Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Jerónimo Luis de Cabrera
Geografia
Història
Explorador i colonitzador.
A deu anys anà al Perú El 1553 participà en la revolta d’Hernández Girón Després s’establí a Cusco El 1572 fou nomenat governador de Tucumán, i dirigí aleshores diverses expedicions colonitzadores, entre les quals sobresurten la de la fundació de la ciutat de Córdoba Argentina i la que arribà al Riu de la Plata
Eduardo Wilde
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític argentí.
Metge, es dedicà també a la política fou ministre d’instrucció pública i de justícia, i més endavant representant del seu país a Portugal, Espanya i Bèlgica A part obres polítiques i mèdiques, en la seva producció literària, plena d’humorisme i de fantasia, sobresurten Tiempo perdido 1878, Por mares y por tierras 1889, Prometeo y Cía 1899 i Aguas abajo 1914, autobiografia inacabada
marquesat de Solleric
Història
Títol concedit el 1770 a Miquel de Vallès-Reus de Solleric i Orlandis
.
El 1783 li fou annexada la grandesa d’Espanya honorària Per la seva mort sense fills, la successió passà al seu nebot Pere Joan Morell de Pastorix i de Vallès, cavaller de Calatrava En l’actualitat es troba vacant El 1763 Miquel Vallès-Reus féu construir una residència urbana a Palma Mallorca, dita palau del marquès de Solleric o can Morell Hi sobresurten la façana del Born, on es conjuga la tradició constructiva mallorquina amb un elegant estil rococó Lluís XV, i l’escala imperial del pati, que porta a una logia de fi classicisme
Aleksandra Mikhajlovna Kollontaj
Història
Política
Política soviètica.
Membre del partit bolxevic des del 1906 i més tard del comitè central Fou autora de nombrosos treballs sobre el lloc de la dona en la família capitalista Després de la revolució continuà ocupant-se de reivindicar el lloc que havia de correspondre a la dona en la nova societat Pertangué a l’Oposició Obrera contra la burocratització del partit i de l’estat obrer, però fou apartada de la política activa el 1924 i relegada a funcions diplomàtiques a l’estranger Tingué una gran producció bibliogràfica, de la qual sobresurten les obres sobre economia i sobre teoria socialista
Santiago Alcolea i Gil
Història
Art
Historiador de l’art, dedicat amb preferència al s. XVI-XIX.
Estudià a la Universitat de Barcelona i feu el doctorat a Madrid Professor de la Universitat de Barcelona Entre les seves obres sobresurten diversos volums de la sèrie Guías artísticas de España , els capítols dedicats a la pintura catalana del 1500 al 1850 de la Historia de la pintura en Cataluña , la seva tesi doctoral sobre La pintura en Barcelona en el siglo XVIII , Història de l’Art Català 1983, El Greco 1991 i Catalunya-Europa L’art català dins Europa 2003 Participà també en les enciclopèdies de la història de l’art de l’editorial Carroggio Ars Hispaniae i Historia del Arte…
banderer
Història
Durant els ss XIV-XVII, pintor municipal.
S'encarregava de confeccionar banderes i penons, pintar senyals heràldics i elements decoratius en ciris, draps de respatller, etc, construir cadafals i castells per a entremesos de processó, vestuaris de personatges que hi prenien part, pintar cortines i tota mena d’obra decorativa Hi figuren alguns artistes de mèrit Berenguer Llopart, pintor dels enteixinats de la casa de la ciutat de Barcelona Tomàs i Gabriel Alemany, pintors de retaules Jaume Vergós, Antoni Toreno, Benet Galindo, Francesc Jornet, etc A València abundaren els pintors d’escuts, pavesos i banderes, tant al servei del rei com…
Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans
Història
Publicació erudita creada a Barcelona el 1907 com a òrgan d’expressió de la Secció Historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i de la qual aparegueren vuit volums fins el 1936.
A més de dedicar un espai a informació de les activitats acadèmiques memòries, propostes d’estudi, excavacions, adquisicions, etc, publicà, amb profusió de gravats, nombrosos i notables treballs monogràfics, de consulta ineludible De fet, acollí i sistematitzà els estudis relatius als Països Catalans, des de la prehistòria branca que prengué molta volada en tenir l’Institut un servei propi d’excavacions fins a l’època moderna D’entre els treballs sobresurten els dedicats a Empúries, la ceràmica ibèrica, la Grècia catalana, les fonts del dret català, l’art romànic, la poesia…
Isaac Asimov
DP
Història
Literatura
Científic i escriptor nord-americà d’origen rus.
Traslladat als EUA a l’edat de tres anys, es graduà en bioquímica a la Universitat de Columbia el 1939 i es doctorà el 1947 Començà a publicar el 1939 obres de ciència-ficció, gènere que continuà després amb gran èxit La seva producció com a escriptor és extraordinària, sobretot com a autor d’obres de divulgació científica i de ciència-ficció, que han estat traduïdes a diverses llengües També publicà obres biogràfiques sobre homes de ciència i de caràcter històric Entre les seves obres sobresurten la trilogia formada per Foundation 1951, Foundation and Empire 1952 i Second…
Diego Angulo Iñíguez
Història
Art
Historiador de l’art.
Catedràtic de la Universitat de Madrid i director del Museo del Prado 1968 i de l’Instituto Diego Velázquez S'especialitzà en la pintura castellana, particularment dels s XVI i XVII sobre aquest tema sobresurten la seva obra Pintura del siglo XVI collecció “Ars Hispaniae”, Madrid 1955 i diverses monografies També dirigí l’obra Historia del Arte Hispanoamericano Barcelona 1945-56 Interessat per la cultura catalana, fou autor d’importants treballs a la revista Archivo Español de Arte , de la qual fou director El pintor gerundense Porta 1954, Durero y los pintores catalanes del…
col·leccionisme
Història
Fet de col·leccionar sistemàticament objectes d’un interès històric o artístic especial, o simplement rars.
En el colleccionisme d’art , fins a l’època de la Illustració les colleccions importants solien ésser d’origen reial, aristocràtic, eclesiàstic o, en proporció molt menor, corporatiu, i generalment han estat integrades pels grans museus, o àdhuc n'han estat l’origen museu Tanmateix, actualment encara perviuen grans colleccions no estructurades, algunes de les quals ja són de caràcter públic, com la Galleria Pitti Palazzo Pitti de Florència El colleccionisme particular, consolidat al s XIX, sovint fou originat per un desig de la burgesia d’assolir un prestigi social imitant els gusts de l’…