Resultats de la cerca

És l’òrgan excretor dels amfibis, de la majoria de peixos i de l’embrió dels vertebrats superiors És anomenat també cos de Wolff En l’embrió de l’home és compost d’un tub llarg a la part inferior de la cavitat somàtica, el desenvolupament del qual forma el cap de l’epidídim, el conducte deferent i el conducte ejaculador en l’home, i l’epoòfor en la dona A la part més dorsal del conducte es forma el ronyó definitiu o metanefre

Segons la fórmula que en el ronyó hom pot expressar per en què DP u és el volum de plasma depurat per unitat de temps ml/min P x , la concentració plasmàtica d’una substància determinada g/l O x , la concentració en orina de la substància estudiada g/l i VO u , el volum d’orina per unitat de temps ml/min Com que l’acció més important del ronyó és la de depurar el plasma de les substàncies innecessàries, la mesura de la depuració d’aquestes substàncies és un bon mètode per a valorar la funció renal Hom empra especialment la depuració plasmàtica de la creatinina, que…

En la formació de l’orina intervenen tres processos la filtració glomerular, la reabsorció tubular i la secreció tubular En l’adult, la filtració glomerular és de 130 cm 3 de plasma per minut, és a dir, de 180 litres al dia El pas a través de la membrana glomerular s’esdevé quan la pressió hidroestàtica de la sang és superior a la pressió osmòtica de les proteïnes plasmàtiques Dels 180 litres filtrats, entre 178 i 179 litres són reabsorbits en el túbul per tant, hom excreta diàriament d’1 a 2 litres d’orina En el túbul proximal són reabsorbits el 87,5% de l’aigua i del clorur de sodi filtrats…

Tenen l’aspecte de petits bacteris gramnegatius fan menys de tres microns, bacillars, coccoides o filamentosos, a vegades amb un flagel Són sensibles als antibiòtics i sembla que també a determinades substàncies que secreta la melsa Han estat cultivades en medis sòlids ronyó, fetge i líquids

La hipocalcèmia estimula l’alliberament de l’hormona a la circulació sistemàtica, on té una triple acció hipercalcemiant en el ronyó, incrementa l’eliminació de fosfats i secundàriament, en disminuir la fosfatèmia, augmenta la calcèmia en els ossos, estimula l’activitat osteoclàstica i afavoreix la desmineralització, i en el tub intestinal, augmenta l’absorció de calci

Contenen l’aparell secretor i els túbuls

Les hormones actuen sobre l’activitat funcional d’altres cèllules, que estimulen o inhibeixen, exercint un control homeostàtic de llarga durada de minuts a mesos, a diferència del sistema nerviós, que provoca respostes més ràpides de millèsimes de segon a minuts L’acció d’una hormona pot manifestar-se únicament en un teixit o òrgan receptor determinat Si bé cada glàndula o teixit hormonal del sistema endocrí produeix una hormona o unes hormones amb funcions específiques, existeix una interrelació harmoniosa i integrada entre les activitats de totes elles La glàndula tiroide, les glàndules…

Cada glàndula es compon de dues parts distintes, des dels punts de vista embriològic i anatomofuncional la medulla i l’escorça La medulla és d’origen ectodèrmic i pertany al sistema nerviós simpàtic Secreta adrenalina i noradrenalina A l’escorça, d’origen mesodèrmic, hom distingeix tres capes la glomerular, la fascicular i la reticular, en les quals són sintetitzats els mineralocorticoides els glucocorticoides i els andrògens, respectivament

Els invertebrats no tenen pròpiament fetge, sinó que presenten alguns òrgans amb una funció hepàtica o hepaticopancreàtica Tots els vertebrats posseeixen fetge, la forma i el pes del qual varien segons les espècies En l’home, el fetge és d’un color vermell vinós, i el seu pes en la persona adulta va de 1 400 g a 1 800 g De consistència esponjosa i dura, la seva superfície és llisa i brillant, puix que és recoberta per una càpsula de teixit conjuntiu, anomenada càpsula de Glisson Hom hi pot diferenciar dues cares, la diafragmàtica i la visceral, unides per un bordó afilat La cara…