Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
sufixoide
Lingüística i sociolingüística
Terme introduït en lingüística per B.Migliorini per designar aquell segon element de certs mots composts que ha perdut parcialment el seu significat originari i ha adquirit un valor de sufix.
Per exemple, - cola en terrícola, agrícola, cavernícola
pipa
© Patrick Harvey
Micologia
Bolet típicament en forma de pipa, de la família de les poliporàcies, de 10 a 20 cm, de consistència dura, de color de caoba o bru purpuri, lluent, amb el capell amb solcs concèntrics i sovint amb una vora ocràcia o groguenca.
Normalment és lignícola, però a vegades és terrícola
caloplacàcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre de les caloplacals que comprèn líquens crustacis, especialment calcícoles o corticícoles, amb espores hialines, sovint de coloracions groguenques o vermelloses (presència de parietina).
Caloplaca , crustaci, conté més de 400 espècies Fulgensia , lobulat al marge, sol ésser terrícola
cotoliu
© Jan Svetlík
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels alàudids, molt similar a l’alosa, de la qual es distingeix per les dimensions, més reduïdes, i per la cua, més curta, que no té les timoneres externes blanques.
Com l’alosa, és d’un color terrós, ratllat de negre, i té una petita cresta És un ocell essencialment terrícola que habita sedentàriament a la vora dels boscs, als vessants on hi ha arbres i a les brugueres
pitó
Herpetologia
Nom de diversos rèptils ofidis de la família dels boids que pertanyen als gèneres Python, Calabaria i Loxocemus
.
Poden ésser de talla petita o mitjana 50 cm o bé molt gran fins a 10 m, i són les serps que tenen el nombre més gran de costelles i de vèrtebres fins a 435 El crani és relativament gros, amb dents molt desenvolupades en forma d’ungla En proporció al cos, tenen els ulls i els orificis nasals molt petits Al final del cos presenten rudiments de la pelvis i fins i tot un petit fèmur revestit de substància còrnia La cua és curta i massissa, i fa d’òrgan prènsil Es nodreixen de conills, gallines i animals semblants, utilitzant llur forta musculatura per a escanyar-los Només es troben a les regions…
liquen negre
Micologia
Liquen terrícola fruticulós, de la família de les parmeliàcies, de color verdós o bru, propi de regions fredes o muntanyenques.
Conté un polisacàrid comestible i gelificable en calent, i és emprat com a aliment en països nòrdics i com a remei per a la tos i els refredats
Les trapeliàcies i les agiriàcies
Les trapeliàcies A les escletxes de les roques, o estenent-se per capes de sòl primes, podem trobar, com a pioneres, diverses espècies de Trapelia En la fotografia veiem T involuta , de tallus finament esquamulós, molt semblant a una altra espècie crustàcia, de tallus granulós, T coaretata Els apotecis són brunencs i s’inflen molt amb la humitat Javier Etayo Són líquens de tallus crustaci, o esquamulós i lobulat, amb apotecis de color clar o bru, amb marge propi biatorí mai carbonaci o marge tallí Els ascs s’acoloreixen poc de blau amb I, sovint a la part lateral de tolus més visiblement…