Resultats de la cerca
Es mostren 920 resultats
significació
Lògica
Acció de significar.
Entesa sovint com a equivalent a la denotació, la significació només correspon, segons Husserl, als signes significatius, en contraposició als signes indicatius els quals assenyalen, però no signifiquen en aquest sentit coincideix més pròpiament amb l’expressió, bé que aquesta no hi sigui sempre identificable, pel fet que la significació confereix sentit a l’expressió
significació
Lingüística i sociolingüística
Procés psíquic d’associar un significant a un significat o concepte per constituir un signe lingüístic.
També la relació recíproca i reversible entre tots dos elements del signe Alguns lingüistes usen indistintament els termes significació, significat i sentit
significació
Sentit, allò que vol dir, que significa, un mot, un signe; significat.
prova de significació
Matemàtiques
En la teoria de contrasts d’hipòtesi, prova que hom fa per decidir si els valors observats permeten de rebutjar la hipòtesi dins un nivell convingut i amb una probabilitat adequada.
nivell de significació
Matemàtiques
En la teoria dels contrasts d’hipòtesi, fita que hom estableix per assegurar que la probabilitat d’acceptar la hipòtesi, essent falsa, és menor que aquesta fita.
grau de significació de l’adjectiu
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels valors o els nivells d’expressió susceptible d’ésser manifestat per un adjectiu, en poder variar la intensitat relativa de les qualitats que designa.
El grau positiu no és marcat per graus de comparació ni d’intensitat El comparatiu indica la qualitat de l’adjectiu per comparació amb d’altres substantius que tenen la mateixa qualitat Pot ésser de superioritat més que , d' inferioritat menys que , d' igualtat tant com El català conserva algunes formes de comparatiu sintètic, per sufixació, heretades del llatí millor, pitjor, major, menor , tot i que la parla corrent prefereix les formes analítiques integrades per adverbi + adjectiu El superlatiu que suposa també sempre una idea implícita de comparació atribueix al substantiu…
proposició adversativa
Gramàtica
Proposició coordinada que denota una significació oposada.
Aquesta oposició pot ésser parcial o total si és parcial, la coordinació adversativa és restrictiva o bé correctiva ha plogut poc, però hem salvat la collita si l’oposició és total, la coordinació adversativa és exclusiva no estic content, sinó trist L’oposició restrictiva o parcial no expressa incompatibilitat en el judici de la primera proposició l’oposició exclusiva o total expressa una incompatibilitat entre les dues proposicions Sempre, però, les proposicions coordinades adversatives van unides per una relació d’oposició o contrast, oposició o contrast que pot ésser gramatical quan una…
tagmema
Lingüística i sociolingüística
Segons L.Bloomfield, unitat mínima de significació d’una forma tàctica gramatical, a la qual correspon un significat o episemema
.
Per exemple, en el nen estudia la lliçó , la disposició gramatical forma tàctica dels sintagmes subjecte E verb E complement directe és un tagmema que té l’episemema o significació agent del verb i objecte del verb En la frase Corre , l’entonació imperativa és també un tagmema
complement directe
Gramàtica
Nom donat al complement del verb que representa l’objecte de la significació verbal, anomenat també complement objecte o objecte directe.
Així, a La Maria compra llibres, llibres representa l’objecte de la significació comprar L’objecte directe constitueix una unitat solidària amb el verb que completa S'oposa al complement o objecte indirecte
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina