obres artístiques, com ara l’òpera Fedra 1909-12 Pizzetti, que fins llavors havia viscut fent de professor i treballant…