Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
terrícoles
Zoologia
Subordre de turbel·laris tríclades tropicals, que poden arribar a fer mig metre de llargada.
peltígera
Micologia
Gènere de líquens, de la família de les peltigeràcies, de tal·lus gros i foliaci, estès sobre el substrat, però sense adherir-s’hi.
Presenten rizines i apotecis marginals Terrícoles i humícoles, creixen sobretot entre les molses
nidulariàcies
Botànica
Família de gasteromicetals amb esporocarps formats per un peridi en forma de copa i per una gleva continguda en cossos arrodonits anomenats peridíols.
Comprèn espècies lignícoles i terrícoles, entre les quals és corrent a Catalunya el niuet Cyathus striatus
peltigeràcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre de les ciclocarpals, de tal·lus foliaci, generalment gros i coriaci, i d’apotecis bruns, coberts per una mena de vel de còrtex, que en trencar-se deixa un marge distint.
Les algues poden ésser clorifícies o cianofícies, i els picnoconidis són allargats i arquejats, situats a l’extrem de conidiòfors exobasidiats Són líquens terrícoles, humícoles o muscícoles
afil·loforats
Micologia
Grup de fongs basidiomicets amb himeni descobert, llis o amb plecs, porus o agulletes, que va creixent i madurant indefinidament ensems amb el cos fructífer.
Comprèn fongs en bona part coriacis o suberosos, lignícoles o terrícoles, de simetria axial vertical, imperfecta o inexistent Agrupa diverses famílies, les principals de les quals són les cantarellàcies, les clavariàcies, les hidnàcies, les poliporàcies i les teleforàcies
cortinariàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les agaricals, d’esporada de color variable entre l’ocraci brunenc o de tabac i el ferruginós fosc, espores sovint verrucoses, cama central, làmines mai decurrents i capell generalment cobert d’un vel general, sovint formant una cortina.
Comprèn espècies generalment terrícoles, amb alguns gèneres amples i complexos, com Cortinarius, Inocybe, Hebeloma , etc Cortinariàcies més destacades Cortinarius sp cortinari , pixacà Cortinarius cinnamomeus pixacà canyella Cortinarius collinitus pollerenca Cortinarius fulmineus bolet de vaca Cortinarius multiformis fals fredolic Cortinarius violaceus blava Hebeloma sp hebeloma Hebeloma edurum, H truncatum escarlet , carlet Sinocybe sp sinocibe
oligoquets
Helmintologia
Classe de l’embrancament dels anèl·lids, amb quetes, bé que en molt poc nombre i disposades en quatre feixos per segment, les quals s’insereixen als punts on teòricament hi hauria els parapodis.
El prosoma és molt poc diferenciat, puix que resta reduït a un lòbul preoral per contra, el metasoma és el típic dels anèllids La superfície del cos és molt porosa, perquè la respiració és cutània encara que la paret sigui molt desenvolupada, puix que només la poden moure per a efectuar la locomoció parietal el sistema muscular és longitudinal El mesenteri, que és incomplet, només existeix entre els vasos dorsal i ventral i el tub digestiu, i, per tant, a cada metàmer hi ha una sola cavitat celòmica El sistema nerviós ganglionar té la típica disposició d’escala de corda La funció excretora és…
triclàdides
Zoologia
Ordre de platihelmints de la classe dels turbel·laris de dimensions molt diferents segons les espècies, des de pràcticament invisibles a ull nu fins a uns quants centímetres de longitud (com Bipalium javanum, de 60 cm).
Es caracteritzen pel fet de tenir la boca situada ventralment prop de la meitat del cos, disposar de dos ocels o més i ésser proveïts d’òrgans tàctils i quimioreceptors La majoria d’espècies són susceptibles de reproduir-se també asexualment per escissió L’ordre és dividit en tres subordres els marícoles, amb totes les espècies marines, que habiten en mars tropicals o subtropicals, entre els quals l’espècie Procerodes lobata és comuna a la Mediterrània, incloses les mars dels Països Catalans els paludícoles, d’aigües dolces corrents o estancades de zones temperades, amb les espècies Planaria…
sorícids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels insectívors, la més àmplia de l’ordre.
Inclou les espècies conegudes genèricament com a musaranyes , de mida petita i aspecte de ratolí, amb el musell allargat i punxegut, ulls petits, orelles generalment visibles, a vegades amagades en el pelatge, potes curtes i pentadàctiles i cua ben desenvolupada Llurs dimensions són les més petites dels mamífers, des dels 35 mm de longitud de Suncus etruscus fins als 18 cm d’algunes espècies El pelatge, de color bru o bru grisenc, és format per pèl curt, molt dens Tenen entre 26 i 32 dents i els manquen els ullals Són àgils, molt vius, en general terrícoles o aquàtics, nocturns,…