Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
cua de cavall
bathyporeia (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les equisetàcies, amb branques verticil·lades, d’aspecte molt característic.
Tenen tiges solcades i amb feixos conductors collaterals i tancats Les fulles, petites i verticillades, són poc o molt concrescents i formen una beina Els esporangiòfors, peltats, es disposen en estròbils al capdamunt de les tiges En general, viuen a la vora de recs i rierols o en paratges humits
equisetàcies
Botànica
Família de l’ordre de les equisetals, constituïda per plantes herbàcies amb rizomes reptants i amb tiges silicificades i articulades d’entrenusos estriats i nusos amb un verticil de fulles esquamiformes, unides inferiorment per una beina.
Les tiges fèrtils d’algunes espècies no són fotosintetitzadores i difereixen de les tiges vegetatives Els esporangis són a la cara inferior d’esporangiòfors verticillats en un estròbil terminal compacte Les espores van acompanyades d’elàters Els gametòfits són petits i verds, amb arquegonis i anteridis, i els espermatozoides són mòbils L’únic gènere de la família és Equisetum , la cua de cavall Equisetàcies més destacades Equisetum sp cua de cavall , equiset, herba estanyera, trencanua Equisetum hiemale aspreta Equisetum ramosissimum trompera d'aigua
La serra de la Calderona
El garbí, un dels cims més populars de la serra de la Calderona, vist des de Segart Rafael Paulo La serra de la Calderona 16, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric La serra de la Calderona, una de les darreres prolongacions del Sistema Ibèric, s’alça al nord de la comarca de l’Horta, formant una serralada d’aguts pics, que van perdent altura a mesura que s’acosten a la mar Des de sempre, ha estat una de les serres més estimades pels valencians, perquè és molt a prop de la ciutat de València, i el seu relleu, en general, és fàcilment accessible, sense importants desnivells,…
Els equisets o equisetates
La classe dels equisets o cues de cavall ha rebut diversos noms, com ara articulades, artròfits, esfenòpsides, etc Els dos primers fan referència al caràcter que més sobta en aquestes plantes, la divisió regular de la tija en articles com si fos una canya en petit A més, les branques apareixen sobre els nusos en disposició verticillada és a dir, en grups que parteixen d’un mateix nivell També les fulles, que són microfilles, apareixen sobre els nusos, en posició verticillada, envoltant la tija amb una mena de coroneta que, en els exemples actuals, pren un aspecte de beina Les equisetates o…