Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
croat
Història
El qui prenia part en una croada
.
Els croats es distingien per una creu de tela cosida al pit, símbol del vot d’obediència a l’Església en canvi de la protecció eclesiàstica sobre llur persona i llurs béns mentre durava l’expedició Mig pelegrí mig guerrer, el croat fou un aventurer amb la possibilitat de sortir del tancat món feudal i de manifestar la seva mística
devesa
Història
Extensió de terra vedada i, generalment, closa, coberta de vegetació natural, destinada al pasturatge, a la caça i a l’aprofitament de la llenya.
Té origen en la reconquesta peninsular, quan una part del terreny recuperat era tancat i dedicat a pastura per a les vacades Podia ésser de propietat privada o d’explotació comunal Durant el s XVIII, època d’expansió agrícola a la Península, moltes deveses foren dedicades a conreus Tanmateix, encara avui la devesa és un element característic del paisatge rural d’Extremadura i de les terres de la frontera del Duero
Pere Vinyals
Història
Militar
Militar.
El 1713 era tinent coronel Es destacà en el setge de Barcelona 1713-14, on lluità contra els filipistes Participà en el combat de la Creu Coberta i es distingí en diverses accions Detingut en caure la ciutat, fou tancat al castell d’Alacant passà més tard a la Corunya, on participà en l’intent de fuga d’Antoni de Villarroel El 1719 passà al castell de Segòvia, fins que fou alliberat arran de la pau de Viena 1725
Casino Mercantil
Història
Economia
Associació formada per corredors de canvi, banquers i homes de negocis, amb finalitats borsàries, activa a Barcelona des del 1851.
Conegut aviat amb el nom de Borsí , hom hi feia la liquidació de les operacions de borsa Tancat el Casino Mercantil el 1914, el Borsí de Barcelona tingué, des del 1915, caràcter de borsa oficial, i els antics associats del casino s’agruparen en l’Associació del Mercat Lliure de Valors, institucions que perduraren fins el 1940 El 1890 inaugurà un esplèndid edifici, obra de Tiberi Sabater, decorat i amb escultures de Rossend Nobas, a la plaça de la Verònica Després del 1940 s’hi installà l’Escola de Belles Arts, i posteriorment l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics
Caçador
Història
Família procedent de Basilea, arrelada a Catalunya a partir del final del segle XV.
Probablement de cognom Jäger, foren coneguts amb el cognom catalanitzat de Caçador Guillem Caçador s’installà a Vic com a sabater, però ascendí al final de la seva vida a mercader Els fills i nets del seu segon matrimoni amb una vigatana emparentaren amb rics mercaders, ciutadans honrats i cavallers de Barcelona i assoliren el privilegi de cavaller 1548 i posteriorment de noble i, dels que seguiren la carrera eclesiàstica, quatre foren bisbes Actuaren sempre com a clan familiar tancat, participaren en la vida pública rectora del país a la conselleria de Barcelona i a la…
Ermenegild
Història
Rei visigot usurpador (583?-584).
Fill del rei Leovigild i de Riquilda i germà de Recared Casat amb Ingunda, princesa catòlica, germana de Khildebert d’Austràsia, es convertí al catolicisme Enviat abans a governar la Bètica, es féu capitost i rei de la facció catòlica contrària a Leovigild Aquest no tolerà la rebellió, que no comptà amb l’ajut dels bizantins tot i haver-ho promès Ermenegild fugí als voltants de Còrdova, on fou fet presoner Davant la seva negativa a abjurar la nova religió, fou exiliat a València i poc després tancat a la presó de Tarragona, on fou decapitat A part la rebellió, censurada pels…
Cristóbal Gómez de Sandoval-Rojas y de la Cerda
Història
Noble castellà, primer duc d’Uceda (1609), primer marquès (1599) i primer duc de la Cea (1604).
Fill del primer duc de Lerma, encapçalà un grup cortesà, format, entre altres, pel confessor de Felip III, Luis de Aliaga, i per Baltasar de Zúñiga, que s’oposà a la política portada a terme per Lerma durant el seu valiment i n'aconseguí la destitució 1618 Pres el lloc del seu pare, la seva actuació fou, però, condicionada per Aliaga i Zúñiga La seva línia de govern diferí en política exterior contràriament al pacifisme de l’etapa anterior, Castella intervingué aleshores en la primera fase de la guerra dels Trenta Anys A la mort de Felip III 1621, Uceda, indisposat amb Zúñiga i Olivares, fou…
Gracchus Babeuf
© Fototeca.cat
Història
Pseudònim que adoptà François Noël Babeuf, teòric i revolucionari francès.
Fundà, a París, el diari “Le Tribun du Peuple”, portaveu del seu ideari comunista igualitari, des d’on combaté Robespierre per conservador Teoritzà sobre la necessitat de suprimir la propietat individual i de collectivitzar la terra Fundà el Club dels Iguals Club des Égaux, tancat pel Directori el 1795 Al començament del 1796 creà una organització secreta per tal d’enderrocar el Directori A més dels seus adeptes, hi participaren antics jacobins i terroristes, i tingué ramificacions dins la policia i l’exèrcit La conspiració dels Iguals fou denunciada al maig del mateix any a…
Antoni Bonaventura Gassó
Economia
Història
Comerciant matriculat i home públic.
Fou vocal i després secretari de la junta de comerç de Barcelona 1792-1817 El 1808 formà part de les corts de Baiona, però no hi pogué arribar a causa dels aixecaments nacionals A Barcelona es negà al jurament a França i, escollit com a ostatge i tancat a la Ciutadella, obtingué la llibertat pel fet d’ésser cònsol de Rússia Sense ésser advocat defensà dos individus acusats d’anar contra França i escriví Defensa ante comisiones militares francesas 1808 També és autor d’ España con industria, fuerte y rica 1816 El seu fill Pau Fèlix Gassó el succeí com a secretari de la junta de…
Joan Alfons d’Aragó i de Borja
Història
Comte de Ribagorça ja en vida del seu pare, Martí d’Aragó, duc de Vilafermosa.
El 1569 es casà amb Luisa de Cabrera, filla del marquès de Villena, a la qual ell mateix sentencià a mort dos anys més tard 1571, acusada d’adulteri, sentència que fou executada Fugint de les autoritats judicials i de la venjança del seu cunyat, Diego Fernández de Cabrera i Bobadilla, comte de Chinchón, intentà de buscar refugi prop del duc de Ferrara, però, en travessar el Milanesat, fou empresonat i portat a Castella Fou tancat a la fortalesa de Torrejón de Velasco, prop de Madrid, i degollat a la plaça del poble per ordre de Felip II L’enemistat entre el comte de Chinchón,…