Resultats de la cerca

Delineant i publicitari, guionista i autor de comèdies populars i sainets molt representats, dels quals destaquen, entre d’altres, Amor direcció prohibida 1958, La núvia portava cua 1961, L’estiuet del senyor Martí 1978, No em toquis la flor 1982, La teva dona m’enganya 1989, Avi jove vol companyia 1993,  Ens ha caigut la sogra 1995,  Casats per amor a la pasta 1999,  L’amor entra per la finestra 2003,  Un intrús a la família 2005,  Un amant de comèdia 2008 i El sofà dels secrets 2008 Escriví teatre infantil Patufet 1964, Juguem tot fent teatre 1971, premi Ciutat de Barcelona…

Fill de pare portuguès, fou un dels més prolífics autors de sainets, tonadillas i entremesos del Barroc Treballà en diferents companyies que actuaven als teatres de Madrid, com ara les de Manuel Muñoz i José Pa rra, companyies on consta com a primer músic des del 1737 El 1745 està documentat com a primer músic als teatres de la cort Es casà en segones núpcies amb Josefa López, pertanyent a una important família lleidatana, i el 1780 es jubilà Se’n conserva la música d’unes quaranta comèdies, entre les quals Los amantes de Teruel , Blasón de los Guzmanes , El picarillo de España…

Iniciat com a escriptor en castellà — Sol y nervio , 1936 Guirnaldillas del nacimiento , 1941—, aviat es decantà pel català És autor dels reculls de poemes La cançó de Mariola 1947, L’home pot ésser àngel 1952, Presoner de l’ombra 1955, Grumet a soles 1958, Cant indígena 1959, L’íntim miratge 1959, Tast d’eternitat 1960, Toia d’ofrena 1960, Paradís en blanc 1964, premi Ciutat de Barcelona, Les roses marginals 1965, premi Ciutat de Palma, Geòrgica amb figures 1966, flor natural als jocs florals de València, Versos a Sara 1967, premi València 1961, Posicions terrenals 1969, Hereu de solituds…

Francesc Renart escriu un dels seus sainets més populars, La casa de despesas ó sea la calumnia descubierta

Vida i obra Seguí la carrera militar, però el 1844 s’inicià com a actor professional al Teatre Principal de València, on estrenà un dels primers sainets valencians, Vicenteta la de Patraix 1845, adaptació d’una peça de Francesc Renart i Arús A partir del 1846 actuà amb regularitat al Principal de Barcelona en sainets de Robrenyo, Renart i altres autors, i al Liceu, en La Passió 1852 Del 1857 al 1862 actuà sovint als teatres Principal i Princesa de València, en què esperonà l’aparició de nous autors dramàtics valencians, com Rafael M ↑ Liern Entre el 1869 i el 1879…

Fou propietari i redactor en cap d’"El Mercantil Valenciano” Escriví sainets en català, musicats, que tingueren un gran èxit Les criades de la placeta , 1900

En castellà escriví drames fulletonescs i, en català, algun drama històric i, sobretot, monòlegs i sainets costumistes Una calaverada 1877, La sogra 1879, Lo casament de la noia, etc

És autora de set volums de comèdies de costums, d’entremesos i de sainets d’inspiració popular Primers passos 1931, Retalls 1933, Rialles 1942, Els set pecats capitals 1948, etc Ha publicat també dues obres en francès

Teixidor de lli, és autor de nombrosos sainets mallorquins que obtingueren èxits remarcables durant el s XVIII, però que, en no ésser publicats, passaren a considerar-se anònims només es coneix l' Entremès de na Faldó Gomila