Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
sedeny
Medicina
Ble de cotó que hom passava sota la pell per mantenir un drenatge.
És anomenat també sedal
Arturas Karnisovas
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Aler format a la universitat nord-americana de Seton Hall, jugà al FC Barcelona en dos períodes diferents 1995-97, 2000-02 Disputà 170 partits a l’ACB i guanyà tres Lligues 1996, 1997, 2001 i la Copa del Rei 2001 Individualment el 1996 fou nomenat millor jugador europeu per la revista FIBA Basket Amb la selecció lituana aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996, i la de plata en el Campionat d’Europa 1995
Philip Cortelyou Johnson
Arquitectura
Història
Arquitecte nord-americà.
Es graduà en filosofia a Harvard el 1930, però ben aviat el seu interès es decantà vers l’arquitectura Escriví amb Henry-Russell Hitchcock Jr, The Internacional Style Architecture since 1922 1932, influent assaig que introduí el terme estil internacional en arquitectura Aquest any fou nomenat el primer director del Departament d’Arquitectura del Museu d’Art Modern de Nova York MoMA fins el 1934, i novament en 1945-48, període durant el qual escriví Mies van der Rohe 1947 En 1940-43 estudià arquitectura a Harvard, i fou influït per MBreuer i Mies van der Rohe, i amb aquest collaborà en el…
alquímia
Doctrina i estudi experimental dels fenòmens químics a les èpoques antiga i medieval.
Els seus principals objectes, el percaçament dels quals s’anomenà la gran obra, foren de preparar la pedra filosofal, suposada capaç de transmutar els metalls baixos en plata i or, i l’ elixir de llarga vida, panacea universal capaç de restaurar la joventut i de perllongar la vida indefinidament Estesa al llarg de 2000 anys, l’alquímia fou d’una extraordinària complexitat conceptual Hi coexistiren sempre un aspecte experimental, d’estudi directe de la natura, un aspecte filosòfic, que intentava de donar base racional a les seves pràctiques i esperances, i un aspecte esotèric i místic, que fou…
El poblament humà de les formacions esclerofil·les
Un lloc per a viure mediterranis del Paleolític Els humans tenen una llarga història a les formacions esclerofilles Tan llarga que, si més no a la conca mediterrània estricta, la presència d’humans precedí i no seguí la implantació de les condicions climàtiques necessàries per a l’aparició dels tipus de vegetació que avui anomenem mediterranis Però la conca mediterrània no és tan sols un àmbit de vella civilització També és un territori força densament poblat, amb una potent estructura de ciutats i una penetració capillar del poblament fins als racons més amagats de les valls més remotes de…