Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
bacanal
Orgia tumultuosa.
Víctor IV
Cristianisme
Nom de l’antipapaOttaviano di Monticelli (1159-64).
Cardenal 1138 i sovint legat pontifici a Alemanya, sempre favorable al partit germànic, fou elegit com a successor d’Adrià IV, en una elecció tumultuosa, per part de nou cardenals, del prefecte de Roma i dels fautors de Barbaroja, el qual reuní un sínode a Pavia 1160 on imposà Víctor IV com a papa legítim, enfront d' Alexandre III Ambiciós i poc hàbil, aviat perdé la confiança dels prínceps europeus, la majoria dels quals reconegueren Alexandre III en el sínode de Beauvais 1160 Refugiat a Cremona i a Lucca, morí pràcticament abandonat dels seus seguidors
Françoise Sagan
Literatura francesa
Pseudònim de Françoise Quoirez, escriptora francesa.
Fou coneguda sobretot per l’èxit sorprenent de la seva primera novella Bonjour tristesse 1954, de temàtica amorosa i que suscità polèmica per la sensualitat explícita de certes descripcions Aquesta primera obra fou el punt d’arrencada d’una prolífica obra novellística vital i inconformista, reflex sovint d’una vida tumultuosa i marcada pels escàndols i per addiccions diverses Un certain sourire 1956, Dans un mois, dans un an 1957, Aimez-vous Brahms 1959, Les merveilleux nuages 1961, La Chamade 1965, Un peu de soleil dans l’eau froide 1969, Des bleus à l’âme 1972, Le lit défait…
George Sand
Literatura francesa
Pseudònim d’Armandine-Aurore-Lucie Dupin, novel·lista francesa.
De família aristocràtica per línia paterna i plebea per la materna, es casà el 1822 amb el baró Dudevant, que abandonà 1831 per tal de menar a terme la seva carrera d’escriptora i una vida independent Hom oblida sovint els seus mèrits enfront de la seva tumultuosa vida sentimental Mantingué relacions amb l’escriptor Jules Sandeau, que l’animà en la seva tasca literària publicant junts Rose et Blanche 1831 sota el nom de Jules Sand, del qual ella manllevà el seu pseudònim En un primer període, la seva novella recull la temàtica d’asserció de la independència de la dona Indiana ,…
efervescència
Moviment tumultuós de l’ànim, exaltació, especialment exaltació tumultuosa d’una massa de gent.
desbordar
Fer que un sentiment, una passió, etc, es manifesti d’una manera violenta o tumultuosa.
monòleg interior
Literatura
Procediment de la tècnica narrativa que consisteix a exposar d’una forma directa allò que s’agita en el subconscient d’un personatge, o allò que, d’una manera tumultuosa, sorgeix de la seva consciència.
És un procediment que, bé que hom pot trobar-ne antecedents anteriors, ha estat emprat sobretot pels narradors contemporanis es manifesta i aconsegueix la realització màxima a l’obra de Joyce, en tant que va vinculat amb les doctrines de la psicoanàlisi i, generalment, amb la concepció relativista i multivalent de la personalitat humana
Erik Alfred Leslie Satie
Música
Compositor francès.
Vida Estudià al Conservatori de París, però no trigà a detestar-ne l’ensenyament i preferí l’ambient dels cafès de Montmartre, on tocà el piano i conegué músics com C Debussy, amb qui mantingué una llarga i tumultuosa relació d’amistat, o pintors catalans com ara R Casas, M Utrillo o S Rusiñol Posteriorment s’installà a Arcueil, petit poble de la perifèria de París on compongué la major part de la seva obra quasi exclusivament per a piano i on romangué sol, sovint al límit de la misèria, fins a la seva mort Sorprenentment, quan tenia gairebé quaranta anys decidí reprendre els estudis musicals…
Les endomicètides: llevats esporògens
El cicle vital dels llevats esporògens endomicètides transcorre en medis principalment aquosos, però sempre molt rics en aliment El dibuix en mostra l’exemple concret de Dipodascus uninucleatus , una espècie d’estructura simple, bàsicament miceliar Hom hi ha indicat en color blanc les fases haploides i en taronja les diploides 1 Ascóspora germinant, amb el tub de germinació 2 hifa vegetativa 3a-3f formació i fusió dels gametangis, amb la juxtaposició 3a , desaparició de la paret cellular entre els gametangis plasmogàmia, 3b , fusió nuclear cariogàmia, 3c , formació de la cèllula diploide…
decrets de Nova Planta
DP
Història
Conjunt de disposicions dictades per Felip V en 1707-1716, per les quals abolia l’antiga organització constitucional i sobirana dels països que integraven la corona catalanoaragonesa i hi establia, d’una manera més o menys completa, l’organització política pròpia de Castella.
Com a conseqüència de la victòria que havia assolit a Almansa 1707, Felip V decidí l’abolició del règim constitucional dels regnes de València i d’Aragó, països que foren integrats, en qualitat de províncies, al govern i a les lleis de Castella A València , immediatament després de l’ocupació de la capital per les tropes del duc d’Orleans, foren paralitzats tots els organismes forals Juntes d’Estaments, Juntes d’Electes d’Estaments i Junta de Contrafurs El 29 de juny de 1707 es publicà el decret d’abolició dels Furs, redactat en gran part per Melchor Rafael de Macanaz El pretext oficial per a…