Resultats de la cerca

S’inicià a la Salle Montcada i passà per l’Handbol Sabadell i el Ripollet abans del seu debut amb el primer equip del Granollers, club on jugà durant 13 temporades 1976-89 Estigué també a les files del Teka 1989-93, amb el qual obtingué una Recopa 1990, una Copa EHF 1993, una Lliga Asobal 1993 i dues Copes Asobal 1991, 1992 També fou subcampió de la Copa d’Europa 1992 Amb la selecció espanyola disputà 172 partits i marcà 468 gols, i participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i els de Seül 1988 Fou inclòs en dues ocasions en la selecció mundial Un cop retirat, fou entrenador de la…

Formà part de la secció de cicloturisme de la Penya Ciclista París i competí com a amateur a les files de la Penya Ciclista Nicky’s, la Unió Ciclista Sant Cugat i la Unió Ciclista Palma Sur Hotels El 2004 la seva productora, Spaik Video, realitzà el projecte televisiu A ritme de pedal El 2006 edità el DVD 24 hores amb el Nil , sobre el ciclisme entre el jovent L’any 2011 fundà el club A Ritme de Pedal Associació Esportiva

Mestre Internacional des del 2011, és jugador de la Societat Coral Colon de Sabadell En el seu palmarès destaquen les victòries en l’Obert Internacional Memorial Pepita Ferrer 2010, l’Obert de Martorell 2010 i l’Obert de Catalunya d’Escacs 2011

Aquesta casa forta, ara esdevinguda un mas, el mas de la Quadra, fou el casal dels castlans menors del castell de Selma, centre d’una de les quadres del terme, la quadra de Puiglloret, que a mitjan segle XIV tenia 10 focs Del segle XIII a mitjan del XV fou castlà de Puiglloret una branca de la família Montagut, que posseïa el feu i la domus de Puiglloret per l’orde del Temple més tard de l’Hospital, senyor del castell de Selma Del casal senyorial de Puiglloret se’n té referència des del 1322 La casa forta es convertí en una simple masia a partir del final del segle XIV, quan Joan de Montagut…

Té el seu naixement en diversos rierols als congosts de Rofes i de Mediona, per formar la riera de Mediona Passat Sant Quintí, pren el nom de riu de Bitlles i rega les poblacions de Sant Pere de Riudebitlles, Terrassola del Penedès i Lavit S'uneix a l’Anoia al terme de Sant Sadurní

Al terme de la Llacuna hi ha constància d’altres capelles i esglésies, com Sant Vicenç o Sant Julià de Rofes, que pel seu titular podrien ser d’origen romànic La manca de dades d’època medieval sobre aquestes no en permet establir la història de manera més precisa CPO En concret, les despulles de la capella de Sant Vicenç, prop de Baltà i del mas la Peça, no són altra cosa que un munt d’enderrocs, envaïts per la vegetació, on sobresurt lleugerament a la banda de ponent un fragment de mur esgavellat, aparellat amb blocs de pedra de mides irregulars, només desbastats i disposats…

Situació i presentació El terme municipal de la Llacuna, de 52,25 km 2 , és un dels més extensos de la comarca després de Piera i és situat al límit amb l’Alt Penedès Mediona, a l’E, Font-rubí, al SE, Torrelles de Foix i Pontons al S i l’Alt Camp Querol, al SW-W dins l’Anoia limita, al N, amb Orpí i Santa Maria de Miralles Comprèn la vall de la riera de la Llacuna, solc obert a l’interior de la Serralada Prelitoral, drenat per torrenteres que originen la riera de Mediona o riu de Bitlles, afluent de l’Anoia en terres penedesenques, que descriu un arc de direcció S-NE entre la Plana d’Ancosa…

Estudià arquitectura i filosofia i lletres abans de llicenciar-se en dret el 1942 Procedent del camp amateur , amb la collaboració de Josep Escobar i Joaquim Muntañola, fundà la Compañía Española Internacional de Dibujo Animado CEIDA, un petit estudi destinat a la producció de films publicitaris Amb aquesta marca també rodà els curts A mal tiempo , El faquir González en la Edad de Piedra , El faquir González en la selva 1946, i Deportes y figuras Boxeo 1946, sobre el boxador José Ferrer A partir d’aquesta data inicià l’aprenentatge professional a CINESA com a guionista i ajudant de direcció…

Introducció Enterraments de l’antiguitat tardana de la villa romana de Callípolis Vila-seca de Solcina, Tarragonès Arxiu CÒDEX Si bé el coneixement que tenim del món funerari a l’antiguitat tardana de la ciutat de Tàrraco és força ampli, i augmenta cada vegada gràcies a les troballes arqueològiques, no s’esdevé el mateix en el seu ager o territori dependent Les causes d’aquesta coneixença menys completa es deuen, en primer lloc, al pes més important de les excavacions arqueològiques que es realitzen a la ciutat de Tarragona respecte del seu territori D’aquesta manera, el que coneixem del món…