Resultats de la cerca

Havent començat a estudiar dret, s’interessà per l’astronomia i, abans de l’aplicació de la ullera a l’observació astronòmica, efectuà un nombre ingent d’observacions amb aparells dissenyats per ell mateix i amb els quals obtingué dades molt exactes sobre el moviment dels astres, tant planetes com cometes Descobrí alguns errors en les taules astronòmiques de l’època, deguts especialment a la refracció atmosfèrica, la qual estudià El 1572 féu importants observacions d’una supernova Protegit per Frederic II de Dinamarca, li fou atorgada la concessió de l’illa de Hven, on, des del 1576, construí…

Fou ajudant de Tycho Brahe La seva principal obra és Astronomia Danica 1622, que és un recull de les observacions de Tycho Brahe, que aquest no pogué publicar en vida Elaborà una teoria pròpia basada parcialment en el model d’aquest darrer i atacà durament la hipòtesi de les òrbites ellíptiques de Kepler També féu importants estudis sobre la Lluna i la rotació de la Terra sobre el seu eix

Estudià al seminari d’Adelberg 1584 i a la Universitat de Tübingen, on fou deixeble de Maestlin, defensor aferrissat de les idees copernicanes El 1594 fou nomenat professor de matemàtiques de l’institut de Graz, i el 1596 publicà l’obra Prodromus dissertationum mathematicarum continens mysterium cosmographicum , en la qual intentava d’explicar la força que mantenien els planetes en llur òrbita entorn del Sol, i alhora introduïa conceptes neoplatònics per explicar la geometria celeste L’any 1600, a causa de les persecucions contra els protestants, Kepler hagué d’abandonar Graz i es traslladà a…

Estudià astronomia amb Tycho Brahe, i descobrí, independentment de Galileu i un quant temps més tard que ell, l’existència dels quatre satèllits més grossos de Júpiter

L’origen d’aquestes pertorbacions és la variació que es produeix al llarg de l’any en la distància que separa el Sol de la Terra, deguda al fet que la trajectòria que aquesta segueix és una ellipse Fou descoberta per Tycho Brahe

Confeccionà taules astronòmiques d’efemèrides 1630-1700, basades en les de Tycho Brahe A l’obra Astronomicorum libri tres 1629, inclosa dins Novae coelestium motuum ephemerides , proposà un sistema geocèntric semblant al de Marcià Capella Mercuri i Venus orbitant al voltant del Sol i Mart, Júpiter i Saturn orbitant al voltant de la Terra

Confeccionà el primer atles celeste pròpiament dit, la Uranometria 1603, on per primera vegada designà els estels amb una nomenclatura racional de tipus científic Ordenà els estels d’una constellació segons llur brillantor relativa, assignant-los lletres correlatives de l’alfabet grec Establí dotze noves constellacions australs i uns cinc-cents estels més dels catalogats per Tycho Brahe

Estudià amb Tycho Brahe i s’especialitzà en la construcció de mapes i instruments matemàtics El 1596 s’establí a Amsterdam el 1606 publicà un mapa del món, i el 1619 el seu primer atles, titulat Theatrum mundi Entre altres obres seves, cal esmentar Zeespiegel 1627 i el Novus Atlas 1634 El seu fill, Jan Blaeu Amsterdam 1596-1673, en continuà l’obra

També podia ésser usada amb finalitats didàctiques per a representar els diferents sistemes de coordenades Consistia en diversos cercles metàllics, un dels quals fix en el pla de l’equador celeste i un altre fix al voltant d’un eix que representava la línia dels pols Fou coneguda i usada a la Xina, però desconeguda a Europa, almenys durant l’edat mitjana fou reinventada per Tycho Brahe

Aquestes taules, que assimilaren totalment els plantejaments de Copèrnic, substituïren totes les taules anteriors emprades a partir de l’edat mitjana —entre les quals les alfonsines i les de Pere III de Catalunya— i foren emprades durant aproximadament un segle Ultra la posició dels planetes, les taules rudolfines contenien taules d’índexs de refracció i de logaritmes i un catàleg, elaborat a partir de les observacions de Tycho Brahe, de 1005 estels