Resultats de la cerca
Es mostren 483 resultats
baronia de Vilagaià
Història
Títol concedit el 1790 a Francesc d’Assís de Delàs i Silvestre
.
Continua en la mateixa família
cabrafiguera
api bord
Api bord
Hugo.arg (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Forma silvestre de l’api, menys vigorosa i d’olor més forta.
Es fa en terres humides i salabroses
broida
Botànica
Planta subarbustiva perenne, de la família de les compostes, de fulles molt dividides, amb lacínies filiformes, tiges molt ramificades de 60 a 120 cm, i un gran nombre de petits capítols pènduls, agrupats en raïm.
Tota la planta desprèn una olor de llimona D’origen europeu imprecís, és desconeguda actualment en estat silvestre i ha estat estesa per l’home, des de temps antic, com a planta de jardí, a la regió mediterrània Ha estat emprada com a vermífuga, en medicina popular
antioncogèn
Biologia
Gen supressor de tumors.
La funció normal dels antioncogens acostuma a estar relacionada amb el control de la proliferació i/o el creixement cellular, per la qual cosa s’assumeix que en la seva forma silvestre, no mutada, redueixen la probabilitat que una cèllula d’un organisme multicellular es converteixi en tumoral
Pol Guillén Duñó
Atletisme
Atleta.
Fou campió de Catalunya de 1500 m 1999, 2001, 2002, 2003, 5000 m 2005, 2009, 10 km en ruta 2007 i cros curt 2002 Especialista en curses populars, també ha guanyat la Sant Silvestre ‘Cursa dels Nassos’ 2001, i les curses de la Mercè 2005, 2010 i El Corte Inglés 2005, 2006, 2007
Sixte Blasco i Brugueras
Pintura
Pintor.
Fill de l’escultor Silvestre Blasco i Vaqué Féu la primera exposició el 1946, a Saragossa Després d’una estada a Alemanya, conreà un hàbil expressionisme, decorativista i colorista Féu exposicions a Barcelona, Nova York, Ginebra, Milà, Tunis, etc Conreà també el muralisme sobre plafons de ceràmica L’any 1969 signà un “Manifest Essencialista”
xirivia
Xirivia
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 120 cm d’alçada, pubescent, de fulles pinnaticompostes amb folíols ovats i crenats, i de flors grogues, disposades en umbel·les compostes.
Hi ha formes de conreu ssp sativa , de tija angulosa, de folíols aguts i d’arrel axonomorfa xirivia , gruixuda, blanca, emprada com a verdura i com a farratge La xirivia silvestre ssp sylvestris i afins, de tija cilíndrica o poc angulosa i de folíols obtusos, creix en herbassars nitròfils de les contrades humides, en una gran part d’Europa
Robert II de França
Història
Rei de França (996-1031).
Fill i successor d’Hug I Educat per Gerbert d’Orlhac, futur papa Silvestre II Per motius polítics es casà amb diferents dones, que rebutjà, per la qual cosa fou excomunicat Fomentà la treva de Déu, s’enfrontà amb la noblesa feudal i recuperà els comtats de Dreux 1015 i de Melun 1016 i el ducat de Borgonya 1016
umbel·líferes
Apiàcies o umbel·líferes: sanicula europaea, pastanaga borda, chaerofyllum aureum, bupleurum baldense, umbel·la contreta, herba del meu, fulla i brot florit d'api de cavall
© Fototeca.cat
Botànica
Família d’umbel·líflores integrada per plantes normalment herbàcies, de fulles alternes, embeinades i amb freqüència molt dividides, de flors petites, generalment actinomorfes, hermafrodites, pentàmeres, d’androceu isostèmon i d’ovari ínfer, bicarpel·lar i amb estilopodi, disposades en umbel·les, habitualment compostes, i de fruits esquizocàrpics en diaqueni.
Consta d’unes 2 800 espècies, pròpies sobretot de les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord Umbellíferes més destacades Aethusa cynapium etusa , julivertassa, cicuta silvestre Ammi visnaga bisnaga , escuradents Anethum graveolens anet , fonoll pudent Angelica archangelica angèlica Angelica silvestris angèlica borda , angèlica Anthriscus cerefolium cerfull Anthricsus silvestris cerfull bord Apium graveolens api , api bord Apium nodiflorum creixen brod , gallassa Astrantia major astrància Bupleurum fruticosum matabou Carum carvi comí de prat , matafaluga borda Caucalis platycarpos…