Resultats de la cerca

Començà a cantar amb l’Orfeó Català Més tard es traslladà a Itàlia, on amplià la seva formació, i actuà sovint en aquest país i als Estats Units Entre el 1923 i el 1931 la seva presència fou habitual al Gran Teatre del Liceu Cantà òpera, i de seguida centrà la seva carrera en la sarsuela, que interpretà en català Intervingué en l’estrena de La princesa Margarida , de J Pahissa

Vida De jove es donà a conèixer en setmanaris humorístics i polítics igualadins Abandonà els estudis d’enginyeria a Barcelona per dedicar-se al periodisme agències Fabra i Hava, i fou el representant de l’Associació Nacional de Radiodifusió a Vilafranca del Penedès 1928 Fundà a Igualada Gatzara 1910 i collaborà en el Diari d’Igualada Publicà en El Diluvio , El Poble Català , Mirador , La Publicitat , L’Opinió , El Be Negre , etc, sobre el món de l’espectacle circ, jazz , music-hall , teatre, cinema Assessorà empresaris del sector i gràcies a la seva intervenció vingueren a Barcelona grans…

Presidí la Federació Catalana de Futbol en dues etapes 1919-20 i 1926-29 i fou el seu representant a la federació espanyola els anys trenta Formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1923-24 La dècada de 1920 també fou tresorer de la federació espanyola i, com a membre del seu comitè nacional, exercí provisionalment de seleccionador estatal en un partit contra Àustria celebrat al camp de les Corts 1924 Era germà del dirigent esportiu en l’àmbit de la natació Joaquim Rosich Rubiera

Practicà el waterpolo Vocal de la junta directiva del Club Natació Barcelona, en representació del qual assumí la presidència de la Federació Catalana de Natació Amateur 1923-27, càrrec que ocupà de nou entre el 1933 i el 1939 També ocupà la vicepresidència del CN Barcelona 1924-25 i la presidència del comitè tècnic de la Federació Espanyola de Natació 1925-26 Fou president de la Federació Espanyola de Natació 1937-39 El collegi d’àrbitres de waterpolo el nomenà membre d’honor Era germà del dirigent esportiu en l’àmbit futbolístic  Josep Rosich Rubiera

Fou regidor de l’àrea d’esports de l’Ajuntament de Barcelona 1979-83 Soci del Club Natació Barcelona, entrà a la junta directiva 1978 i n’esdevingué president 1996-11 després d’ocupar els càrrecs de secretari i vicepresident Durant el seu mandat construí una piscina olímpica, que fou escenari dels Campionats del Món de natació 2003 organitzats a Barcelona Rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 2002, la medalla d’argent de serveis distingits de la federació espanyola 2002 i la Creu de Sant Jordi 2011 Fou nomenat millor dirigent de l’esport de Catalunya 2004

Mestre de la FIDE, s’inicià al Club d’Escacs Tres Peons, d’on passà a la Unió Gracienca d’Escacs Subcampió de Catalunya juvenil 1981, amb la UGE, es proclamà campió de Catalunya per equips 1981 i subcampions d’Espanya 1981, 1982 El 1991 i el 1992 milità a l’Hortenc, i amb aquest club fou subcampió de Catalunya 1992, jugant de primer tauler Després passà al Club d’Escacs de Piera, al qual ascendí a la divisió d’honor, i posteriorment jugà també al CE de Cerdanyola del Vallès, al CE Sant Andreu i al CE Vallromanes També destacà com a monitor i com a collaborador del Butlletí d’Escacs

Fill d’uns modests taverners, formà part, de molt jove, d’un grup d’escriptors i artistes que, a Reus, s’aplegà al voltant del seu germà Cosme A 17 anys, publicà un monòleg tràgic, L’escala del crim , i poc temps després es traslladà a Barcelona, on treballà de caixista d’impremta i on participà, amb més passió que fortuna, en l’esclat modernista El 1904 aparegué el seu primer llibre de poemes Les grans accions i les soledats Ben aviat alternà el conreu de la poesia L’amor artista , 1909, etc amb el d’un tipus de novella idealista i transcendent, que culminà en la trilogia autobiogràfica…

Exposà a Barcelona 1911, a Berlín 1913 i al Salon d’Automne París, 1912 La seva pintura, tècnicament plana i d’empastament sobri, pot ésser inclosa dins un neoimpressionisme on el color, d’harmonitzacions clares, és essencial Es limita a cercar un art agradable, sobretot flors Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona, i als de Bilbao i Madrid Escriví articles d’art, des de París, per a La Veu de Catalunya És autor de Memorias de un pintor 1944 Es casà amb l’escultora Maria Llimona

Exercí de tipògraf i publicista D’ideologia republicana i federal, fou el capdavanter del moviment modernista a Reus, on habità intermitentment des del 1893 i on portà a terme tota mena d’activitats, especialment des de la seva llibreria, centre aglutinador del grup modernista local Hi fundà les colleccions Lo Modernisme 1891 i Foc Nou 1905-06 i les revistes La Gent del Llamp 1893, Almanac Modernista de la Literatura Catalana 1895, Nova Catalunya 1896 i 1898 i Reus Tranquil 1897 i hi dirigí el diari Lo Sometent 1898 El 1899 es traslladà a Barcelona i treballà en La Veu de Catalunya , La…

Fou collaborador de La Revista i D’Ací i d’Allà El 1922 publicà els volums Proses d’estiu i de tardor , que amplià i revisà el 1925, i Retalls d’hores , dos reculls de narracions breus i proses descriptives, amb especial atenció al paisatge rural És també autor de diverses novelles — L’estranger 1932, Marc s d, ambdues d’ambientació rural—, i d’obres teatrals com El collaret de Berta 1934, una comèdia en tres actes que recrea una situació d’ambientació aristocràtica, amb final moralitzant El 1930 publicà la traducció de la novella Amors disposa , de Jean Nesmy