Resultats de la cerca
Es mostren 628 resultats
Romeu Feu
Arts decoratives
Mestre argenter.
La seva producció és dins la més correcta expressió del gòtic català És autor d’una veracreu per a l’església de la Selva del Camp 1401, d’un retaule d’argent, juntament amb Guillem Ballell, per a la seu d’Urgell 1410, i d’una llàntia per a la parròquia de Sant Jaume de Barcelona 1418 És conegut també com a cisellador dels segells del rei Martí
romeu | romeva
Religió
Pelegrí que va en romiatge a un santuari.
El mot, d’origen grec ‘rωμαῖος, designava a l’alta edat mitjana els pelegrins occidentals ‘de Roma’ que visitaven Terra Santa Més tard, indicà els pelegrins que visitaven Roma
Font-romeu
El santuari de Font-romeu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la Solana, estès al vessant del bosc de la Calm, des del curs alt del riu d’Angostrina (límit nord-occidental del terme) fins prop del pla de la Perxa i la vall del riu d’Angost.
El poble 1800 m és situat al peu de l’extens bosc de Font-romeu 1000 ha, al sector més oriental del Carlit L’activitat econòmica principal és la ramaderia bovina i ovina, que en prats i camp de farratge ocupa més de 300 de les 350 ha de conreu El municipi comprèn també els pobles de Vià i Odelló de Cerdanya El nucli de Font-romeu té l’origen en el santuari de Font-romeu , on és venerada la Mare de Déu de Font-romeu , imatge bruna de fusta del segle XIII, que durant l’hivern hom guarda a Odelló són notables les processons de trasllat de la imatge el 8 de setembre, que té lloc un gran aplec, el…
Torre-romeu

Torre-romeu, a Sabadell
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Sabadell (Vallès Occidental), a l’E de la ciutat, al N de Can Roqueta, a l’esquerra del Ripoll.
S'estén des del riu fins a la part més alta d’una carena, lloc dit popularment Tibidabo Als afores hi ha l’antiga ermita de Sant Nicolau, antiga capella de l’església de Sant Feliu d'Arraona s XI Moltes de les cases foren construïdes pels mateixos residents a partir dels anys cinquanta Fins el 1964 no fou inaugurada la carretera i la línia d’autobús amb Sabadell, i la primera escola estatal és del 1966
Romeu Despoal
Autoretrat de Romeu Despoal cal·ligrafiant els Privilegis dels reis de Mallorca
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Cal·lígraf.
Eclesiàstic, el 1334 inicià, per encàrrec de Jaume III de Malloca, la transcripció dels Privilegis dels reis de Mallorca en un magnífic còdex miniat En una de les miniatures que li han estat atribuïdes és representat assegut davant un escriptori
el Romeu
Barri
Antic barri cristià o mossàrab de la ciutat de Lleida, el nom del qual es conservà després de la conquesta fins a la fi de l’edat mitjana, encara que, en part, esdevingué residència de la comunitat musulmana mudèjar.
Comprenia la zona urbana entre el carrer de Cavallers i les travesseres que duen les aigües vessants vers la parròquia de Sant Llorenç, enfront, per tant, de la Cuirassa o call jueu La confluència dels carrers de Cavallers —dit el Romeu — i Major era anomenada el Peu del Romeu , que inicialment eren uns porxos i que des de mitjan s XIV esdevingué una plaça
Romeu Llull
Literatura catalana
Poeta.
De família barcelonina, inicialment identificat amb un conseller en cap de Barcelona, cal identificar-lo amb Romeu Llull i Tàrrega, que formà part del Consell de Cent barceloní el 1483 i el 1484 Fou protector de l’Escola Lulliana de Barcelona Féu una llarga estada a Nàpols 1466-79 i el 1479 s’establí a Barcelona Escriví en català, castellà i italià En la seva obra poètica —una trentena de composicions— hom observa una de les darreres manifestacions de la tradició trobadoresca, una molt acusada influència d’Ausiàs Marc i una certa influència italiana i francesa, prou superficials…
Romeu Llull
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Pertanyia a una de les famílies més importants del patriciat barceloní Inicialment identificat amb un conseller en cap de Barcelona, cal identificar-lo amb Romeu Llull i Tàrrega, que formà part del Consell de Cent barceloní el 1483 i el 1484, després de passar una llarga temporada a Nàpols 1450-79 També fou protector de l’Escola Lulliana de Barcelona, i morí els primers dies d’abril del 1496 Pel que fa a la seva obra literària, cal deslligar-lo de la tradició barcelonina i situar-lo en l’encreuament cultural de les tradicions italiana, castellana i catalana Escriví en català,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina