Resultats de la cerca

Propis, sobretot, del temps de guerra contra delictes flagrants de traïció, deserció, desobediència, etc, els processos sumaríssims comporten generalment la indefensió de l’acusat i les penes més greus la de mort, si és vigent En països totalitaris, hom l’aplica sovint contra delinqüents polítics i àdhuc comuns bandits, drogats, etc

El Tribunal Suprem revoca les sentències dictades per dos tribunals de primera instància de Barcelona, que havien donat la raó a la demanda presentada pels familiars de Carlos Trias Bertran contra el programa de televisió “Sumaríssim 477” El programa, dirigit per Dolors Genovès i emès per TV3, analitzava el procés que va condemnar a mort el polític Manuel Carrasco i Formiguera El Suprem considera que el contingut del programa no va difamar la memòria de Carlos Trias, un dels testimonis del judici a Carrasco i Formiguera

Capità a Jaca, collaborà amb Fermín Galán en l’aixecament republicà del 12 de desembre de 1930 Fracassada la revolta i fet presoner, després d’un consell de guerra sumaríssim fou afusellat 14 de desembre

Lluís Companys és detingut, juntament amb el seu nebot Francesc Ballester, a La Baule-les-Pins per la Gestapo, per ordre de les autoritats espanyoles amb collaboració de membres de l'ambaixada espanyola a França Companys és portat primer a Madrid Després de diversos interrogatoris, el 3 d'octubre és traslladat al Castell de Montjuïc a Barcelona per fer-li un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals i de forma illegal

Fill d’un immigrat de Graus, de molt jove ingressà a la Unió Catalanista, dirigí “Pàtria Nova”, una etapa de “L’Intransigent”, i collaborà a “Subversió Nacionalista” 1918 Soci del CADCI, fou un dels fundadors de La Falç, s’esmerçà a difondre l’obra de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i mantingué una constant relació amb els catalans d’Amèrica Detingut el 1939, essent funcionari de l’ajuntament, un consell de guerra sumaríssim el condemnà a mort, acusat d’independentista, i fou executat pel maig d’aquell any La seva filla, Roser Latorre i Gaia Barcelona 1932,…

Els atacants 2 500 homes, 3 000 cavalls i 25 canons iniciaren el bombardeig de la població el dia 13 els defensors 4 000 homes, la majoria pagesos, dirigits per Antoni d’Armengol, baró de Rocafort, capitularen el dia 15 Les tropes ocupants, mancant a la paraula donada, saquejaren la vila i exterminaren la major part dels defensors i, després d’un consell de guerra sumaríssim, donaren garrot a Antoni d’Armengol, Jacint Vilosa, governador militar del Camp de Tarragona, Carles Bertrolà, sergent major, el batlle i els jurats de la vila, revestits de les insígnies de llurs càrrecs, i…

Militant de la joventut comunista des del 1933 i empresonat sota el feixime d’Antonescu, durant la Segona Guerra Mundial emigrà a l’URSS Diputat a partir del 1946, dos anys després accedí al comitè central del partit, el 1955 al politburó, el 1965 reemplaçà Gheorghiu-Dej com a primer secretari del PC romanès i el 1967 esdevingué president del consell d’estat Des del govern, propugnà una via romanesa cap al socialisme i rebutjà la teoria de Brežnev de la sobirania limitada condemnà la invasió soviètica de Txecoslovàquia de l’any 1968 Mantingué sempre una notable independència de l’URSS, pel…