Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
essència de trementina
Química
Oli essencial, consistent en una barreja de monoterpens, que hom obté per destil·lació de l’oleoresina derivada de diverses espècies de pins.
Els seus constituents principals són el pinè i el limonè, i és coneguda comercialment com a aiguarràs
bàlsam de Fioravanti
Farmàcia
Preparat galènic obtingut per destil.lació al bany maria del producte de la maceració d’una determinada sèrie de plantes en alcohol i essència de trementina.
També és anomenat alcohol de trementina compost , i és emprat com a liniment analgèsic d’ús extern
aiguarràs
Química
Oli essencial volàtil, incolor, d’olor característica, poc tòxic, insoluble en aigua, miscible amb molts solvents orgànics.
Abans s’anomenava aiguarràs només l’essència de trementina actualment la denominació s’estén a productes molt semblants, però no idèntics, que són les essències de fusta de pi, de carbonització de fusta de pi i de fusta de pi de papereria L’essència de trementina s’obté modernament fluïdificant la trementina amb la pròpia essència a fi de separar l’aigua i les impureses i destillant-la després en aparells continus, amb injecció de vapor o al buit El residu de la destillació és la colofònia L’essència de fusta de pi s’obté destillant amb vapor les deixes…
vernís
Química
Dissolució d’una o més resines en un oli o líquid volàtil que, estesa sobre la superfície d’un objecte, s’asseca i forma una capa que li confereix brillantor, resistència a l’aire i a la humitat, aïllament elèctric, etc.
El vernís es diferencia de la pintura pel fet d’ésser transparent i donar, en assecar-se, una pellícula molt més brillant, dura i resistent Els vernissos, que no contenen mai pigments opacs, poden ésser de diferents colors, en contenir colorants solubles, i hom pot afegir al solvent substàncies plastificants, les quals eviten que, en evaporar-se el solvent, la resina, que constitueix la pellícula de vernís, esdevingui excessivament trencadissa Els vernissos són classificats industrialment en vernissos a l’alcohol o vernissos alcohòlics dissolucions de goma laca, sandàraca i altres substàncies…
galipot
Química
Resina extreta del pi marítim.
Hom l’obté per solidificació de l’essència de trementina en contacte amb l’aire És totalment soluble en alcohol, per la qual cosa hom l’empra en la fabricació de vernissos
carà
Química
Terpè bicíclic saturat.
Pot ésser considerat el compost fonamental del qual deriven estructuralment tots els terpens de la sèrie dita del carà L’únic hidrocarbur d’aquesta sèrie que hom troba en la natura és el 3 carè, present en l’essència de trementina índia
dammar
Química
Resina natural que hom obté de la dammara, formada per diversos terpens.
És parcialment soluble en alcohol, en acetona, en àcid acètic i en èter del petroli, i hom la pot dissoldre completament en benzè, en cloroform, en sulfur de carboni i en essència de trementina És emprada principalment en la fabricació de laques i vernissos
boswèl·lia
Botànica
Gènere d’arbres, de la família de les burseràcies, de fulles imparipinnades i tiges riques en canals secretors, flors blanquinoses i fruits en drupa, originari de l’Àsia sud-occidental, Somàlia i Etiòpia.
Comprèn diverses espècies interessants per les oleoresines que segreguen en ferir-ne l’escorça La més coneguda, B carteri , produeix un làtex que en assecar-se en forma de llàgrima constitueix l’encens B frereana , de Somàlia, produeix l’elemí africà, de qualitat inferior a la del veritable o de Manila B papyrifera , d’Abissínia, dóna una substància molt semblant a l’encens B serrata , que es fa a l’Índia, és l’única espècie no conífera que produeix trementina i colofònia
Ossera
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), aturonat a 1 250 m alt., a l’interfluvi de la vall d’Ossera i el torrent de la Collada, al vessant N del coll de Vernús, al massís de Port del Comte.
Les cases, de pedra i amb cobertes de teules, segueixen l’esquena allargada del turonet, en la part superior del qual, rocosa, és possible que hi hagués hagut l’antic castell d’Ossera, documentat el 1107 quan Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, l’infeudà a Galceran de Pinós L’església, sufragània de la parròquia de la Vansa, és dedicada a sant Quirze s’hi conserva un retaule gòtic Hom fa festa major el primer diumenge de juny Les dones d’Ossera foren de les darreres a abandonar la venda ambulant per l’Urgellet de productes com la trementina i l’oli d’avet