Resultats de la cerca

Editada pel periodista Josep M Armengou, fou dirigida per ell mateix i pel geòleg Òscar Andrés i Bellet D’aparició bimestral, se’n publicaren trenta-quatre números Fou l’única revista espeleològica que es vengué als quioscos

Fundat pel periodista Antonio G Hermosa, edità trenta-quatre números i un almanac Suspès a causa de la seva crítica social —era autoritzat només per a temes literaris—, fou substituït per El Pájaro Azul , editat fins al final del 1862, any en què el seu creador fou confinat a Lleida

Els numerals cardinals compresos entre trenta i quaranta són trenta-un, trenta-una , 31 trenta-dos, trenta-dues , 32 trenta-tres , 33 trenta-quatre , 34 trenta-cinc , 35 trenta-sis , 36 trenta-set , 37 trenta-vuit , 38 trenta-nou , 39 Els mateixos usats com a quasi ordinals són trenta-u, trenta-dos, trenta-tres, etc

Palatí a Constantinoble, fou senador 355 i procònsol 358 de Constanci Teodosi l’elevà a prefecte de la ciutat 384 Dels comentaris a Aristòtil hom conserva els que féu als Segons Analítics , a la Física , a Del cel i al dotzè llibre de la Metafísica És conegut per les seves trenta-quatre oracions λόγοιπολιτικοί, on segueix el mètode de Dió Crisòstom

Fundà el Club de Tir Berga 1959, que presidí durant trenta-quatre anys Disputà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya de tir de precisió, exercí d’àrbitre en l’àmbit estatal i fou directiu de la Federació Catalana de Tir Olímpic També fou ciclista de l’equip Berkel Participà en la fundació del Comitè d’Amics del Ciclisme del Berguedà i el Club Ciclista Berga 1982 Fundà el Club Atlètic Berga 1960, on feu d’entrenador

Editada pel Reial Moto Club de Catalunya, en castellà, fou dirigida en una primera etapa per Eduardo Monsalve i tingué la collaboració de FS Gibert, Milillu , i Jordi Viñas, entre d’altres El 1992 inicià una nova etapa, en català En fou director Joaquim M Bertran, sotsdirector Albert Boet, i tingué com a redactors, Carles Clastre, Jordi Balcells i Ricardo Iglesias, i de fotògrafs Albert Boet i Josep Valls De periodicitat bimestral i irregular, el número tenia unes trenta-quatre pàgines

Començà a jugar al Club Bàsquet Prat i passà després al GER la Seda d’Educación y Descanso L’any 1954 fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà en el segon equip El 1956 s’incorporà al Club Bàsquet Aismalibar de Montcada i Reixac, on romangué fins que el 1964 fitxà de nou pel FC Barcelona, amb el qual jugà tres temporades més Fou trenta-quatre vegades internacional absolut amb Espanya i medalla de plata en els Jocs Mediterranis 1959

Suspesa després del primer número es va reemprendre el 1935 Duia per subtítol "Portantveu de l’activitat esportiva de la comarca vigatana" i tingué seccions de futbol, boxa i ciclisme, tot i que tractava a bastament d’informació sobre el futbol, tant en l’àmbit comarcal, com superior Signaven els seus articles Bel, Arnau de la Guia, Lari, Teddi i Vicenç Castellano, entre d’altres Es deixà de publicar arran de la Guerra Civil, després de trenta-quatre números, el 10 de juliol de 1936

Relligador especialista en els marroquins a Anvers des del 1550, passà a impressor 1555 i esdevingué l’editor més erudit del seu temps, famós per les seves edicions de ciències i de clàssics grecs, llatins i hebreus Primer editor del Breviari romà 1568, s’encarregà també de l’edició de la Bíblia Poliglota d'Anvers 1569-73 Amb el seu lema i la seva marca tipogràfica Labore et constantia edità en trenta-quatre anys més de mil cinc-centes obres La seva impremta fou convertida el 1876 en el museu Plantin-Moretus

La seva carrera musical anà parallela a la del seu germà Joan El 1751, tots dos reberen l’aplaudiment del públic de París, i dos anys després anaren a Londres El 1754 se separà del seu germà i sembla que retornà a Espanya Compongué un Stabat Mater per al comte de Peñaflorida el 1756, i el 1758 tocà com a suplent, juntament amb el seu germà Manuel, a la capella reial de Madrid L’any següent es retrobà amb Joan, amb qui viatjà a Itàlia el 1762 De retorn a Stuttgart, traspassà a l’edat de trenta-quatre anys