Resultats de la cerca
Es mostren 136 resultats
Lluís Vilà i Vendrell
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
A primers dels anys setanta inicià l’activitat artística participant en la Mostra Collectiva del Grup Tint-1, a la llotja del Tint de Banyoles, etapa caracteritzada per la crítica al consum a través de l’us de materials fungibles en la seva obra, amb obres com Les sabates comestibles 1979, Entre pa enlluït 1984 a la Fundació Miró de Barcelona, o Fagocotosi 1985 a la Sala Montcada de la Fundació “la Caixa” i Cambio de Piel 1985 als festivals de Navarra Posteriorment les referències esdevingueren més indirectes amb l’ús de materials com ara el ferro i la pintura sobre paper i centrant-se en els…
visuració
Indústria tèxtil
Examen o reconeixement visual; inspecció.
Aquest terme fou especialment aplicat en les arts i les indústries tèxtils, i formava part de les atribucions dels gremis, a manera d’un control de qualitat La visuració de peces tèxtils tenia per objecte separar les que no reunien les condicions adequades mida, qualitat, tint, etc i cremar-les o destruir-les
adjectiu | adjectiva
Química
Dit dels colorants indirectes (per oposició a colorant substantiu), que poden ésser químicament molt diversos, però que en tintoreria necessiten tots una substància auxiliar, anomenada mordent, per poder-se fixar sobre la fibra.
El mordent és retingut sòlidament per la fibra i el colorant forma amb ell una laca colorejada insoluble Segons com sigui el mordent, el matís queda alterat en conseqüència, però la insolubilitat de les laques dóna al tint una solidesa molt superior a la generalment obtinguda amb els colorants substantius o directes
blanquejant òptic
Química
Substància incolora dotada d’intensa fluorescència que absorbeix radiació a la regió ultraviolada i visible de l’espectre i que és fluorescent principalment a la zona corresponent al color blau, que augmenta la sensació de blancor dels objectes groguencs sobre els quals ha estat aplicada.
És d’estructura monecular anàloga als colorants, però per comptes d’un sistema cromofòric en posseeix un de fluorescent, com, per exemple, molts derivats aminats de l’estilbè, l’esculina, etc És aplicat actualment a gairebé totes les matèries tèxtils blanques i al paper blanc, amb tècniques idèntiques a les del tint amb colorants directes
cúrcuma
Botànica
Alimentació
Gènere de plantes, de la família de les zingiberàcies, amb una cinquantena d’espècies pròpies sobretot de l’Àsia tropical, de les quals la Curcuma longa és extensament conreada a l’Índia i a altres regions càlides.
Tenen un rizoma ample, fulles oblongues o ellíptiques de 30 a 40 cm de llarg i de 10 a 20 cm d’ample, i flors de color groc pàllid reunides en espigues Els rizomes forneixen un tint i l’espècia del mateix nom, molt aromàtica, de sabor picant i amarg, que és utilitzada per aromatitzar i acolorir la mostassa, formatges, conserves, etc És un dels principals components del curri
sulfat d’alumini
Química
Una de les sals d’alumini tècnicament més important, obtinguda dissolent bauxita o argiles molt pures en àcid sulfúric i, si cal major puresa, dissolent en l’àcid hidròxid alumínic obtingut com per a preparar alúmina.
Dóna un hidrat Al 2 SO 4 3 18H 2 O i les seves solucions són àcides per hidròlisi És molt emprat, entre altres usos, en la indústria paperera, en adoberia, per a la clarificació i la purificació de les aigües, en al indústria tèxtil com a mordent en el tint i com a impermeabilitzant i en la fabricació d’extintors d’incendis Dóna amb altres sulfats metàllics els sulfats dobles anomenats alums i pseudoalums
aspirina
Farmàcia
Medicament compost d’àcid acetilsalicílic utilitzat per la seva acció analgèsica, antipirètica i antireumàtica.
A mitjan segle XVIII es presentaren a la Reial Societat de Medicina Anglesa els efectes antitèrmics i antiàlgics dels extractes de l’escorça del salze blanc Al llarg del segle XIX s’identificà una substància, que s’anomenà àcid salicílic, que s’extreia de diverses escorces vegetals El 1886, els metges alsacians Kahn i Hepp descobriren les propietats antitèrmiques de l’acetanilina, un derivat de productes utilitzats a la indústria del tint En no poder-se patentar el procés de fabricació d’aquest producte, ja molt conegut, es decidí de patentar un nom que en suggerís les qualitats…
amarant
Alimentació
Química
Colorant sintètic del grup dels monoazoics ( Colour Index
: Vermell àcid 27; n.° 16 185).
Pólvores de color vermell bru, solubles en aigua És obtingut copulant l’àcid naftiònic diazotat i l’àcid R És emprat en el tint de la llana i de la seda en bany àcid dóna color roig purpuri, en la fotografia en color i en la indústria alimentària en aquells productes en què és autoritzat darrerament diversos països l’han eliminat de les seves llistes positives a Catalunya és permès amb les limitacions habituals de qualitat, dosi i producte final que es vulgui acolorir
Cambier i Colleron, de Reus
El primer problema que presenta la història de l’empresa és el nom dels seus titulars, car no hi ha dos textos que coincideixin en el que són, clarament, uns estrangers establerts a la ciutat de l’Alt Camp D’entrada semblen francesos, però si fem cas d’un document del 1842 serien clarament anglesos, ja que els anomenen Cambury i Collerson El que es pot assegurar és que aquests dos personatges —francesos, belgues o anglesos— s’establiren a Reus el 1842, i hi installaren la que serà una de les primeres fàbriques de teixit, tint i blanqueig de lli que hi ha a Catalunya, amb 30…
roja
Botànica
Farmàcia
Química
Planta herbàcia vivaç, d’arrel gruixuda, de tiges arrapadisses de fins a 1 m, de fulles lanceolades i verticil·lades, de flors d’un groc verdós, agrupades en inflorescències cimoses, i de fruits en baia negra.
Oriünda de l’Àsia occidental, és naturalitzada a la regió mediterrània, on era molt conreada com a planta tintòria L’arrel, anomenada alitzari, forneix un tint de color vermell o carmesí, que també és oficinal, amb virtuts diürètiques i anticatarrals Al s XVIII, Joan Pau Canals i Martí n'estengué i millorà el conreu i el divulgà en publicacions en català i castellà, puix que era una substància vital per a la fabricació d’indianes —ell n'era un dels principals fabricants— Carles III li ho recompensà amb el títol de baró de la Vall-roja