Resultats de la cerca

Les bases del Centre estableixen una voluntat d’estímul del coneixement del patrimoni cultural i artístic de la ciutat i el foment i la divulgació dels estudis i les investigacions realitzats, a través d’un servei de publicacions Edita la revista Quaderns d’Estudi i ha publicat diverses obres, com ara Bibliografia sobre L’Hospitalet , de Jaume Botey i Joan Camós La formació de la indústria a l’Hospitalet del segle XIX , de Joan Casas, i L’Hospitalet a l’inici del segle XVIII Homes i terres , de Maria P Massana El Centre és dividit en seccions el Grup d’estudi d’urbanisme, el Grup d’estudi d’…

S’inicià en el món musical amb l’estudi del saxòfon, però posteriorment es decantà per la tuba Ingressà a la Juilliard School i a la Manhattan School de Nova York En 1964-65 fou professor del Mannes College i el 1971 fou nomenat professor de la Universitat d’Indiana, on el 1973 s’encarregà de l’organització d’un simposi internacional sobre la tuba El 1975 fou convidat a actuar com a solista al Carnegie Hall, on oferí cinc recitals Aquell mateix any participà en la fundació de la International Brass Society Harvey Philips fou considerat un dels grans intèrprets de tuba i un dels…

Conservador del Museu d’Arqueologia de Barcelona, professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i, des del 1985, cap del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, publicà treballs sobre prehistòria i arqueologia catalanes, com La cultura neolítica de los sepulcros de fosa de Cataluña 1963, en collaboració amb ERipoll, La cultura dels Sepulcres de Fossa del Neolític Mig-recent de Catalunya 1981 i La Balma de l’Espluga Sant Quirze Safaja, Barcelona 1981 Secretari de la revista Ampurias , fou editor de Miscelánea Arqueológica XXV aniversario de los Cursos de Prehistoria y…

Collabora a la premsa diària Última Hora  i Diari de Balears És autor d’una obra gairebé exclusivament novellística, de fort accent realista, que inicià amb  Massa temps amb els ulls tancats  1977, premi Joan Ballester, a la qual seguiren L’àngel blau  1990, L’ocell del paradís  1992 i la trilogia formada per  Camí de palau  1996, premi Andròmina 1995,  La rosa d’hivern  1999 i  Riberes de plata  2004, en la qual es reflecteixen els canvis socials i polítics a les Illes Balears durant el període comprès entre el 1923 i el 1999 El 2008 publicà  El cel dins la memòria  premi Llorenç…

Fundà, juntament amb Clara Garí 1989, el centre de creació d’art contemporani Côclea de Camallera Girona, i més tard 1993 l’Orquestra del Caos, que codirigeix amb Carlos Gómez És membre de nombroses associacions internacionals de recerca musical electroacústica Institut International de Musique Électroacoustique de Bourges, Cher, França laboratori de so i música del CIEJ de la Fundació “la Caixa” Associación de Música Electroacústica de España Collabora en nombroses universitats catalanes en temes referents al so en sistemes multimèdia UPF, UAB, UPC, entre d’altres És responsable del Festival…

Entre la meitat dels anys cinquanta i dels seixanta visqué a Darmstadt, on fou membre del Darmstadt Circle de poesia concreta i teatre dinàmic, amb Daniel Spoerri i Claus Bremer A través de Spoerri establí contacte amb Filliou, Roth i Tinguely L’any 1962 conegué Georges Maciunas i fou convidat a participar en festivals europeus Fluxus L’any 1963 anà a París, on organitzà Poesie et Cetera Americaine , que inclogué un gran nombre de performances Fluxus , però que no s’havia anunciat com a tal, la qual cosa donà com a resultat l’enemistat de Maciunas El 1966 retornà als Estats Units, on Dick…

Llicenciada en geografia i història per la Universitat de Barcelona 1971, on es doctorà el 1977 amb la tesi Clasificación de los paisajes agrarios en Cataluña , en fou professora titular des del 1984 i catedràtica des del 1989 S’ especialitzà en l’estudi de la geografia agrària, camp en el qual publicà diversos treballs L’extensió actual de la vinya i l’olivera a Catalunya , 1979 Los paisajes agrarios en Cataluña , 1980 Anàlisi de l’agricultura a la Vall d’Aran , en collaboració amb F López, 1983, etc El 1983 organitzà el simposi internacional Rural Life and the Exploitation of…

Es distingeix de la futurologia en el fet que no pretén de fer pronòstics També es distingeix de la previsió en el fet que aquesta considera el futur immediat partint dels precedents, analogies i extrapolacions Previsió i prospectiva es complementen Les cinc característiques de la prospectiva són veure al lluny, és a dir, concentrar l’atenció amb intensitat sobre l’esdevenidor llunyà veure amb amplitud, o sia mirar amb visió global i multidisciplinària d’equip, superant la visió parcial i limitada de l’especialista analitzar en profunditat, és a dir, interessar-se més per les situacions que…

Donà a conèixer la seva obra poètica, influïda per Vicent Andrés i Estellés, amb D’on neixen les penombres 1995, premi Martí Dot 1994, recull al qual seguiren  Natura morta 1998, premi Vila de Martorell,  Oratori 2000, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1999, La mel d’Aristeu 2003, premi Gorgos i La mà de batre 2005, premi Grandalla de poesia d’Andorra Amb Violència gratuïta 2006 guanyà els Jocs Florals de Barcelona i testimoniava un tipus de poesia urbana, dura i crítica amb la vida quotidiana de la ciutat Aquesta actitud té una continuació a Última oda a Barcelona 2008, escrita…

Pren el nom de Joan Maragall , com a símbol del diàleg entre cristianisme i cultura secular, de l’arrelament al país i alhora la visió universal, i per la seva dimensió ètica Promoguda pel cardenal Narcís Jubany i un grup d’intellectuals cristians, fou fundada a Barcelona el 1989 El primer patronat fou compost per Antoni Matabosch, president, Pere Lluís Font, Josep M Carbonell, Josep M Ainaud de Lasarte, Jaume Lorés, Josep M Rovira i Belloso i Josep M Via i Taltavull L’any 2011 Josep M Carbonell succeí Matabosch al capdavant de la Fundació, el qual, al seu torn, fou succeït l’any 2019 per…