Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
doble
Química
Dit del compost, sal, òxid o hidròxid, en la composició del qual intervenen dos metalls o radicals diferents, com, per exemple, el fosfat (doble) d’amoni-magnesi o el triòxid (doble) de ferro(II)-titani.
líquid de Cadet
Química
Líquid d’una pudor revulsiva que hom obté per destil·lació en escalfar triòxid d’arsènic amb un acetat alcalí; també és anomenat líquid arsenical fumant, el principal constituent del qual és l’òxid de cacodil.
Fou descobert per Louis-Claude Cadet de Gassicourt París 1731-1799, director de treballs químics de la manufactura de porcellanes de Sèvres
urani
Química
Element químic, de nombre atòmic 92 i símbol U, pertanyent al grup III B de la taula periòdica.
Origen i propietats És un dels metalls de la família dels actínids i és l’element més pesant d’ocurrència natural Tot i haver estat emprat en l’antiguitat per a la preparació de vidre groc, NH Klaproth el descobrí com a element, i l’identificà com a component de la pechblenda uraninita l’any 1789 La seva preparació en forma pura fou feta per Peligot, que l’obtingué per reducció del clorur UCl 3 amb potassi l’any 1841 Té l’interès històric d’ésser l’element en el qual Becquerel descobrí la radioactivitat natural, l’any 1896 L’urani és àmpliament difós a la natura, i constitueix…
òleum
Química
Dissolució de triòxid de sofre (SO3) en àcid sulfúric (H2SO4) en el si de la qual existeixen oxoàcids complexs, com l’àcid pirosulfúric (H2S2O7), d’acord amb l’equilibri H2SO4 + SO3⇌H2S2O7
.
És emprat com a deshidratant També rep el nom d’àcid sulfúric fumant
sofre
© Fototeca.cat
Química
Element no metàl·lic, de nombre atòmic 16, que pertany al grup VIA de la taula periòdica o dels calcògens.
És conegut per l’home des de l’antiguitat, atesa la seva ocurrència en forma nativa El sofre natural és constituït per una mescla de quatre isòtops naturals, estables, amb masses 32 95,0%, 33 0,76%, 34 4,22% i 36 0,14%, que determinen un pes atòmic de 32,06 Són coneguts, a més, sis radioisòtops artificials de l’element, un dels quals, 35 S, amb una vida mitjana de 87 dies, és emprat com a traçador El sofre és el setzè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 6 × 10 -2 per cent en pes La seva presència ha estat detectada al Sol i als estels novae , a la Lluna i…
tri-
Química
Prefix especialment emprat en la formació dels noms sistemàtics dels composts tant orgànics com inorgànics: en els composts inorgànics indica triple proporció estequiomètrica d’un dels elements, com, per exemple, triòxid de sofre; en els composts orgànics, anteposat al nom d’un substituent d’una estructura més complexa, indica que aquest es repeteix tres vegades dins l’estructura, com ara trifenilmetà.
Àtoms, molècules i compostos
L'estructura atòmica És possible endinsar-se en els secrets de la matèria i les lleis de la química ajaguts vagarosament a la platja, un dia d’estiu Doncs, segurament no Amb tot, si ens limitem a la simple observació de la realitat que ens envolta, podem advertir algunes característiques interessants de la matèria inerta En primer lloc, observar no cansa gaire i, a més, permet exercitar el pensament amb preguntes i dubtes que, tot i la seva senzillesa, són a la base de la ciència i el coneixement I es pot "observar" fins i tot amb els ulls aclucats, a la platja Perquè el nostre propi cos pot…
Productes químics
Què és la química industrial Adobs per a les plantes, cola, targetes de plàstic, vernís, detergent, medecines, dissolvents A primer cop d’ull pot semblar que es tracta d’alguns productes per a la llar que es poden trobar en la llista de la compra A més, aquests productes, tan diferents els uns dels altres, tenen poc a veure entre ells pel que fa al sistema amb què han estat elaborats Però observant la llista amb deteniment, podem comprovar que, de fet, tenen en comú un punt important, tots aquests productes són fruit de l’aplicació pràctica dels estudis de la química, en particular de la…
Els usos dels sòls als Països Catalans
Les dedicacions actuals del sòl Mapes d’ús del sòl han estat establerts per a algunes àrees dels Països Catalans, com aquest corresponent a la Catalunya Nord, incorporat a l’" Atlas de la Catalunya Nord ", de Joan Becat i collaboradors Jordi Vidal En el text, quadres i mapes dels capítols precedents queden recollits els principals tipus de sòls representats als Països Catalans i la seva distribució territorial La superposició d’aquesta informació amb la fornida a la part d’aquesta obra dedicada a la vegetació, dona una visió de l’ús de l’espai i de la dedicació dels sòls al nostre país, però…