Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
torró

Torrons
© Dreamstime
Pastisseria
Massa feta d’ametlles pelades (crues o torrades) i mel, eventualment amb clara d’ou, albúmina o gelatina.
Les ametlles poden ésser substituïdes per altres fruites seques pinyons, avellanes, cacauets, nous, etc, rovell d’ou, coco i fruites confitades La mel pot ésser totalment o parcialment substituïda per sacarosa i glucosa De les moltes varietats que hom elabora als Països Catalans, els més apreciats són el torró d’Agramunt fet amb avellanes i recobert de pa d’àngel --que també se’n fa a Amer Gironès--, el torró d’Alacant molt dur, fet amb ametlles torrades, mel i clara d’ou, el torro de Xixona de pasta d’ametlles picades, el torró de massapà amb sucre cremat i massapà, i el torró de gema amb…
torró amb fècula
Pastisseria
Torró amb un màxim del 15% de fècula, respecte al pes sec, d’elevat valor energètic.
torronaire
Persona que fabrica torrons o en ven.
Montelaimar
Ciutat
Ciutat del Delfinat, Occitània, al departament de Drôme, França, situada a la confluència del Roubion amb el Roine.
Produeix sobretot torrons Central hidroelèctrica, sobre un canal de derivació del Roine 29 982 h 1990 Conserva un castell dels Adhemar, en part del s XII Fou molt disputada entre hugonots i catòlics
bessó
Fructicultura
Tipus comercial d’ametlles, de llavor única ( bessó mascle
) o doble ( bessó femella
), força uniforme, bé que heterogeni pel fet que procedeix de varietats molt diferents.
El conjunt de bessons és anomenat comercialment ‘propietari’ generalment, el bessó femella és destinat a l’elaboració de torrons del tipus de Xixona, o sigui per a moldre, i el bessó mascle és consumit torrat com a postres
Piazza Armerina
Detall dels mosaics del passadís de la gran cacera de la Villa del Casale (Piazza Armerina)
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província d’Enna, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Centre agrícola i miner sofre Producció de torrons Fou fundada al segle XI com a plaça d’armes Bisbat des del 1817 L’església catedral del 1627, amb campanar gòtic del segle XV conté diverses obres d’art Prop de la ciutat es conserven les restes d’una interessant villa romana Villa del Casale del segle IV, amb mosaics policromats, potser residència imperial o d’un personatge important
parc natural del Carrascar de la Font-Roja
Espai natural
Espai natural protegit de la comarca de l’Alcoià declarat parc natural el 1987.
S'estén entre els termes municipals d’Alcoi i Ibi Comprèn la serra del Menejador, a la qual dóna nom aquest cim de 1 352 m que pertany al sistema bètic, amb roques calcàries de l’era terciària Entre la vegetació cal destacar els pinars baixos i els boscs de carrasques, aurons i freixes, com també espècies endèmiques com ara la pebrella Entre la fauna, cal esmentar el pit-roig, la mostela, el teixó i el gat salvatge En destaquen els típics masos, construccions lligades a l’antiga explotació agropecuària de la zona El comerç de la neu també hi fou important a partir del s XVIII, i originà l’…
apotecari | apotecària
Farmàcia
Aquell que, antigament, preparava medicaments.
A l’edat mitjana, bé que existia la denominació d’apotecari, no es delimitaven les seves funcions de les atribuïdes als especiers De fet, els documents es refereixen indistintament als apotecaris i als especiers en reglamentar la preparació i venda de medicines, xarops, aigües, ungüents, cataplasmes, herbes, etc Altres documents parlen alhora dels apotecaris i dels candelers de cera, per tal com uns i altres podien elaborar candeles, ciris, torxes, presentalles, exvots, així com també neules, torrons, etc A Catalunya el nom d’apotecari apareix ja al s XIII el 1302 són citats…
Biar

Municipi
Municipi de l’Alt Vinalopó, a la zona de contacte de l’altiplà de Villena i els contraforts occidentals de la serra de Mariola (serra de Biar, 1.119 m).
Forma part de la vall de Biar, a la conca alta del Vinalopó, riu que travessa el terme en direcció NE-SW L’agricultura ocupa la meitat de la superfície del terme predomina absolutament el secà 2951 ha sobre el guaret 1360 ha i el regadiu 429 ha, que produeix fruiters i hortalisses Els conreus més estesos són les oliveres, els ametllers, els cereals i la vinya La propietat de la terra és bastant repartida i predomina el règim d’explotació directa La ramaderia ovina i la porcina tenen una certa importància Les indústries tradicionals alimentàries farineres, olis, dolços i torrons i…
avellana
avellana
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Llavor comestible d’avellaner.
Les avellanes de conreu, fresques, seques o torrades, tenen nombroses aplicacions culinàries i en pastisseria farines, gelats, torrons, xocolates, etc són també consumides, com a fruita seca, directament Atès llur elevat contingut lipídic, hom n'extreu oli, sobretot en èpoques d’escassetat, tant per al consum humà com per a fabricar sabons, cosmètics, etc L’explotació de l’avellana conreada té, als Països Catalans, i especialment al Camp de Tarragona, una tradició de sis-cents anys com a mínim A les ordinacions dels corredors de la llotja de Barcelona del 1271, ja és posada una comissió al…