Resultats de la cerca

El llinatge dels Vilagranada és molt conegut a partir de l’any 1150 amb Bertran de Vilagranada Entre l’any 1167 i 1196 Guillem de Vilagranada, marit d’Arsendis d’Olost, senyorejà una part del castell d’Olost i de la castlania menor de Gurb Eren també propietaris de la casa o domus de la Salada del terme del castell de Gurb Ara només en queden escassos vestigis als plans de Vilagranada, a llevant de la riera Gavarresa, sota el castell de Tornamira

Ben pocs són els documents que fan referència a aquesta capella Al nostre entendre deu ser situada al mateix indret on al final del segle X hi devia haver l’església de Sant Martí, la qual donà nom al castell termenat de Sant Martí Sarroca, i al llinatge que el senyorejà En quedar inservible, se n’edificà un altre al mateix lloc d’estil gòtic i sota l’advocació de sant Joan El portal de l’actual església és adovellat amb arcs de mig punt, i les dovelles de les voltes són orlades

La família Bigues senyorejà aquest casal des del segle XI Els documents esmenten els germans Ponç i Pere de Bigues el 1156 Encara al segle XIV n’eren els propietaris Bernat i Guillem de Bigues El 1425 apareix Humbert de Bigues com a senyor d’aquesta mansió A partir d’aquest moment, no trobem cap més notícia sobre la família Bigues Segons sembla, el terratrèmol del 1448 ensorrà aquest casal Al segle XVIII tenia la possessió d’aquest edifici Francesc Anton Grimau i de Corbera Després passà a Joan Vadell i, posteriorment, al baró de Segur

Les primeres notícies que trobem documentades sobre el lloc de Vilalba són de l’any 932 El castell el senyorejà des del 1195 fins el 1571 una família cognominada Vilalba Justament el 1571 permutaren el castell i el lloc de Vilalba amb altres propietats del monestir de Montserrat aleshores passà a ésser residència o casa de salut dels monjos de Montserrat El cenobi montserratí conservà la seva possessió fins el 1835, que arran de la desamortització l’adquirí Marià Borrell, el qual féu importants reformes, i transformà l’antiga fortificació —refeta pràcticament tota al segle XVII— en el casal…

Apó de Tormeda fou un dels fidels laics que van assistir a la consagració del bisbe Borrell de Ribagorça 1017, la Seu d’Urgell En la convinença feta sobre la honor del comte Guillem Sunyer 1072, Artau I reconegué que el castell de Tormeda, amb els termes i les pertinences, era propietat de Ramon V de Pallars Jussà Així mateix ho confirmà al conveni següent vers 1073-1079, però, exceptuant-ne Aulàs Per tant, aquest castell de localització avui inexplorada era emplaçat a la Sarga d’Orrit i la capçalera del barranc de Tamúrcia, potser controlant el coll d’Espluga a la serra de Camporan Creiem…

Com tots els castells propers a Cervera, el de la Curullada fou bastit segurament a mitjan segle XI, en un indret on s’encreuaven els camins ramaders de la Noguera i l’Alt Urgell que es dirigien cap a Santa Coloma de Queralt i el Camp de Tarragona En un primer moment la Curullada fou un domini dels Cervera En el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera del 1133, s’establí que després de la mort de la seva filla i del seu gendre Guillem, la batllia de Tordera i de la Curullada passés al seu nét Guillem L’any 1145 apareix documentat el cavaller Mir Guillem de la Curullada, segurament…

No queda cap resta d’aquest castell, el qual a mitjan segle XIII es devia abandonar Se suposa que era situat sobre un dels turons propers a l’actual estació de ferrocarril de Sant Vicenç de Calders El territori de Calders va ser possessió del monestir de Sant Cugat segurament des del final del segle X El topònim és conegut des de l’any 977, data en què s’esmenta el lloc de Calders en la venda del castell de Castellet El castell de Calders surt documentat el 1011 El domini del terme va ser causa de nombrosos plets amb la família Santmartí, especialment en relació als estanys Finalment el 1016…

Aquest topònim, avui perdut, sembla que es localitzava vora Pilzà, i tal vegada en el mateix Castillo del Pla Hom troba documentat per primera vegada el castrum de Cercedo en el testament d’Arnau Mir de Tost, datat l’any 1072, segons el qual el llegava a la seva filla Letgarda, al seu marit el vescomte Ponç I de Cabrera i a llur fill Guerau II Ponç Aquesta notícia fa pressuposar que el lloc havia estat conquerit, segurament vers mitjan segle XI, per Arnau Mir de Tost tanmateix, no sabem si la seva voluntat expressada en l’acta testamentària es féu efectiva i qui senyorejà aquest castell…

El petit poble de Seguer és situat a la banda meridional del terme, al marge esquerre del Gaià Aquest nucli s’originà a l’edat mitjana al voltant del seu castell, el qual fou el continuador d’una torre de defensa que apareix documentada el 1077 Consta que en aquest any Guadall Guillem i Llop Sanç donaren a Bonfill Oliba, en alou, el puig de Seguer, proper a Santa Perpètua els donants, segons l’escriptura, exposaven que el tenien per aprisió i que posteriorment els havia confirmat aquesta propietat el comte de Barcelona Ramon Berenguer I El document fa menció de l’existència d’una torre a l’…

Situació Antiga torre de guaita, avui mig arruïnada, situada dins el nucli urbà ECSA - J Bolòs Restes d’una guàrdia situada al nucli de la població del Vendrell Mapa 35-17447 Situació 31TCF769651 Seguint la carretera de Tarragona, havent deixat a l’esquerra l’estació de trens, unes travessies més enllà hom veu la torre, al cim d’un marge, en un carreró que hi ha a la dreta S’hi pot arribar fent una volta pel carrer següent i per darrere JBM Història Aquesta torre sembla que podria haver estat l’embrió del nucli del Vendrell, el qual s’esmenta suposadament per primera vegada el 1032, quan Mir…