Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
superfluid | superfluida
vòrtex quantificat
Física
En un superfluid, vòrtex que apareix en fer-lo girar amb una velocitat per sobre de certa velocitat crítica.
A causa del caràcter univaluat de la funció d’ona que descriu el superfluid d’acord amb la mecànica quàntica, un vòrtex tan sols pot existir en un superfluid si, en girar al seu voltant, el fluid adquireix un moment angular que és un múltiple enter de ħ, la constant de Planck dividida per 2π S'han observat vòrtexs quantificats en heli superfluid, en metalls superconductors i en gasos atòmics ultrafreds, la qual cosa ha servit per a demostrar-ne inequívocament el caràcter superfluid
xarxa òptica
Física
Xarxa formada per la interferència d’un conjunt de làsers que es propaguen en la mateixa direcció i sentits oposats i donen lloc a una distribució periòdica d’intensitat de llum en la qual és possible atrapar àtoms per mitjà de l’efecte Stark, cosa que resulta en un cristall artificial sense defectes.
Es tracta d’una tècnica experimental desenvolupada per a la simulació de sistemes de la matèria condensada amb àtoms ultrafreds Fins ara s’ha pogut estudiar la transició entre un sistema superfluid i un aïllant de Mott, i s’espera que futures extensions permetran comprendre millor els mecanismes que hi ha darrere la superconductivitat d’alta temperatura mitjançant la simulació del model de Hubbard
superfluïdesa
Física
Propietat que tenen determinats líquids de fluir sense viscositat a través de capil·lars o escletxes.
El fenomen de la superfluïdesa fou descobert pel científic soviètic PKapitza el 1937 Un superfluid redueix la seva viscositat fins a zero, és a dir, quan està en moviment no sofreix dissipacions energètiques Una altra característica dels superfluids és que són transmissors tèrmics perfectes El fenomen fou observat per primera vegada en l’heli i es pot explicar per la formació de condensats de Bose-Einstein en el seu estat elemental El fluid es comporta com una barreja de condensats i d’àtoms normals en proporcions variables En l’heli líquid la superfluïdesa es manifesta a una…
convecció
Física
Transport de matèria que s’esdevé en un fluid pel moviment del conjunt de les seves molècules.
Hom aplica aquesta denominació, especialment, a la convecció de la calor , que és el transport de calor d’uns punts a uns altres d’un fluid Bàsicament, hom distingeix dos tipus de convecció la convecció natural o lliure , en què el moviment del fluid és causat només per l’acció de la gravetat sobre els gradients de densitat originats pels gradients de temperatura existents, que trenquen l’equilibri hidroestàtic, i la convecció forçada , en què el moviment del fluid és mantingut per accions externes ventilador, bombament, agitació, etc Les lleis de transmissió de la calor per convecció són…
Física 2019
Física
Primera "foto" d’un forat negre Imatge del forat negre © EHT Collaboration El 10 d’abril de 2019 passarà a la història com el dia que vam veure per primera vegada un forat negre, la notícia de l’any en física Concretament, s’ha aconseguit una imatge de l’horitzó dels esdeveniments del forat negre supermassiu al centre de la galàxia M87, anomenat M87* Tot i que aquest forat negre és tan gran ell sol té la mida de tot el nostre sistema solar i tan massiu 6500 milions de vegades la massa del nostre sol, per tal de veure’l s'ha necessitat una autèntica demostració d'enginy tecnològic per l’…
Física 2015
Física
Fermions de Weyl Cristall fotònic que conté fermions de Weyl observats per un equip del MIT © MIT / Ling Lu, Qinghui Yan L'avenç més notable durant l'any 2015 en física va ser el descobriment, vuit dècades després que es formulés de manera teòrica, dels fermions de Weyl El 1929, el físic i matemàtic alemany Hermann Weyl va formular les solucions de l'equació de Dirac amb massa nulla, anomenats fermions de Weyl, que podrien representar partícules fonamentals llavors desconegudes Posteriorment, durant uns quants anys, es va especular si els neutrins podrien ser fermions de Weyl, fins que es va…