Resultats de la cerca

Fou alumne de l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest i del Conservatori Nacional de la mateixa ciutat L’any 1942 fou distingit amb el premi Jenö Hubay Amb l’ocupació nazi d’Hongria, fou internat en un camp de treball a Budapest pel seu origen jueu Després de la Segona Guerra Mundial començà la seva carrera de solista a Europa, però el 1950 fixà la residència als Estats Units, on feu de professor en diverses institucions i universitats Fou director del Departament d’Instruments de Corda de la Universitat d’Oklahoma 1950-54 i professor del Conservatori de Baltimore 1955-68,…

Gràcies a la seva collecció de clarinets històrics i a les còpies de clarinets emblemàtics que construeix ell mateix, s’ha convertit en un referent bàsic de la interpretació amb clarinets d’època Es formà a Harvard i al Reial Conservatori de la Haia, on el 1982 obtingué el diploma de solista Actualment és professor de clarinet històric al mateix centre de la Haia i al Conservatori Nacional Superior de París Primer clarinet i membre fundador de l’Orquestra del segle XVIII, ha tocat com a solista amb les principals orquestres que utilitzen instruments d’època Molt…

Durant els seus anys de formació tingueren gran importància les classes a la Menuhin School de Londres i a la Juilliard School de Nova York, amb Dorothy Delay Debutà com a solista el 1977 amb l’Orquestra Filharmònica de Londres, dirigida per Riccardo Muti Tres anys després tocà per primer cop amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín i emprengué una brillant carrera de solista internacional, tot i que també ha manifestat interessos per músiques diferents de les del gran repertori clàssic i romàntic, com el jazz , el rock i el klezmer , que han trobat traducció en…

Fill del compositor Helmut Schiff Bratislava, 30 de gener de 1918 - Linz, 20 de desembre de 1983, estudià a la Hochschule de Viena i es perfeccionà amb Tobias Kühne en aquesta ciutat i amb André Navarra a París Al principi de la dècada dels setanta inicià la seva carrera de solista internacional, convidat per les principals orquestres i festivals europeus i americans Tocava amb un Stradivari del 1711 Destacat intèrpret de música contemporània, estrenà obres de L Berio, F Cerha, HW Henze, E Krenek i W Lutoslawski, però enregistrà també obres d’A Vivaldi i d’A Dvorák i les suites…

Aprengué les beceroles de la música amb el seu pare, i un oncle seu, violinista de la catedral de Crema, li ensenyà de tocar el violí Ingressà al Conservatori de Música de Milà el 1835, on estudià contrabaix Amb els diners del premi del final d’estudis del conservatori, es comprà un contrabaix de Carlo Giuseppe Testore de tres cordes, amb el qual es convertí en un solista excepcional Fou contrabaix solista de l’orquestra del Teatro San Benedetto de Venècia, on conegué Giuseppe Verdi, amb el qual mantingué una forta amistat durant tota la vida Actuà a Nova Orleans,…

Germà gran de Giovanni Battista Sammartini, probablement estudià l’oboè amb el seu pare El 1720 tocava aquest instrument, juntament amb el seu germà, en l’orquestra del Teatro Regio Ducal de Milà El cèlebre flautista JJ Quantz, quan visità la ciutat el 1726, el considerà l’únic bon intèrpret d’instrument de vent que tocava en l’orquestra de l’Òpera Pel que sembla, Giuseppe abandonà Itàlia el 1728 per anar a Londres, on passà la resta de la seva vida A la capital anglesa guanyà ràpidament una excellent reputació com a intèrpret d’oboè i tocà en l’orquestra de GF Händel A partir del 1736 fou…

S’inicià en la música de molt jove a la Banda Municipal del seu poble natal, i posteriorment amplià la seva formació musical al Conservatori de València El 1935 obtingué una beca per a traslladar-se a París, on fou deixeble d’A Tourret En la seva faceta de violinista, desenvolupà una important tasca com a solista i membre d’agrupacions de cambra com el Trío Ferriz, que fundà ell mateix Ja en edat madura inicià estudis de direcció orquestral a Siena i Hilversum, i dirigí diverses orquestres —Simfònica del Caire 1963— i bandes —Primitiva de Llíria o l’Harmònica de Bunyol— Del 1964 al 1966 fou…

Fou alumne del Conservatori de València i estudià filosofia a la universitat Es perfeccionà al Conservatori d’Anvers amb W Boeykens 1984-86 i a la Guildhall School of Music and Drama amb A Pay 1986-88 Ha estat guardonat en diversos concursos nacionals i internacionals, com el Royal Tunbridge Wells Internacional Young Competition 1987 Fou un dels membres fundadors de la Joven Orquesta Nacional de España, i ha estat convidat a tocar amb la Chamber Orchestra of Europe, l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields, la Scottish Chamber Orchestra i, com a solista, amb l’Orquestra de…

Estudià al Conservatori de Bilbao i posteriorment continuà la seva formació amb Maria Kliegel, a Colònia, i a l’Escola Reina Sofia de Madrid Fou alumne de Natalia Gutman i Mstislav Rostropovič en diversos cursos de perfeccionament Ha estat distingit amb primers premis de violoncel i música de cambra en el concurs organitzat per Joventuts Musicals d’Espanya El pianista Edelmiro Arnaltes, acompanyant habitual d’Alfredo Kraus, el descobrí en un concert i el mateix Alfredo Kraus el convidà a actuar en diversos recitals al seu costat Amb Edelmiro Arnaltes ha enregistrat un disc dedicat a obres per…

En un rondó, l’episodi, també anomenat estrofa, pot presentar un material temàtic nou i que contrasti amb la tornada, aprofitar elements temàtics de la tornada i expandir-los, o bé donar peu a una variant de la tornada Al final de l’episodi acostuma a haver-hi una retransició cap a la tornada, atès que aquest se situa en tonalitats veïnes tals com la del relatiu, la subdominant o la dominant, en contrast amb la tornada, que sempre apareix en la tonalitat principal En una fuga, l’episodi és la part moduladora que condueix a la següent tonalitat en què s’exposarà el subjecte, la resposta, o…