Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
rigorista
Partidari del rigorisme.
El I concili de Caesaraugusta acusa d’heretgia Priscil·lià
El I concili de Caesaraugusta Saragossa acusa d’heretgia Priscillià, bisbe d’Àvila i difusor d’un moviment ascètic i rigorista que prendrà el seu nom
kharigita
Islamisme
Membre d’una secta islàmica que s’originà arran del conflicte provocat a l’islam per la successió del califa ‘Uṯmān "Alī ibn Abī Ṭālib
.
La secta, extremament rigorista i fanàtica, rebutjà l’autoritat califal i elegí democràticament els seus caps Molt estesa entre els berbers, fundà un regne amb capital a Tahert ‘Abd al-Rahmān ibn Rustum Actualment, d’entre els nombrosos grups en què es fraccionà la secta, només es manté l'ibadita
John Nelson Darby
Cristianisme
Predicador reformat.
Membre fundador dels germans de Plymouth o Església dels Germans , encapçalà el sector més rigorista, que acabà constituint-se en entitat a part de les altres comunitats evangèliques i que rebé el nom de darbita Viatjà per Europa i Amèrica difonent les seves idees Escriví diversos himnes per al culte
Novacià
Cristianisme
Teòleg romà.
Fou ordenat de prevere pel papa Fabià, contra la voluntat del clericat local, puix que Novacià era batejat només “clínicament” clínic Antipapa, oposat a Corneli, i cap del partit rigorista, donà origen al cisma dels novacians , que començà més aviat per diferències personals que no pas doctrinals Teòleg eminent, és autor de De Trinitate , primer tractat teològic sistemàtic llatí
regla del Mestre
Regla monàstica anònima compilada entorn de Roma al començament del s VI.
Consta de 95 capítols en forma de preguntes i respostes en les quals, amb un esperit rigorista, tradicional i casuístic, són plantejats els principals temes de la vida monàstica Té importància pel fet d’ésser la font literal més important de la regla de sant Benet , tal com ha estat demostrat després d’una llarga polèmica
Yonà ben Abraham Gerundí
Judaisme
Talmudista, moralista i dirigent jueu, cosí de Mošé ben Naḥman i denominat el Sant i el Piadós.
Habità a Marsella, on l’any 1232 signà l’excomunió contra els estudis de Maimònides i les ciències profanes Fundà escola a Girona, a Barcelona —on tingué per deixebles Šelomó ben Adret i Hillel de Verona— i a Toledo Introduí en el judaisme una nova visió de la moral, de sentit collectiu i rigorista, i inculcà l’estricta observança dels preceptes Es conserven 13 obres seves, 6 de les quals són dedicades a temes de dret religiós i 7 a exhortació moral La més important és Ša'aré Tešubà ‘Capítols de penediment’, que té més de 60 edicions
creacionisme
Biologia
Conjunt de doctrines biològiques que sostenen que les espècies vivents han estat originades per un acte creador.
El creacionisme, que ha estat generalment admès per als organismes superiors pràcticament fins a la fi del sXIX, i té adeptes encara avui, no tingué la mateixa acceptació pel que fa als organismes inferiors, que hom admetia generalment que podien ésser originats per generació espontània fins que Francesco Redi demostrà 1668 la impossibilitat que es formessin cucs larves de mosca a la carn en descomposició si prèviament les mosques no hi havien post ous Les polèmiques entre creacionistes i espontaneistes es mantingueren fins als treballs de Louis Pasteur , Charles Robert Darwin i Alfred Russel…
jansenisme
Cristianisme
Moviment doctrinal i religiós, difós als segles XVII-XVIII pels Països Baixos, França, Alemanya i Itàlia, que marcà perceptiblement l’espiritualitat catòlica coetània i posterior.
El nom deriva de Janseni Cornelis Jansen, que en l' Augustinus exposà les idees que féu seves aquest moviment, dirigit primer per Abbé de Saint-Cyran, collaborador de Janseni, i, en morir, per Antoine Arnauld El nucli inicial comprenia el monestir de Port-Royal, i hi participaren activament homes com Pascal Sobre la base de la teologia augustiniana, entesa segons Janseni, propugnava un rigorisme moral radical, i combaté durament el molinisme i els jesuïtes, en general, adoptà una actitud gallicana en la qüestió de la potestat episcopal, i la seva doctrina de la gràcia era bàsicament…
gomarisme
Cristianisme
Moviment calvinista dels seguidors de Frans Gomar (Bruges 1563 — Groningen 1641), el qual defensava una concepció molt rigorista de la predestinació, en contra d’Arminius.