Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Hornachos
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, drenat pel riu Matachel i situat a la Tierra de Barros.
L’economia es centra en l’agricultura cereals, llegums, vinya i oliveres, la ramaderia bestiar de llana, porcí i aviram N'és característica la terrisseria
fang
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mescla de llim, argila i aigua.
Quan s’ha endurit, rep el nom de fangolita Amb el fang hom fabrica peces de terrisseria, i és utilitzat en escultura per a modelar
Maceda
Municipi
Municipi de la província d’Ourense, Galícia, situat al SE de la capital provincial i al N de la serra de San Mamede.
És un terme amb boscos i pasturatges El sector primari té una paper important en al seva economia També hi ha indústries alimentàries i diverses manufactures fusta, ceràmica i terrisseria
Huétor-Tajar
Municipi
Muncipi de la província de Granada, Andalusia, situat a la Vega de Granada, a l’W de la capital provincial.
El riu Genil és aprofitat per l’agricultura cereals, remolatxa, fruiters, cànem, lli i oliveres La indústria predominant és la d’elaboració de productes alimentaris També n'es destacable la terrisseria
Colmenar de Oreja
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, al límit amb la província de Toledo.
El Tajo drena el S del terme Agricultura i ramaderia L’explotació de pedreres de pedra blanca i la terrisseria han estat activitats tradicionals Hi destaquen la plaça major porxada i l’església goticorenaixentista de Santa María la Mayor
la Vall de Montbram
Llogaret
Llogaret del municipi de Sureda (Rosselló), al SE del terme, en plena serra de l’Albera, a la vall de Montbram o de la Maçana (vall que s’estén entre els vessants del puig on s’assenta la torre de la Maçana i les gorges de la Vall, al peu del castell d’Oltrera, límit amb el terme d’Argelers).
Aquesta vall és coberta per l’important bosc de la Vall Era un antic terme centrat en l’església de Sant Martí de Montbram actual església de la Vall i el castell de Montbram adquirit, amb la Vall de Montbram, el 1364, per Pere Blan de Perpinyà Vora l’església hi ha la terrisseria de Sant Martí, del ceramista Pasqual Soler
apatxe
Etnologia
Individu d’un poble de l’Amèrica del Nord, de parla atapascana, que al final del s XV vivia a l’àrea cultural del sud-oest (actual Arizona i Nou Mèxic) com a recol·lector.
En el curs dels dos segles següents aprengueren el domini del cavall i es convertiren en grans caçadors de bisons i temuts guerrers Alhora, en contacte amb els hopi, aprengueren l’agricultura i la terrisseria Practicaren el bandidatge contra la població indígena els pueblos i la blanca A la darreria del s XIX, vençuts i delmats, entraren a distintes reserves dels EUA reserva Fort Apache a Arizona, reserva Mescalero al sud de Nou Mèxic, etc Posteriorment, alguns caps chiricahues Cochise, Victorio i Geronimo es revoltaren, però foren derrotats Algunes de les tribus més conegudes…
terracota
© B. Llebaria
Art
Arts decoratives
Peça de terrissa de caràcter artístic.
Bé que els límits que separen l’art de la simple artesania són confusos i sovint és impossible de distingir una terrissa d’una terracota, hom sol excloure d’aquesta darrera accepció les peces d’ús domèstic terrissa de cuina i les peces de bòbila rajols, teules, etc Hom n'exclou igualment la terrissa antiga, decorada o no, que hom anomena globalment ceràmica L’aplicació artística dels productes de terrisseria ha estat àmplia i variada des de la prehistòria fou aplicada a l’arquitectura almenys des dels relleus dels grans edificis assiris i babilonis Els grecs, i després els romans…
txibtxa
Història
Individu d’un poble amerindi precolombí que habitava als altiplans del massís oriental dels Andes colombians (actuals departaments de Cundinamarca i de Boyacá).
Habitaven en pobles envoltats d’estacades, i llurs construccions eren de canya i fang, sovint adornades exteriorment amb làmines d’or Agricultors sedentaris, conreaven patates, blat de moro i llegums Classes especialitzades es dedicaven a l’orfebreria i a la terrisseria les filigranes d’or, les làmines, les estatuetes i les peces de ceràmica, constitueixen l’únic llegat d’aquesta gran cultura La font de riquesa principal eren els jaciments de sal gemma, que exportaven fins al Perú i l’istme de Panamà la intercanviaven sovint amb l’or, que explotaven els quimbayas del Cauca El…