Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Rafael Ariño i Feliu
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, on es distingí entre els deixebles de Lluís Telles i Giron, professor de perspectiva i paisatge Pintà quadres de gènere i es destacà com a autor de teles de ventall, tècnica en què introduí la pintura a l’oli damunt seda S'especialitzà com a escenògraf i pintà els telons de boca de diversos teatres de València i de Madrid
Teatre Principal de Maó
© Fototeca.cat
Teatre
Sala d’espectacles inaugurada a Maó (Menorca) el 1817.
Fou refet el 1829 Esdevingué centre de les representacions operístiques de Menorca, principalment d’òpera italiana, amb temporades regulars 1817-1935, esporàdiques 1936-54 i, des del 1972, organitzades pel grup Amics de l’Òpera, breus temporades regulars També s’hi han fet representacions teatrals, sarsueles, concerts i cinema La sala és espaiosa, amb una platea de gran capacitat i quatre pisos de llotges i seients L’escenari, gran i ben dotat, conserva en perfecte estat els telons confeccionats per a la visita d’Isabel II a Maó, el 1860
Guzmán el Bueno
Cinematografia
Pel·lícula del 1909; ficció de 17 min., dirigida per Enric Giménez i Lloberas [dir. art.], Fructuós Gelabert i Badiella [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1857 d’Antonio Gil de Zárate GUIÓ I FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Enric Giménez Guzmán, Margarida Xirgu la muller de Guzmán, Enric Guitart, Joaquim Carrasco, Ferran Bozzo, Miquel Ortín Sinopsi L’infant Don Juan segresta el fill d’Alfonso Pérez de Guzmán, dit el Bo i governador de Tarifa, per tal de forçar la rendició d’aquest El governador respon que si tingués cinc fills més donaria la vida de tots ells abans de lliurar la ciutat…
Francesc Soler i Rovirosa
Música
Escenògraf català.
Cursà estudis de dibuix i pintura a Llotja, i feu l’aprenentatge d’escenògraf a l’estudi de M Carreras Posteriorment collaborà amb J Ballester i V Ayguals d’Izco, amb qui repintà la decoració de repertori del Teatre de Mataró i la del Teatre Principal de la vila de Gràcia El 1856 anaren a França, Bèlgica i Anglaterra i, a les acaballes d’aquest any, Soler i Rovirosa s’installà a París amb el propòsit d’estudiar a fons l’art escenogràfic A la fi del 1868 tornà de París i s’associà amb F Pla i Vila Soler feu una infinitat d’escenografies per a tots els teatres, inclòs el Liceu, i també moltes…
Maurici Vilomara i Virgili
© Real Academia de la Historia
Teatre
Música
Escenògraf.
Deixeble de Marià Carreras i de Joan Ballester i Ayguals d’Izco Collaborà amb Soler i Rovirosa, de qui també aprengué noves orientacions Ells dos són pròpiament els creadors de l’escola catalana d’escenografia realista Ja més endavant passà a ésser escenògraf del Teatre del Liceu, on feu al seu taller —damunt el sostre de la sala— magnífiques decoracions que sobresortiren per la riquesa del seu colorit i la frescor de la seva composició Cal remarcar els dos telons panoràmics 80 m i 100 m que es desenrotllaren per simular el pelegrinatge de Parsifal en l’òpera homònima de R Wagner…
,
Josep Planella i Coromina
Teatre
Escenògraf.
Fill de Bonaventura Planella i Couxello A deu anys ja ajudà el seu pare Estudià a Llotja i després treballà amb ell fins a la mort d’aquest Per encàrrec de l’ajuntament decorà la Sala de Cent i diverses sales de capitania general Decorà després el teatre de Valls Alt Camp el 1850 i després se n'anà a l’estranger a visitar edificis antics i moderns Havent tornat a Barcelona 1852, pintà una sala de ball a Tarragona i l’interior i la sala de descans del Teatre Nou d’Alacant Més endavant féu infinitat de decoracions per al Gran Teatre del Liceu i molts altres teatres barcelonins Principal, Circ…
Miquel Moragas i Ricart
© Fototeca.cat
Teatre
Cinematografia
Escenògraf.
Fill d’un fuster, el 1859 començà a treballar al taller del també escenògraf Josep Planella , al teatre Principal A disset anys ja era oficial major Esdevingué un dels millors dissenyadors de paisatges i d’interiors catalans d’estil realista i feu nombroses decoracions per al teatre català del Romea El 1874 se separà del seu mestre i muntà el seu propi taller, collaborant amb Francesc Coberta Soler i Rovirosa Del 1881 al 1888 feu societat amb Fèlix Urgellès , amb qui treballà al taller del Circ Barcelonès, i pintaren decoracions per a les obres Sota terra, Joan Blanques , etc, i també per a…
,
mutació
Teatre
Cadascun dels canvis d’escena que es fan al teatre mudant els telons o bastidors.
Francesc Soler i Rovirosa
© Fototeca.cat
Teatre
Escenògraf.
Cursà estudis de dibuix i pintura a Llotja Féu l’aprenentatge d’escenògraf a l’estudi de Marià Carreres Féu després collaboracions amb Joan Ballester i Ayguals d’Izco Repintaren la decoració de repertori del Teatre de Mataró i la del Teatre Principal de la vila de Gràcia l’any 1856 feren decoracions per al Teatre del Circ Barcelonès El mateix any anaren a França, Bèlgica i Anglaterra i, a les acaballes d’aquest any, Soler i Rovirosa s’installà a París amb el propòsit d’estudiar a fons l’art escenogràfic Entrà al taller dels eminents Cambon i Thierry A la fi del 1868 o començament del 1869…
teatre d’òpera
Música
Edifici destinat a la representació d’òpera.
Si bé els primers teatres permanents es bastiren a Grècia a partir del segle IV aC, i després a Roma, el llarg període de l’Edat Mitjana suposà un total trencament amb la tradició constructiva i l’ús dels teatres Així, l’origen del teatre d’òpera cal situar-lo en el Renaixement italià i en el canvi de localització dels espectacles, dels espais públics -carrers o places- als espais privats -patis o salons dels palaus-, amb muntatges efímers, fins que es produí l’especialització d’un espai propi i permanent per a la funció L’edifici havia de congregar el públic de manera adequada i permetre el…