Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
dugong
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels sirenis, de la família del dugòngids, de forma cilindrocònica, que pot assolir 3 m de llargada i 300 kg de pes, amb una aleta caudal bilobada i els dos membres anteriors reduïts.
Té els llavis tous i gruixuts, i la dentició és escassa i de creixement continuat Els mascles tenen a la mandíbula superior unes incisives que arriben a fer 25 cm de longitud i els serveixen de defensa Les femelles tenen dues mamelles en posició pectoral De vegades hom els pot trobar a alta mar, però generalment són més freqüents a les desembocadures dels rius, on cerquen l’aliment, consistent en algues i algunes fanerògames marines L’índex de reproducció és molt baix, car la gestació dura 11 mesos i neix una sola cria això, unit a la circumstància que han estat molt perseguits,…
búfal
© Xevi Varela
Mastologia
Gènere de mamífers remugants de la família dels bòvids
, de formes pesades, grossos en general.
El búfal indi B bubalis , d’uns 3 m de llargada i 1,80 m d’alçada a la creu, té les banyes aplanades o inflades i buides, i li serveixen de flotadors dins l’aigua les potes acaben en dits amples, capaços de sostenir l’animal sobre el fang És omnívor, i habita, en estat salvatge, a les zones pantanoses del nord i l’est de l’Índia, a Sri Lanka i a l’est de Bengala el carabao, que és el B bubalis subespècie sondaicus , viu en domesticitat El búfal cafre , o africà B caffer Búfal indi © X Pintanel , ateny 1,50 m d’alçada a la creu, i és pacífic, si no és molestat sol viure en…
cangur
© Corel Professional Photos
Mastologia
Gènere de mamífers marsupials de la família dels macropòdids, de dimensions mitjanes o grosses, de tronc llarg, amb la part anterior menys desenvolupada que la posterior.
Les potes anteriors són curtes i dèbils, i l’animal les empra per a agafar l’aliment les posteriors són llargues i fortes, adaptades al salt, a la defensa, i serveixen de suport a l’animal juntament amb la cua, que és llarga i musculada El cap és relativament petit, i les orelles, llargues i punxegudes el dentat és monofiodòntic A l’abdomen les femelles tenen el marsupi o bossa marsupial, ampla i profunda, dins la qual hi ha les glàndules mamàries en nombre de quatre El període de gestació dura de 30 a 40 dies, i els nounats, prematurs, que atenyen uns 20 mm de longitud, acaben…
musaranya
Hanna Knutsson (CC BY-NC-ND 2.0)
Mastologia
Nom donat a qualsevol mamífer insectívor de la família dels sorícids.
Són de mida petita i presenten el musell allargat i punxegut, els ulls molt petits i les orelles amagades pel pelatge, que és molt llustrós La majoria de les espècies presenten glàndules de mesc, que els serveixen per a la defensa Són molt actius i cacen constantment invertebrats i petits vertebrats No hibernen La musaranya comuna Sorex araneus fa 6-7 cm de llargada i té el pelatge d’un color roig bru al dors, més clar als costats i d’un gris clar al ventre La musaranya nana Sorex minutus fa uns 4,5-6,5 cm de llargada sense la cua i té el pelatge d’un color bru grisós La…
camell
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels camèlids, de dimensions grans, de cos robust, amb un o dos geps dorsals, de potes llargues i primes i de coll molt allargat, fort i flexible.
Els camells tenen un pelatge abundant, amb pèls fins i llargs, les orelles petites, els ulls grossos i sortints i el llavi superior partit en dues meitats, que poden moure's independentment els narius, en forma de fesa, poden tancar-se completament Els geps són masses adiposes que canvien de volum molt fàcilment són reserves de greix que els camells acumulen quan tenen aliment abundant, i que consumeixen en períodes de dejuni o de treball excessiu A la juntura de les potes anteriors del tronc, als colzes i als genolls tenen unes callositats que els serveixen per a estintolar-se quan s’ajeuen…
peresós
Mastologia
Mamífer del subordre dels xenartres, de la família dels bradipòdids, de moviments lents i de vida arborícola, amb el cos cobert de pèls llargs i sedosos, cua curta, cap rodó i potes llargues, amb dits proveïts d’ungles que li serveixen per a penjar-se en els arbres.
És de règim herbívor i habita en les selves de l’Amèrica Central i del Sud