Arqueologia funerària del territori de Tàrraco

Introducció

Si bé el coneixement que tenim del món funerari a l’antiguitat tardana de la ciutat de Tàrraco és força ampli, i augmenta cada vegada gràcies a les troballes arqueològiques, no s’esdevé el mateix en el seu ager o territori dependent.

Les causes d’aquesta coneixença menys completa es deuen, en primer lloc, al pes més important de les excavacions arqueològiques que es realitzen a la ciutat de Tarragona respecte del seu territori. D’aquesta manera, el que coneixem del món funerari al Camp de Tarragona i a les comarques de la Conca de Barberà i el Priorat és molt poc, la qual cosa no permet, ara per ara, establir unes bases sòlides per al seu estudi.

Des de fa anys es tenen dades de la troballa d’enterraments d’època antiga i medieval en aquestes contrades. Aquestes dades, però, sovint procedeixen de troballes casuals, de destruccions d’enterraments durant tasques agrícoles i, en el millor dels casos, d’intervencions arqueològiques limitades sovint a l’estudi o salvament d’alguns enterraments. La panoràmica és, doncs, poc prometedora. La dispersió de les dades, el seu coneixement parcial, la manca d’excavacions sistemàtiques, la recollida parcial de dades, sovint una simple notícia en una publicació d’abast local o una nota en un treball fan molt complicat de plantejar un estat de la qüestió en el qual es puguin incloure un ventall ampli de dades mínimament satisfactòries.

Poca cosa sabem de les necròpolis ibèriques, de les d’època republicana i altimperial, llevat en els casos d’edificis funeraris coneguts com la torre dels Escipions, el columbari de Vila-rodona o els d’Alcover i Vilallonga del Camp.

Generalment les dades que ens han arribat corresponen a agrupaments funeraris aïllats, formats per inhumacions en tombes de tègules, àmfores, lloses i algun cas d’enterraments que s’acosten a les tipologies de tombes excavades a la roca. La manca d’aixovars i dipòsits funeraris, de relació estratigràfica i d’elements cronològics fiables provoca que sovint es faci difícil datar els enterraments; fins i tot cal dubtar de la seva adscripció al món antic o al medieval, especialment en el cas dels enterraments en cista. Potser massa sovint s’ha volgut atribuir als enterraments en inhumació cronologies baiximperials, quan es pot veure a la mateixa ciutat de Tàrraco que durant els segles II i III també s’inhumava.

Quant a les característiques generals d’aquests conjunts funeraris, es pot observar que en una mateixa necròpoli es detecten diferents tipologies d’enterraments: tègules a doble vessant, cistes de tègules, àmfores, combinacions d’àmfores i tègules, fosses cobertes de lloses, murets, cistes de lloses, etc. En alguns casos es detecten estructures tumulàries. L’aparició de tatxes de metall fa pensar en l’ús de taüts i baiards. No són estranys els aixovars i dipòsits funeraris, i fins i tot ofrenes com en el cas dels sepulcres de la Barquera, tot i que en altres enterraments, els que han estat situats en època més tardana, aquests elements que acompanyen el difunt desapareixen. Si ens referim a les orientacions de les sepultures, tenim les típiques W-E, N-S i NW-SE.

Si bé s’ha volgut relacionar la proliferació del ritual de la inhumació al llarg de l’antiguitat tardana amb l’expansió del cristianisme, ara per ara no hi ha prou elements que ens indiquin explícitament que els enterraments de l’ager hagin de ser forçosament cristians.

En molts casos hem d’associar l’existència d’aquestes necròpolis a l’existència de vil·les agrícoles. És significativa la utilització d’espais agrícoles abandonats, tant de les zones dedicades a hàbitat com de la part rústica, per a dipositar-hi enterraments. Aquest fet és conseqüència d’una profunda transformació de les vil·les agrícoles, caracteritzada per una reducció de l’extensió dels espais edificats i per la proliferació d’estructures d’hàbitat amb sistemes constructius més rudimentaris que els d’època altimperial —pedra seca, fang, argila, fusta, reaprofitament de materials constructius, sistemes productius menys sofisticats— que albiren una desarticulació del sistema productiu altimperial. Malauradament, en molts casos no s’ha desenvolupat una excavació arqueològica en extensió que abraci totes les vil·les, per la qual cosa és difícil relacionar els conjunts funeraris amb les etapes o fases històriques dels jaciments relacionats.

D’altra banda, l’existència d’aquests enterraments sobre les vil·les obliga a replantejar la idea de la desaparició d’almenys una part d’aquests assentaments rurals de l’antiguitat tardana. El fet de l’existència d’enterraments —i sembla una obvietat dir-ho, però sovint ha passat per alt— indica que la vida continuava, potser en unes condicions molt més precàries, però continuava.

No coneixem gaires elements epigràfics a l’ager, ni tampoc enterraments de certa categoria, com els de la Barquera, o sarcòfags, elements que mostrarien l’estratificació social i fins i tot, cronologies més clares.

A més d’aquests conjunts funeraris, generalment associats a assentaments rurals, hem de fer referència forçosa a una munió de petites necròpolis, generalment de cistes de lloses i fosses cobertes de lloses, amb cronologia imprecisa, que es caracteritzen per la situació en zones altes, prop de vies de comunicació, cursos d’aigua, etc. Segons el nostre parer, tal com s’ha defensat en altres llocs, es tractaria d’enterraments en bona part altmedievals, que demostrarien la continuïtat de poblament, bé que amb uns altres patrons de vida, entre l’antiguitat tardana i la conquesta feudal.

Comarca del Tarragonès

La majoria de les dades que ara posseïm es refereixen a la ciutat de Tàrraco, tot i que tenim algunes necròpolis de fora de la ciutat que proporcionen informacions interessants. Al mateix terme de Tarragona s’han localitzat enterraments de cista i coberta de lloses a la Ciutat del Repòs.

Prop del terme de Vila-seca, en concret en els terrenys de l’antiga Universitat Laboral, J. Sánchez Real va poder estudiar l’any 1954 un total de set inhumacions pertanyents, potser, a la propera vil·la del Mas dels Canonges. Es tractava d’enterraments amb coberta de tègules de doble vessant o en caixa de tègules, orientats en direcció E-W. En un d’ells es va localitzar una sivella que s’ha datat en època visigòtica, i en un altre, un braçalet.

Del terme de Constantí procedeixen interessants dades sobre enterraments, com un de tègules, totalment destruït, a la partida de la Grassa. Hi ha notícies de la localització d’una necròpoli prop de la localitat esmentada, amb “sepultures tallades a la roca de coberta de marbre amb inscripcions” (Efemèrides Tarragonines, 1924, pàg. 2). L’any 1994, en el centre urbà de Constantí, a l’antic Hospital de les Monges, es va excavar un enterrament orientat en direcció SE-NW. caracteritzat per ser una fossa assimilable a la forma de banyera, delimitada per pedres de mida mitjana lligades amb morter de calç.

A la Nou de Gaià, al començament d’aquest segle, es van localitzar enterraments, i en un d’ells hi havia una llàntia. Posteriorment, el 1977, el llavors Museo Arqueológico Provincial va realitzar una intervenció en la qual es van localitzar més de vint tombes; n’hi havia de tègules, d’àmfora (una d’elles segons López i Pinol una àmfora africana del tipus Keay XI dels segles III-IV), de lloses, i algunes contenien aixovar. Mereix una menció especial un sarcòfag que aprofita una estela epigràfica del segle III o IV, amb onomàstica grega. D’altra banda, no podem oblidar el magnífic conjunt de Centcelles, tractat àmpliament en aquest mateix volum.

Les excavacions de la vil·la dels Hospitals, al terme del Morell, van permetre estudiar una seqüència estratigràfica des d’època republicana fins a l’antiguitat tardana. L’excavació, realitzada el 1996, es va centrar en una porció de la part urbana de la vil·la que s’abandonà al segle V i es convertí en una àrea funerària amb enterraments de tègules de doble vessant, de cista i de tègules i fossa, sense documentació d’evidències (claus, tatxes) de l’ús de taüts o baiards. S’orienten amb la capçalera a l’W i peus a l’E o S-N, tot adaptant-se a les orientacions dels murs de la ja obliterada vil·la.

Dins del programa d’excavacions de la important vil·la de Cal·lípolis, al terme de Vila-seca, els treballs desenvolupats els darrers anys han permès de localitzar una sèrie d’enterraments que s’han de relacionar amb l’ocupació en època tardana. En primer lloc hem de fer referència a enterraments en tègula excavats en nivells del segle III i sobre els quals, en una fase posterior no determinada, es troben tombes de cista amb grans lloses de pedra, tipologia comunament relacionada amb enterraments més tardans. L’orientació dels primers enterraments és N-S, mentre que la dels més moderns és W-E. En un altre sector de la vil·la els espais abandonats són aprofitats per a emplaçar enterraments amb orientació adaptada a les estructures subsistents, com una inhumació infantil dins una àmfora oriental que ofereix una cronologia entre els segles IV i VII.

A més d’aquests conjunts, hem de fer referència a la necròpoli excavada a la vil·la dels Munts (Altafulla) i els mausoleus de la Barquera (Perafort), que s’estudien monogràficament en aquest volum.

Entre els segles III i IV es data un fragment d’inscripció que procedeix de l’ermita del Roser de Vilallonga; el text és el següent:

[VICT]ORIA LIB[ERTA]
2 [DIS MA]NIBUS PA-
3 [TRONAE Q]UAE VIXIT
4 [..AN]ORUM
5 [...]
6 [BENE M]EREN-
7 [TI...]

Al començament del segle es va recuperar a la localitat dels Pallaresos una inscripció funerària sobre marbre. Es tracta d’un bloc de pedra de 32 cm d’amplada per 9 cm de gruix i 27 d’alçada. Està trencada per la part superior i inferior, i actualment es conserva al Museu Diocesà de Tarragona. El text es reparteix en dues mides d’epigrafiat. La primera línia té 3,6 cm i 1,6 cm les vuit ratlles restants. Al capdamunt de la decoració hi ha dos menorahs, un a cada extrem, i tres palmes; són dos tipus de signes molt aprofitats en la litúrgia hebrea. El text, en llatí, diu:

1 HIC EST
2 MEMORIA BONE RE-
3 CORDATIONIS ISID-
4 ORA FILIA BENE ME-
5 MORII IONATI ET AX-
6 IAES PAUSET ANI-
7 MA EIUS IN PACE CU-
8 M OMNE ISRAEL
9 [A]MEN AMEN AMEN

Aquesta peça s’ha datat entre els segles IV i VII segons els diferents autors que l’estudien. La localització d’una inscripció hebrea en el camp obre les portes a plantejar el problema de l’estudi de les comunitats jueves a l’antiguitat tardana i al seu possible assentament, no tan sols a les ciutats, sinó també al territori immediat.

Comarca del Baix Camp

Al terme de la ciutat de Reus hi ha diverses necròpolis d’aquest període. A la vil·la de Pórpores o del Mas de Valls, algunes excavacions efectuades poc abans de la Guerra Civil Espanyola van permetre localitzar sis enterraments orientats en direcció NW-SE. Es tractava de tombes de tègules de secció triangular i rectangular, alguna amb tatxes de ferro, de fossa amb coberta de tègules, tomba amb túmul i tombes amb combinacions de tègules i lloses. A més es va localitzar un petit sarcòfag.

Entre el final del segle XIX i el començament del XX es van efectuar diverses troballes de restes funeràries al Vilar (Hort Lluny). Destaca una làpida del segle I i un sarcòfag anicònic. Es coneixen enterraments de planta rectangular de tègules i imbrices, un cas d’enterrament amb les extremitats inferiors dins d’una àmfora, enterraments infantils en àmfora, un possible cippus funerari i una estructura amb ossos humans i animals.

Del Mas del Rofes es coneixen dos enterraments d’individus adults en àmfora africana, un d’orientat en direcció E-W, i l’altre, N-S, descoberts durant una intervenció d’urgència el 1992.

El conjunt més interessant del terme de Reus, a tocar del de la Canonja, és el dels Antigons, on diferents intervencions d’urgència efectuades els anys setanta posaren al descobert part d’una important vil·la romana, amb una sèrie d’enterraments que es poden datar al llarg de l’antiguitat tardana. La intervenció realitzada el 1976 per R. Cortés va permetre localitzar una fossa amb coberta de lloses acabada d’espoliar, una altra tomba de les mateixes característiques i una tercera en contenidor amfòric. Dins la tomba de fossa va aparèixer un ungüentan de vidre molt malmès.

Posteriorment, una intervenció del Museu de Reus va permetre d’exhumar una sèrie de tombes de tègules, d’àmfores i de cistes de lloses.

Del terme de Riudoms hi ha notícia de dues necròpolis: Mas del Pesoler i Mas de Barenys. De la primera es coneix l’existència de tombes de lloses, de tègula i imbrices de doble vessant, i d’àmfores, orientades en direcció N-S i E-W; en una d’elles es va localitzar una sivella visigòtica.

De la Selva del Camp procedeix la notícia de la possible troballa d’enterraments de tègules prop del Vilar de la Quadra del Paborde, i també a l’ermita de Paretdelgada.

El conjunt de Mas de Barenys va ser excavat el 1982, i s’hi documentaren diferents tombes orientades en direcció W-E. Es tracta d’enterraments en caixa de lloses i materials constructius romans reaprofitats. Quant als materials, hem de destacar alguns padellassos de ceràmica, un anell de bronze i un fragment de sivella del mateix material. El conjunt es va datar entre els segles VI i VII, encara que també s’ha proposat una datació medieval.

De l’ermita de la Mare de Déu de la Riera (les Borges del Camp), procedeix un sarcòfag amb inscripció datada epigràficainent al segle III, que es relaciona amb una possible vil·la romana a la rodalia. Encara que amb una datació possiblement medieval, al Mas d’en Verd de la Febró es van localitzar tombes de lloses, en una de les quals S. Ramon i Vinyes va localitzar una dena de pasta vítria de color blau, dos anells i unes petites tiges de bronze, potser agulles.

A la partida de les Roques, a Riudecols, es va detectar l’existència d’una sèrie de tombes de tègules, i prop d’elles, altres tombes de lloses, una de les quals estudiada per S. Vilaseca el 1945, on va localitzar un ungüentari de vidre blau.

El terme de Cambrils ens forneix també interessants dades sobre el món funerari a l’antiguitat tardana. L’excavació arqueològica duta a terme el 1990 a la vil·la de l’ermita de la Mare de Déu del Camí va permetre estudiar quatre inhumacions amb tombes de tègules orientades en direcció E-W, amb interessants dipòsits funeraris, bàsicament ceràmiques locals i d’importació africana, ofrenes (espines de peix) i aixovars, com unes arracades d’or. Els materials i l’estratigrafia daten el conjunt als segles III-IV.

A l’excavació arqueològica realitzada el 1987 a la vil·la de l’Esquirol es va localitzar un enterrament format per peces de material ceràmic constructiu d’època romana. D’altra banda, de la partida dels Tallats procedeix un sarcòfag de soldó descobert el 1966.

També cal fer referència als enterraments de tègules i lloses excavats a la Parellada el 1984. A més d’altres troballes d’enterraments en el terme, cal destacar els enterraments en caixa de lloses del Torrent.

No podem deixar de fer esment de les excavacions dutes a terme a la vil·la romana de la Llosa, a Cambrils, on s’han descobert alguns enterraments tardans en els nivells d’obliteració del conjunt. En destaquem dos, excavats el 1995, els quals es poden datar al segle V. Un és l’enterrament d’un infant dipositat dins d’una àmfora, probablement de producció local, mentre que l’altre es troba a l’interior d’una fossa. En aquest segon es va recuperar l’esquelet d’una noia jove, amb un interessant aixovar i dipòsit funerari compost per una arracada, una sivella, tres braçalets, un anell, un collaret de denes de pasta vítria i una possible capsa de bronze.

Comarca de l’Alt Camp

D’aquesta comarca hem de destacar l’excavació dels enterraments de la vil·la romana del Mas de Gassol, a Alcover. L’excavació realitzada el 1991 va exhumar sis enterraments que daten entre els segles III i V. Es tracta d’enterraments de tègula de secció rectangular, de fossa, de fossa delimitada amb pedres, alguns fets amb murets i d’altres de taüt de fusta. En aquest mateix terme, a la partida del Cogoll, hi ha notícia de l’aparició d’enterraments de lloses, que J. Massó situa en època tardana.

Al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona es conserva un sarcòfag estrigilat procedent de Vallmoll. De Montferri hi ha notícies de la troballa d’un enterrament de tègules de doble vessant, on es va localitzar una moneda de bronze de Trajà.

Comarca de la Conca de Barberà

Malauradament no disposem de cap excavació sistemàtica de necròpolis de l’antiguitat tardana en aquesta comarca. Amb tot, hi ha constància de notícies d’enterraments que s’han de datar entre aquest període i l’alta edat mitjana. És el cas dels enterraments de lloses de les Roques de Dugo (Passanant), interpretades per alguns estudiosos de l’època del romà tardà. En el mateix terme es van localitzar una altra sèrie de tombes als Vilars, zona amb troballes de terrissa romana. Dins d’una d’aquestes tombes hi havia una gerra.

En diferents punts del terme de Vallfogona es localitzen força enterraments que es fan difícils de datar. Dels Palaus, prop del molí de la Cadena. procedeix un sarcòfag.

Al terme de Vimbodí es localitzen tombes de tègules a la Granja Mitjana, a Riudabella, d’on hi ha notícia d’enterraments de banyera i un sarcòfag exempt excavat recentment.

Comarca del Priorat

A més de les referències dels cronològicament ambigus enterraments de cista de lloses, hi ha molt poques dades d’evidències del romà tardà a la comarca. Hem de fer referència, però, a la cripta descoberta a Marçà l’any 1970 durant uns treballs d’explanació d’uns camps. Prop d’aquest indret, l’any 1994, es va descobrir un sector de la part rústica d’una vil·la. Es tracta d’una cripta amb volta, dividida en tres nínxols i oberta a un corredor rectangular. Les parets estaven enlluïdes i pintades de color blanc i ocre o vermell.

Bibliografia

• Carreras, 1945, pàgs. 82-91; 1948, pàgs. 65-70; 1952, pàgs. 25-31; Vilaseca-Prunera, 1968, pàgs. 25-48; Berges, 1969-70. LXIX-LXX, pàgs. 158-159; Navarro. 1969-70. pàg. 127; ALFÖLDY, 1975; Capdevila-Massó, 1976-77, pàgs. 312-313; Massó, 1978; Rodà, 1979, XLI, pàgs. 59-65; Pallejà. 1982. 40. pàg. 14; Massó-Ramon, 1986, 8, pàgs. 12-13; Massó, 1987b, pàgs. 37-56; Adserias, Muñoz, Sardà, 1989; Massó, 1990a; 1990b. pàgs. 11-35; Ramon, 1990, 12, pàgs. 193-194; Muñoz, 1991; Massó. 1993; Arce, 1994. 16, pàgs. 147-166; Codex, 1994; Massó-Ramon, 1994. pàgs. 4-11; Codex. 1995; López-Piñol, 1995b. 17, pàgs. 65-120; Menchón-Remolà. 1995, pàgs. 7-26; Codex, 1996; Menchón, 1996.