Resultats de la cerca

Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid amb un treball sobre l’emigració europea als Estats Units 1879 Participà al Congrés Jurídic de Barcelona 1881 i fou secretari del Congreso Nacional Mercantil Després del 1881 fou secretari del Congreso Nacional Mercantil, celebrat amb motiu del Quart Centenari de Colón Durant dotze anys 1890-1902 fou secretari general del Foment del Treball Nacional, i des d’aquest càrrec elaborà els trets generals de les reivindicacions econòmiques dels industrials catalans i fou un aferrissat proteccionista Assistí com a delegat tècnic del Foment a les…

Germà de Frederic Rahola i Trèmols Exercí a la seva vila natal És autor de poemes humorístics recollits a Lectura Popular i del volum Cadaquesenques 1930 escriví també el monòleg teatral Teresa i L’auca de la tuberculosis , de caràcter informatiu

Destacat proteccionista i americanista, llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1878 i doctor per la Universitat de Madrid el 1879 L’any 1881 participà en el I Congrés de Jurisconsults Catalans celebrat a Barcelona per Valentí Almirall Fou secretari del Congreso Nacional Mercantil i secretari general del Foment del Treball Nacional 1890, càrrec que ocupà fins el 1902 i des del qual elaborà els trets generals de les reivindicacions econòmiques dels industrials catalans, fonamentalment proteccionistes Assistí com a delegat tècnic del Foment a les negociacions de la pau de París…

Es dedicà a la medicina Escriví diversos aplecs de poesia, com ara Humorístiques s d, que és un opuscle de la collecció “Lectura Popular” on recull poemes satírics, o el volum Cadaquesenques 1930, introduït per un pròleg d’Eduard Marquina També estrenà el monòleg Teresa , i publicà L’auca de la tuberculosi , una peça de caràcter pedagògic i informatiu escrita en collaboració amb altres escriptors En companyia de Francesc Xavier Godó, versionà de l’italià la comèdia Dos companys mal avinguts , estrenada i publicada el 1894

Doctor en dret 1879, fou redactor del Diario de Barcelonal i de La Vanguardia i collaborà a La Renaixença , La Illustració Catalana i en altres publicacions Conreà la poesia, en castellà Brumas y celajes , 1878, i Gotas de tinta , 1885 i en català L’oasi Fou mestre en gai saber 1917, mantenidor 1903 i 1911 i president 1919 dels Jocs Florals de Barcelona i president dels d’Olot 1912 Escriví, majoritàriament en castellà, molts estudis i monografies sobre les relacions comercials entre la Península i Amèrica, i sobre temes d’història econòmica i financera, llibres de viatges i, en català,…

Doctor en farmàcia Catedràtic de química inorgànica a la Universitat de Granada i posteriorment a la de Barcelona, on presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts A instàncies de la diputació provincial de Barcelona elaborà un informe científic sobre la conveniència de plantar ceps americans, resistents a la filloxera Reuní un ric herbari Publicà Conferencias sobre el mejoramiento de los suelos 1876, Lecciones de farmacia químico-inorgánica 1871, Aguas minerales del Puig de las Ànimas en Caldas de Malavella 1882 i Catálogo de las plantas observadas en la montaña de Requesens 1895

Seguint el model d’altres societats d’intercanvi de plantes es proposà la formació d’un herbari per a l’estudi de la flora ibèrica mitjançant les aportacions de tots els seus membres Malgrat les circumstàncies adverses a causa de la tercera guerra Carlina arribà a distribuir dues sèries prou importants de plantes seques 208 espècies el 1873 i 207 el 1875 Cessà les seves activitats a l’estiu del 1875

La clímax hi és, en general, el bosc de planocaducifolis rouredes de roure pènol i de roure reboll, bosc mixts amb freixes, avellaners, bedolls, trèmols, etc a muntanya, sovint, fagedes Quant l’home destrueix el bosc, el sòl s’acidifica fàcilment, tendeix a ésser cobert ràpidament per landes de brucs i de falgueres o de bruguerola, i per pasturatges, la qual cosa explica la intensa verdor característica del paisatge S'estén del sud de Noruega al centre de Portugal i al vessant septentrional dels Pirineus la baixa Vall d’Aran és típicament atlàntica Una part de la vegetació de la…

Deixeble d’Antoni Cebrià Costa, molt aviat s’interessà per la criptogàmia Exercí un temps com a metge als Prats del Rei Anoia i aplegà una collecció considerable de criptògames Durant els primers anys de la Restauració entre 1874 i 1877 emigrà al Brasil i, després de residir breument en diversos llocs, a la primeria de 1878 s’establí, amb la seva família, a Apiaí a la serra de Paranapiacaba, al sud de l’estat de São Paulo Prosseguí, en una extensa àrea, entre els estats del Paranà i de São Paulo, amb l’estudi de les criptògames, principalment molses i líquens Mantingué correspondència amb…