Resultats de la cerca

Aquests dos sons del tetracord són els únics fixos, i entremig s’afegeixen les dues notes complementàries Els tetracords poden classificar-se en diatònics, cromàtics i enharmònics És la unitat bàsica en la formació de les escales melòdiques En la música grega clàssica era un grup de quatre cordes o sons que se succeïen per graus conjunts dos tons sencers i un semitò descendent Quan dos tetracords se succeïen, eren anomenats disjunts i no tenien cap nota en comú si eren conjunts formaven l' heptacord , car dues notes, una de cadascun dels tetracords, es fusionaven en…

Per extensió, interval de 4a per ex do-fa En el sentit de fragment d’escala, ha estat un concepte teòric fonamental en la teoria de la Grècia clàssica i en l’Edat Mitjana Abastant sempre l’interval de 4a J, el tetracord grec podia ser de gèneres diferents diatònic, cromàtic o enharmònic en funció dels intervals que es donessin entre les seves notes gènere 1 , i la unió de quatre tetracords formava l’anomenat Sistema Perfecte Major, que fou adoptat pels teòrics medievals, els quals exposaven les escales modals d’àmbit d’8a com a suma de dos tetracords disjunts és a dir, separats…

Les notes extremes del tetracord eren fixes a distància de 4a J i les dues internes eren mòbils Tot i que la variabilitat de les notes internes sembla que era molt gran entre els músics pràctics, els teòrics parlaven de tres menes de gènere el diatònic on els tres intervals, de greu a agut, eren de mig to, to i to, el cromàtic mig to, mig to i un to i mig i l’enharmònic quart de to, quart de to i dos tons Aquests tres tipus de gènere melòdic s’apliquen també a l’escala completa del sistema grec formada per diversos tetracords encadenats del mateix gènere diatònic, cromàtic o enharmònic Gènere…

El seu component bàsic és grec, la prosodia daseia , que una vegada modificat serveix per a designar les notes que componen el tetracord bàsic de l’escala que utilitza aquest tipus de notació re2-mi2-fa2-sol2 els signes que representen les notes dels dos tetracords i mig superiors i del tetracord inferior són els mateixos que els del tetracord bàsic, però girats cap a un costat o l’altre Els signes de la notació dasiana es colloquen alineats verticalment a l’esquerra, i les síllabes del text que es canta, en línies horitzontals o trencades, a la seva…

Probablement residí a Roma, i sovint ha estat confós amb el gramàtic i lexicògraf alexandrí del mateix nom que visqué a la segona meitat del segle I aC Tot el que es coneix de la seva obra es troba en uns fragments citats per Porfiri i per Ptolemeu D’aquests textos es pot deduir que en les seves teories es feia una clara distinció entre el to major i el to menor en el tetracord diatònic La diferència entre ambdós és coneguda com la coma sintònica o coma de Dídim

Malgrat les llegendes entorn de la seva figura, és un dels primers artistes grecs del qual se sap gairebé del cert que existí Actiu a Esparta, guanyà el certamen musical celebrat vers el 674 aC Consta, sobretot, com a difusor de la lira de set cordes heptacord, que substituí la de quatre tetracord També se li atribueix la fixació en set parts del gènere musical anomenat nómos citaròdic, i sembla que és l’autor de la lletra i música d’alguns dels proemis que precedien la recitació d’Homer

Els grecs anomenaven les notes amb els noms de les cordes dels seus instruments Paraules com dicord, tricord o tetracord, que originalment es referien a instruments de dues, tres o quatre cordes respectivament, passaren a referir-se a fragments d’escala de dos, tres o quatre notes Aquest ús de corda es mantenia encara al segle XVIII A Eiximeno, 1774 " Queriendo mejorar el sistema de Guido, los ultramontanos añadieron al solfeo la sílaba Si para distinguir y entonar la séptima cuerda ", i fins i tot ben entrat el segle XIX, com recull Fernando Palatín en el seu Diccionario de música 1818 "…