Resultats de la cerca
Es mostren 285 resultats
Joan Salon
Astronomia
Astrònom.
Per encàrrec del papa Gregori XIII, intervingué, a Roma, en la correcció del còmput de l’any 1582 i en la implantació de l’anomenat des d’aleshores calendari gregorià Publicà De emmendatione Romani Kalendarii et Paschalis solemnitatis reductione Florència, 1572 Roma, 1576 i un Espejo astrológico para sangrías, medicina, etc Barcelona, 1578
Salon de Provença
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de les Boques del Roine, França, al N de Marsella.
És centre d’una rica comarca olivarera Església gòtica de Sant Llorenç dels s XIII-XIV, època en què la ciutat pertangué als arquebisbes d’Arle
Miquel Bartomeu Salon
Cristianisme
Teòleg.
Professà al convent augustinià del Socors de València 1559 Estudià filosofia a Alcalá i es graduà a València de mestre en arts 1566, doctor en teologia 1566 i mestre en teologia 1568 Catedràtic de dialèctica i filosofia a la Universitat de València 1566-69, regí després la càtedra de sant Tomàs durant quasi quaranta anys Fou procurador de la causa de beatificació de Tomás de Villanueva 1599-1602, vuit vegades prior dels convents valencians i definidor en el capítol general del 1575 Important per a l’estudi del dret és el seu Commentarium in disputationem de iustitia , segons sant Tomàs, en…
I Salón de la Moda Española, a Barcelona,
Té lloc a Barcelona el I Salón de la Moda Española
Creació de l’Academia Breve de Crítica de Arte i el Salón de los Once
Eugeni d’Ors i Rovira crea a Madrid l’Academia Breve de Crítica de Arte i el Salón de los Once
saló
Arquitectura
Sala (d’una casa, d’un palau, d’una societat, etc) quan hom en vol significar la importància, l’espaiositat, el luxe i l’elegància amb què és parada.
sala
Arquitectura
Casa d’una sola habitació gran.
A l’època medieval passà a designar la residència senyorial, normalment dintre els murs d’un castell o fortalesa, i acabà per ésser el nom característic de les residències senyorials o de gent notable En aquest sentit s’ha conservat en toponímia
Antoine-Blaise Crousillat
Literatura
Poeta occità.
Humanista i erudit, s’adherí al Felibritge i després se'n separà És autor d’un llibre de poemes, La Bresco ‘La bresca’, 1864, i influí Mistral
Joan Montseny i Carret
Història
Anarquista que popularitzà el pseudònim de Federico Urales.
Fill d’un terrisser, treballà de boter, i posteriorment es féu mestre d’escola 1891 Fou successivament secretari de la secció de boters de Reus, de la federació catalana 1887 i general de la Federació de Boters d’Espanya 1888 Es casà civilment, el 1891, amb Teresa Mañé Soledad Gustavo , i passà a regentar una escola laica a Reus inicià una intensa activitat com a publicista anarquista, que li reportà diverses detencions el 1891, el 1892, el 1893, el 1896 arran del procés de Montjuïc Desterrat a Londres pel juny del 1897, tornà illegalment a Espanya el mateix any i fixà la residència a Madrid…
Kenzaburō Ōe
© Salon du Livre. Paris
Literatura
Escriptor japonès.
Llicenciat en literatura francesa per la Universitat de Tòquio 1959, es doctorà amb una tesi sobre l’obra de Sartre Autor d’una obra extensa, la seva obra sintetitza la tradició simbolicomítica de la literatura japonesa amb el llegat de la filosofia i la literatura occidentals Adquirí renom amb la novella Shiiku ‘La captura’, 1958, premi Akutagawa La seva obra esdevingué més polèmica amb Warera no jidai ‘La nostra generació’, 1959, Man’en gannen no futtoboru ‘El crit silenciós’, 1969 i altres obres, que incidien en problemes del Japó de la postguerra El naixement del seu fill Hikari,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina